Diferència entre les revisions de "Gastronomia de Balears"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|[[Sobrassada de Menorca.]] thumb|[[Ensaïmada exposta en una pasticeri...») |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> | Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> | ||
| − | dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, | + | dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, escudelles de faves i pà en oli, olives i figues. Els amos de les *possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en ous fregits, sobrassada butifarra i xulla. Els dumenges tots menjaven arròs en safrà) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca llet i molt chocolate en dolços com a ensaïmades i quartos). |
== Plats == | == Plats == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
<ref name="BaradajiM">{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref> | <ref name="BaradajiM">{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref> | ||
| − | La cuina balear presenta | + | La cuina balear presenta subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada. |
| + | == Cuina de la carn i del peix == | ||
| + | |||
| + | L'Iglésia històricament va impondre molts dies de de juni, en lo que la carn va passar a ser un aliment considerat com a festiu i per això, enormement desijat i elitiste. El peix, no obstant, es considerava un aliment de vigília encara que molt popular en el sentit pijoratiu del terme. | ||
| + | |||
| + | === Cuina de la carn === | ||
| + | |||
| + | *Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de 1985 ref>{{cita libro|apellidos1=Harris|nombre1=MArvin|título=Bueno para comer|fecha=1985|editorial=Alianza Editorial|isbn=9788420674384|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina. | ||
| + | |||
| + | ==== Cuina de la caça i aus ==== | ||
| + | |||
| + | El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats. | ||
| + | |||
| + | Gallines, pollets, titots i coloms es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''*escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets. | ||
| + | |||
| + | Perdices, guales i torts es mengen en guisats. | ||
| + | |||
| + | Llebres, conills i ariçons se servixen en arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el ''arròs brut''. | ||
| + | ==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ==== | ||
| + | Un senyes rellevant de la cuina balear és el caràcter omnipresent del sagí de porc (saïm), que supera en créixens a l'oli d'oliva per a preparar plats cuinats. | ||
| + | a) Cuina dels menudets o casquería de l'animal. Ací tenim els ''frits'' de porc i de corder, que mesclen casquería de tot tipo en cebes, faves tendres, pimentons i herbes aromàtiques. | ||
| − | + | b) ''*Greixoneres, *greixeres'', estofats, empanades i pilotes (''pilotes''). | |
| + | |||
| + | c) La ''porcella'' (baconet) torrada. Plat de les més fonda tradició la preparació de la qual constituïa tot un ritual. No faltava en les festes de Nadal i Fi d'any. | ||
| + | |||
| + | d) Embotits, sagí, saladura. Parlem ací de la cuina del porc, que era (i aixina es conserva bonament) una cuina de conserva per colors (negra: botifarrons, 'camaiot'', botifarra), roja (sobrassada i llonganiça) i blanca (sagí). En saladura: cuixot, ossos salats. Estes conserves generen a la seua volta nous i exquisits plats: sobrassada en mel i sobrassada en ''suquet''. | ||
| − | |||
| Llínea 30: | Llínea 53: | ||
| + | [[Categoria:Gastronomia de les Illes Balears| ]] | ||
| + | [[Categoria:Gastronomia d'Espanya|Balears]] | ||
{{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}} | {{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}} | ||
Revisió de 08:16 22 oct 2016
La gastronomia de Balears posseïx molts punts de contacte en la cuina catalana i valenciana. És de característiques purament mediterrànees. Les illes han segut conquistades vàries voltes durant la seua història entre àraps, francesos i anglesos, #lo que pot dir-se que ha deixat certes influencies culinàries.[1]. Cal mencionar que existixen marcades diferències entre la cuina mallorquina i menorquina frut de diferents influències culturals.
Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra Die Balearen[2]
dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, escudelles de faves i pà en oli, olives i figues. Els amos de les *possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en ous fregits, sobrassada butifarra i xulla. Els dumenges tots menjaven arròs en safrà) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca llet i molt chocolate en dolços com a ensaïmades i quartos).
Plats
En l'actualitat és conegut en el restant de Espanya la sobrassada mallorquina, i el arròs brut (també de Mallorca). Destaquen les sopes (mallorquina i menorquina), el formage de Maó (en sabor fumat), la ginebra de Maó (pellofa) i la salsa que porta el nom de la ciutat de Maó: la mahonesa. [3]
La cuina balear presenta subtilea com els ous a l'estil de Sóller i les perdius de capellà. Entre els plats preparats es troba el tumbet (de carn o peix acompanyat de albarginas fregides), el fri variat, la porcella i la greixonera dels darrers dies. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.
Cuina de la carn i del peix
L'Iglésia històricament va impondre molts dies de de juni, en lo que la carn va passar a ser un aliment considerat com a festiu i per això, enormement desijat i elitiste. El peix, no obstant, es considerava un aliment de vigília encara que molt popular en el sentit pijoratiu del terme.
Cuina de la carn
- Marvin Harris en el seu llibre Good to Eat (Bo per a menjar), de 1985 ref> , Alianza Editorial. ISBN 9788420674384.</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina.
Cuina de la caça i aus
El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats.
Gallines, pollets, titots i coloms es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els *escaldums, el capó a la rei En Jaume i el frit de menudets.
Perdices, guales i torts es mengen en guisats.
Llebres, conills i ariçons se servixen en arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el arròs brut.
Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella
Un senyes rellevant de la cuina balear és el caràcter omnipresent del sagí de porc (saïm), que supera en créixens a l'oli d'oliva per a preparar plats cuinats.
a) Cuina dels menudets o casquería de l'animal. Ací tenim els frits de porc i de corder, que mesclen casquería de tot tipo en cebes, faves tendres, pimentons i herbes aromàtiques.
b) *Greixoneres, *greixeres, estofats, empanades i pilotes (pilotes).
c) La porcella (baconet) torrada. Plat de les més fonda tradició la preparació de la qual constituïa tot un ritual. No faltava en les festes de Nadal i Fi d'any.
d) Embotits, sagí, saladura. Parlem ací de la cuina del porc, que era (i aixina es conserva bonament) una cuina de conserva per colors (negra: botifarrons, 'camaiot, botifarra), roja (sobrassada i llonganiça) i blanca (sagí). En saladura: cuixot, ossos salats. Estes conserves generen a la seua volta nous i exquisits plats: sobrassada en mel i sobrassada en suquet.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gastronomía de las Baleares de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Coloma Abrinas, Madona. .
- ↑ , Sa Nostra.
- ↑ Bardají Mas, Teodoro. , Impr. Julián Peña.