Diferència entre les revisions de "Metà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
Llínea 1: Llínea 1:
El '''metà''' (del [[Idioma grec|grec]] ''methy'' va vindre, i el sufix ''-à'')<ref>{{cita web|url= http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|título = Alcoholismo II|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|fechaarchivo=30 de noviembre de 2015}}</ref>és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, la fòrmula química del qual és {{fquim|[[Carbono|C]][[Hidrogen|H]]|4}}.
+
El '''metà''' (del [[Idioma grec|grec]] ''methy'' va vindre, i el sufix ''-à'')<ref>{{cita web|url= http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|título = Alcoholismo II|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|fechaarchivo=30 de noviembre de 2015}}</ref>és l'[[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, la fòrmula química del qual és {{fquim|[[Carbono|C]][[Hidrogen|H]]|4}}.
  
 
Cadascun dels [[àtom]]s de [[hidrogen]] està unit al [[carbono]] per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de [[gas]] a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en [[aigua]].
 
Cadascun dels [[àtom]]s de [[hidrogen]] està unit al [[carbono]] per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de [[gas]] a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en [[aigua]].

Última revisió del 07:13 20 set 2023

El metà (del grec methy va vindre, i el sufix )[1]és l'hidrocarbur alcà més senzill, la fòrmula química del qual és CH
4
.

Cadascun dels àtoms de hidrogen està unit al carbono per mig d'un enllaç covalent. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en aigua.

En la naturalea es produïx com a producte final de la putrefacció anaeròbica de les plantes. Este procés natural es pot aprofitar per a produir biogàs. Molts microorganismes anaeròbics ho generen utilisant el CO
2
com acceptor final d'electrons.

Constituïx fins al 97 % del gas natural. En les mines de carbó se li crida grisú i és molt perillós ya que és fàcilment inflamable i explosiu. No obstant en les últimes décades ha cobrat importància l'explotació comercial del gas metà de carbó, com a font d'energia.

Referències[editar | editar còdic]

  1. «Alcoholismo II». Archivat des d'el original, el 30 de noviembre de 2015.