Diferència entre les revisions de "Marko Mrnjavčević"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | *{{obra citada|título=Историјски часопис|apellidos=Fostikov|nombre=Aleksandra|url=|año=2002|editorial=Istorijski institut|ubicación=[[Belgrado]]|capítulo=О Дмитру Краљевићу|idioma=serbio|volumen=49|issn=0350-0802}} | ||
[[Categoria:Governants medievals de Macedònia]] | [[Categoria:Governants medievals de Macedònia]] | ||
[[Categoria:Personages de l'èpica sèrbia]] | [[Categoria:Personages de l'èpica sèrbia]] | ||
Revisió de 18:42 8 oct 2016
| Marko Mrnjavčević | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Naiximent: | c. 1335 | ||
| Defunció: | 17 de maig de 1395 | ||
| Lloc de defunció: | Rovine, Valàquia | ||
Marko Mrnjavčević (en cirílic serbi: Марко Мрњавчевић; cap a 1335-17 de maig de 1395) va ser per dret el rei dels serbis de 1371 a 1395, mentres que de fet va governar sobre un territori en l'oest de la regió de Macedònia centrat en la ciutat de Prilep.
Se li coneix com a Príncip Marko (en cirílic serbi: Краљевић Марко, transliterat «Kraljević Marko») i Rei Marko (en búlgar: Крали Марко; macedoni: Kрaле Марко) en la tradició oral dels eslaus meridionals, en la qual s'havia convertit en un important personage durant el periodo de dominació otomà sobre els Balcans.
El seu pare, Vukašin, va ser cogobernant en el sar serbi Esteban Uroš V, el regnat del qual es va caracterisar per la debilitat de l'autoritat central i la desintegració gradual del Imperi serbi. Les possessions de Vukašin incloïen territoris en l'oest de Macedònia, Kosovo i Metohija. En 1370 o 1371, el seu pare ho va coronar «rei jove»; este títul incloïa la possibilitat de poder succeir al sar en el tro de Sèrbia ya que este no tenia fills.
Biografia
Abans de 1371
Marko naixqué al voltant de 1335 com el primogènit de Vukašin Mrnjavčević i la seua esposa *Alena.[1]
Referències
- ↑ Fostikov 2002, pàg. 49-50.
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».