Diferència entre les revisions de "Marko Mrnjavčević"
Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*{{Harvard reference|Title=Историјски часопис|Last=Fostikov|Given=Aleksandra|url=|Year=2002|Publisher=Istorijski institut|Place=[[Belgrat]]|chapter=О Дмитру Краљевићу|language=serbio|volume=49|ID=0350-0802}} | *{{Harvard reference|Title=Историјски часопис|Last=Fostikov|Given=Aleksandra|url=|Year=2002|Publisher=Istorijski institut|Place=[[Belgrat]]|chapter=О Дмитру Краљевићу|language=serbio|volume=49|ID=0350-0802}} | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | *{{obra citada|título=Народне пјесме: из старијих, највише приморских записа|apellidos=Bogišić|nombre=Valtazar |enlaceautor=Valtazar Bogišić|url=http://www.archive.org/stream/narodnepjesmeiz00bogigoog#page/n9/mode/2up|año=1878|editorial=[[Internet Archive]]|ubicación=|idioma=serbio|volumen=1|isbn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Историја српског народа|apellidos=Ćorović|nombre=Vladimir|enlaceautor=Vladimir Ćorović|url=http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/index.html|año=2011|editorial=[[Proyecto Rastko]]|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|isbn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Кратка историја српске књижевности|apellidos=Deretić|nombre=Jovan|url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/index_c.html|año=2000|editorial=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|isbn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Котроманићи|apellidos=Fajfrić|nombre=Željko |url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/index_c.html|año=2000|editorial=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|isbn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest|apellidos=Fine|nombre=John Van Antwerp|url=|año=1994|editorial=University of Michigan Press|ubicación=|idioma=inglés|volumen=|isbn=978-0-472-08260-5}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Историјски часопис|apellidos=Fostikov|nombre=Aleksandra|url=|año=2002|editorial=Istorijski institut|ubicación=[[Belgrado]]|capítulo=О Дмитру Краљевићу|idioma=serbio|volumen=49|issn=0350-0802}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Geschichte der Serben|apellidos=Jireček|nombre=Konstantin Josef|enlaceautor=Konstantin Josef Jireček|url=http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/n9/mode/2up|año=1911|editorial=Internet Archive|ubicación=|idioma=alemán|volumen=1|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Српски рјечник|apellidos=Karadžić|nombre=Vuk Stefanović|enlaceautor=Vuk Stefanović Karadžić|url=|año=1852|editorial=У Штампарији Јерменскога манастира|ubicación=Viena|idioma=serbio|volumen=|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Српске народне пјесме|apellidos=Karadžić|nombre=Vuk Stefanović|enlaceautor=|url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/usmena/vkaradzic-pesme_II_c.html|año=2000|editorial=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=2|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Житије деспота Стефана Лазаревића|apellidos=Constantino el Filósofo|nombre=|enlaceautor=Constantino de Kostenets|url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html|año=2000|editor=Gordana Jovanović|editorial=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=The Ballads of Marko Kraljević|apellidos=Low|nombre=David Halyburton|enlaceautor=|url=http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n7/mode/2up|año=1922|editor=|editorial=Internet Archive|ubicación=|idioma=inglés|volumen=|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Kraljevići Marko i Andreaš|apellidos=Mandić|nombre=Ranko|enlaceautor=|url=|año=2003|editor=|editorial=Serbian Numismatic Society|capítulo=Dinar: Numizmatički časopis|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=21|volumen=|issn=1450-5185}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Крај Српског царства|apellidos=Mihaljčić|nombre=Rade|enlaceautor=Rade Mihaljčić|url=|año=1975|editor=|editorial=Srpska književna zadruga|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|issn=1450-5185}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Monumenta serbica spectantia historiam Serbiae Bosnae Ragusii|apellidos=Miklošič|nombre=Franc|enlaceautor=Franc Miklošič|url=http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n9/mode/1up|año=1858|editor=|editorial=Internet Archive|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio y latín|número=|volumen=|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Stari rukopisi i štampane knjige u Čajniču|apellidos=Momirović|nombre=Petar|enlaceautor=|url=http://www.fmks.gov.ba/download/zzs/1956/10-1956.pdf|año=1956|editor=|editorial=Zavod za zaštitu spomenika kulture|capítulo=Naše starine|ubicación=Sarajevo|idioma=serbio|número=|volumen=3|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Stari rukopisi i štampane knjige u Čajniču|apellidos=Noyes|nombre=George Rapall|enlaceautor=George Rapall Noyes (académico eslavista)|apellidos2=Bacon|nombre2=Leonard|enlaceautor2=Leonard Bacon (poeta)|url=http://www.sacred-texts.com/neu/hbs/index.htm|año=1913|editor=|editorial=[[Internet Sacred Text Archive]]|capítulo=|ubicación=|idioma=inglés|número=|volumen=|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Краљевство Словена|apellidos=Orbini|nombre=Mavro|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Mavro Orbini|url=|año=1913|editor=Franjo Barišić|editor2=Radovan Samardžić|editor3=Sima M. Ćirković|traductor= Zdravko Šundrica|editorial=Srpska književna zadruga|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Prince Marko: The Hero of South Slavic Epics|apellidos=Popović|nombre=Tatyana|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|año=1988|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |editorial=Syracuse University Press|capítulo=|ubicación=Nueva York|idioma=inglés|número=|volumen=|isbn=0-8156-2444-1}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Словенска митологија: Енциклопедијски речник|apellidos=Radenković|nombre=Ljubinko|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|año=2001|editor=Svetlana Mikhaylovna Tolstaya|editor2=Ljubinko Radenković|editor3=|traductor= |editorial=Zepter Book World|capítulo=Краљевић Марко|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|isbn=86-7494-025-0}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Историјски часопис|apellidos=Rudić|nombre=Srđan|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|año=2001|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |editorial=Istorijski institut|capítulo=O првом помену презимена Mрњавчевић|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=48|issn=0350-0802}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Стари српски записи и натписи|apellidos=Stojanović|nombre=Ljubomir|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Ljubomir Stojanović|url=|año=1902|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |editorial=Academia de las Artes y de las Ciencias de Serbia|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=1|issn=}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Марко Краљевић у машти ликовних уметника|apellidos=Šarenac|nombre=Darko|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|año=1996|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |editorial=BIPIF|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|isbn=978-86-82175-03-2}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Немирно доба српског средњег века: властела српских обласних господара|apellidos=Šuica|nombre=Marko|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|año=2000|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |editorial=Službeni list SRJ|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|isbn=86-355-0452-6}} | ||
+ | *{{obra citada|título=Vetera monumenta historica Hungariam sacram illustrantia|apellidos=Theiner|nombre=Augustin|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Augustin Theiner|url=http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/n5/mode/2up|año=1860|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |editorial=Internet Archive|capítulo=|ubicación=|idioma=latín|número=|volumen=2|isbn=86-355-0452-6}} | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
[[Categoria:Governants medievals de Macedònia]] | [[Categoria:Governants medievals de Macedònia]] | ||
[[Categoria:Personages de l'èpica sèrbia]] | [[Categoria:Personages de l'èpica sèrbia]] |
Revisió de 18:58 8 oct 2016
Marko Mrnjavčević | |||
---|---|---|---|
Naiximent: | c. 1335 | ||
Defunció: | 17 de maig de 1395 | ||
Lloc de defunció: | Rovine, Valàquia |
Marko Mrnjavčević (en cirílic serbi: Марко Мрњавчевић; cap a 1335-17 de maig de 1395) va ser per dret el rei dels serbis de 1371 a 1395, mentres que de fet va governar sobre un territori en l'oest de la regió de Macedònia centrat en la ciutat de Prilep.
Se li coneix com a Príncip Marko (en cirílic serbi: Краљевић Марко, transliterat «Kraljević Marko») i Rei Marko (en búlgar: Крали Марко; macedoni: Kрaле Марко) en la tradició oral dels eslaus meridionals, en la qual s'havia convertit en un important personage durant el periodo de dominació otomà sobre els Balcans.
El seu pare, Vukašin, va ser cogobernant en el sar serbi Esteban Uroš V, el regnat del qual es va caracterisar per la debilitat de l'autoritat central i la desintegració gradual del Imperi serbi. Les possessions de Vukašin incloïen territoris en l'oest de Macedònia, Kosovo i Metohija. En 1370 o 1371, el seu pare ho va coronar «rei jove»; este títul incloïa la possibilitat de poder succeir al sar en el tro de Sèrbia ya que este no tenia fills.
Biografia
Abans de 1371
Marko naixqué al voltant de 1335 com el primogènit de Vukašin Mrnjavčević i la seua esposa Alena.[1]
El patronímic «Mrnjavčević» deriva de Mrnjava [el pare de Vukašin], descrit en el sigle XVII per l'historiador raguseo Mavro Orbini com un noble menor de Zahumlia.[2] Segons Orbini, els fills de Mrjnava varen nàixer en Livno, en l'oest de Bòsnia, on va poder haver-se assentat despuix de l'anexió de Zahumlia per Bòsnia en 1326.[3] La família Mrnjavčević va poder haver recolzat posteriorment al emperador (sar) serbi Esteban Dušan en els seus preparatius per a l'invasió de Bòsnia, aixina com les atres famílies de Zahumlia.[nota 1] Per temor a represàlies, varen emigrar a Sèrbia abans de l'inici del conflicte.[3][5] Estes preparacions varen poder haver començat dos anys abans de l'invasió, que va tindre lloc en 1350.[5] Va ser durant enguany que Vukašin, el pare de Marko, és mencionat per primera volta en escrit. El text en qüestió diu que va ser fet governador (župa) de Prilep per Dušan, ciutat que va ser conquistada per Sèrbia als bizantí en 1334 junt en atres parts de la regió de Macedònia.[6][7] En 1355, l'emperador va morir d'un atac al cor quan contava en uns quarantasset anys.ref name="Fine335">Fine 1994, p. 335.</ref>
Referències
- ↑ Fostikov 2002, pàg. 49-50.
- ↑ Orbini 1968, p. 116.
- ↑ 3,0 3,1 Fine 1994, pàg. 362-363.
- ↑ Rudić 2001, p. 96.
- ↑ 5,0 5,1 Fine 1994, p. 323.
- ↑ Stojanović 1902, p. 37.
- ↑ Fine 1994, p. 288.
- ↑ El nom de la família «Mrnjavčević» no es menciona en les fonts contemporànees, ni qualsevol atre llinage associat a esta família. La font antiga més coneguda que menciona el nom de «Mrnjavčević» és Ruvarčev Rodoslov «La genealogia de Ruvarac», escrit entre 1563 i 1584. No se sap si va ser introduïda en la Genealogia d'alguna font anterior, o de la poesia i tradició popular.[4]
Bibliografia
- Fostikov, Aleksandra (2002), Историјски часопис, Istorijski institut, Belgrat, 0350-0802
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».