Diferència entre les revisions de "Espectroscòpia"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
:<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math> | :<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math> | ||
| − | on <math>mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i < | + | a on <math>\mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>\nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <math>\Delta E</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com ''l'equació bàsica de l'espectroscòpia''. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs. |
Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element. | Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element. | ||
Revisió de 20:33 6 nov 2016
L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física. Es basa en detectar l'absorció o emissió de radiació electromagnètica de certes energies, i relacionar estes energies en els nivells d'energia implicats en transicions quàntiques de la substància a detectar.
D'esta manera, es poden fer anàlisis quantitatives o qualitatives d'una enorme varietat de substàncies, aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada llongitut d'ona que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.
Aspectes generals
El mecanisme pel qual la matèria emet radiació electromagnètica és el domini de l'espectroscòpia. La radiació electromagnètica s'atribuïx a les diferències d'energia en les transicions dels electrons d'uns nivells atòmics a uns atres. L'espectroscòpia es relaciona en la majoria dels casos en la tercera interacció. Estudia en quin freqüència o llongitut d'ona una substància pot absorbir o emetre energia en forma d'un quant de llum.
L'energia d'un fotó (un quant de llum) d'una ona electromagnètica o la seua corresponent freqüència equival a la diferència d'energia entre dos estats quàntics de la substància estudiada:
- <math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math>
a on <math>\mathit{h}</math> és la constant de Planck, <math>\nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <math>\Delta E</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com l'equació bàsica de l'espectroscòpia. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.
Per mig d'un espectrofotómetro es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.
| |||||||
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Espectroscopia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.