Diferència entre les revisions de "Gerent"
(Pàgina nova, en el contingut: «El terme '''gerent''' denomina a qui està a càrrec de la direcció o coordinació d'una organisació, institució o empresa, o be d'una part d'ell...») |
m |
||
Llínea 57: | Llínea 57: | ||
{{*Listaref}} | {{*Listaref}} | ||
+ | [[Categoria:Empreses]] | ||
[[Categoria:Ocupacions empresarials]] | [[Categoria:Ocupacions empresarials]] | ||
[[Categoria:Llocs en una empresa]] | [[Categoria:Llocs en una empresa]] |
Revisió de 10:17 5 oct 2016
El terme gerent denomina a qui està a càrrec de la direcció o coordinació d'una organisació, institució o empresa, o be d'una part d'ella, com un departament o un grup de treball. Existix, per eixemple, el gerent general, el gerent de finances, el gerent de personal, el gerent de secció, el gerent de tanda, gerent de proyecte i uns atres.
Una atra definició de gerent afirma que és la persona que coordina i supervisa el treball d'atres de tal forma que complixquen en els objectius de l'organisació. Els empleats no administratius treballen directament en una llabor o tasca i no tenen a algú que els reporte. Les organisacions o empreses estructurades solen tindre gerents de primera llínea, gerents de nivell mig i gerents de nivell alt. En atres organisacions de configuracions més generals, els gerents poden no ser identificables fàcilment, encara que algú deu eixercitar eixa funció.
Rol
El paper del gerent és utilisar tan eficientment com siga possible tots els recursos a la seua disposició a fi d'obtindre el màxim possible de benefici dels mateixos. En atres paraules, maximisar la utilitat productiva de l'organisació o secció.
En la pràctica moderna, el gerent és generalment un empleat, remunerat en part per un salari i, en ocasions, en part a través ya siga de abonaments de producció o de l'otorgament de accions de l'organisació per a la qual treballa.
Les tasques de gerència són una part important de les funcions d'un empresari. No obstant, eixe és un terme utilisat en general per a designar a qui estiga a càrrec d'una empresa, i en eixe sentit és un terme més restringit: tots els empresaris són gerents, pero no tot gerent és empresari.
Orige i evolució del terme
Adam Smith va introduir el terme al vocabulari econòmic com administrador (gerència, administració) en La riquea de les nacions, on diu:
A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la burocràcia a l'organisació de les empreses,<*ref>A pesar de que Smith no usa la paraula burócrata en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels clerks, sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, John Kilcullen MAX WEBER: ON BUREAUCRACY i Edgar Kiser: Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és cridat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o fins i tot cap variació.”[1] -conseqüentment, el "principal clerk" de Smith ha segut fins i tot traduït al castellà com capataç- delegació en assunts més complexos, ineficient i fins i tot contra els interessos dels propietaris, pel problema de l'agent:
Conseqüentment, Jean-Baptiste Say critica durament a Adam Smith, en el seu Traité d'*économie *politique de 1803,[3] per la seua "incapacitat per a distinguir entre el guany del superintendent i la del capital.”.<*ref> *Say: Tractat, Llibre II: De la distribució, nota 45.</ref>
En subrallar la diferència entre el “*superintendente” i el capitaliste, *Say sugerix que “el mèrit del mercader en expandir un negoci és precisament anàlec al de l'ingenier.
A partir d'eixa base, *Say dedica la secció III del capítul sobre la distribució a l'estudi del guany de lo que crida "mestre d'obres" o "contractista": “Pot recordar-se que l'ocupació de contractista està composta de la segona classe d'operacions especificada com a necessària per a posar en marcha qualsevol tipo d'indústria; és dir, és l'aplicació del coneiximent adquirit a la creació d'un producte per al consum humà”... “ ell és el llaç de comunicació entre els diferents classes de productors, com entre els productors i els consumidors. Ell dirigix el negoci de la producció i és el centre de moltes trobades i relacions; ell fa guany del seu coneiximent i de l'ignorança d'uns atres, i de qualsevol ventaja accidental de producció.”
A través de lo anterior, Say utilisa la paraula entrepreneur en el sentit que tenia en eixa época - traduït com a "aventurer" en el text anglés; vejau mamprenedor. No obstant, les operacions que Say descriu es referixen clarament a lo que ell mateixa denomina, en tota la seua obra, “administració”, “supervisió”, “superintendencia” i “gerència”, és dir, els qui estan a càrrec de la planificació: obtenció i assignació de recursos, objectius i taxes de producció, fixació de preus, tasques que, encara que poden descriure's com a "administratives" en el sentit de Smith, impliquen la capacitat de prendre decisions.
Vore també
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gerente de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ El punt és explorat per Michael C. Jensen en: Self-interest, altruism, incentives & agency.
- ↑ Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat menut, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)
- ↑ Say: Traité d'économie politique - vore traducció a l'espanyol en: Tractat d'Economia Política