Diferència entre les revisions de "Roger de Lauria"
(Pàgina nova, en el contingut: «Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a Roger de Lauria, de Llòria o de Llúria (Lauria, Itàlia, 17 de giner de 1245 - Cocentaina, 19 de g...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a Roger de Lauria, de Llòria o de Llúria ([[Lauria]], [[Itàlia]], 17 de giner de [[1245]] - [[Cocentaina]], 19 de giner de [[1305]]) va ser un marí i militar procedent del sur de la península itàlica al servici de la [[Corona d'Aragó]]. | + | Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a '''Roger de Lauria''', de Llòria o de Llúria ([[Lauria]], [[Itàlia]], 17 de giner de [[1245]] - [[Cocentaina]], 19 de giner de [[1305]]) va ser un marí i militar procedent del sur de la península itàlica al servici de la [[Corona d'Aragó]]. |
Va ser almirant de la flota de la Corona d'Aragó i de [[Sicília]], la qual va dirigir brillantment durant tot el regnat de [[Pere III el Gran]] d'Aragó. Se li va concedir el [[comtat de Cocentaina]] en [[Alacant]] com a recompensa per la seua trayectòria militar al servici de la Corona d'Aragó. | Va ser almirant de la flota de la Corona d'Aragó i de [[Sicília]], la qual va dirigir brillantment durant tot el regnat de [[Pere III el Gran]] d'Aragó. Se li va concedir el [[comtat de Cocentaina]] en [[Alacant]] com a recompensa per la seua trayectòria militar al servici de la Corona d'Aragó. | ||
Revisió de 16:06 22 oct 2016
Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a Roger de Lauria, de Llòria o de Llúria (Lauria, Itàlia, 17 de giner de 1245 - Cocentaina, 19 de giner de 1305) va ser un marí i militar procedent del sur de la península itàlica al servici de la Corona d'Aragó.
Va ser almirant de la flota de la Corona d'Aragó i de Sicília, la qual va dirigir brillantment durant tot el regnat de Pere III el Gran d'Aragó. Se li va concedir el comtat de Cocentaina en Alacant com a recompensa per la seua trayectòria militar al servici de la Corona d'Aragó.
Biografia
Nomenat almirant en 1283, va defendre Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la Casa d'Anjou despuix de les Vespres sicilianes, derrotant a una flota francesa al mando de Carlos d'Anjou en els voltants de Malta. En 1284 va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de Nàpols i va realisar una espectacular campanya en Calàbria. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que va obtindre va ser sobre la flota francesa de Felip III, en la batalla de Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285. D'eixa forma va trencar les llínees de comunicacions dels invasors francesos en terres catalanes i va arruïnar completament el poder naval francés de l'época. També va prendre part en la batalla del Coll de Panissars (en castellà, Collado de las Panizas) (1285). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes.
Els triumfos de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya anaren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.
En accedir Jaume II al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico va acceptar la corona que li havien oferit els sicilians i va lluitar per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es va posar al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la Pau de Caltabellota (1302) entre abdós germans, Roger es va retirar al seu comtat en Cocentaina, on va morir.
Va ser enterrat en Santes Creus, un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó. També se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La ciutat de Valéncia té un carrer al seu nom, Roger de Llòria.