Diferència entre les revisions de "Dàtil (pasta de farina)"
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]] | [[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]] | ||
| − | El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca| | + | El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolç nadalenc]] o de [[Gastronomia de Semana Santa|Semana Santa]], típic de [[Gastronomia d'Andalusia|Andalusia]] i atres zones de [[Rebosteria d'Espanya|Espanya]]<ref name="ESordo">{{cita libro |apellido= Sordo |nombre= Enrique |título= Cómo conocer la cocina española |idioma= español |año= 1980 |editor= Argos Vergara |editorial= |ubicación= Barcelona |isbn= 84-7017-907-1|capítulo= Gastronomía de la provincia de Málaga |páginas= 30 - 33|cita= }}</ref> elaborat en massa de [[farina]], fregit en [[oli d'oliva]] i passat per [[mel]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En | + | L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al [[sigle XVI]] sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] ([[1528]]) de [[Francisco Delicat]], obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En l'any [[1791]] és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en [[El capell de tres picos|''El capell de tres picos'']] ([[1874]]) de [[Pedro Antonio de Alarcón]]. |
| + | |||
| + | El dàtil està emparentat en la [[shebbakiyya]] marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates [[Nadal|nadalenques]] o durant la [[Semana Santa]], la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de [[ramadà]] pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que podria relacionar-se en atres [[frutes de paella]] que tenen el seu orige en la [[Pasqua judeua]]. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| Llínea 12: | Llínea 14: | ||
A la massa se li sol donar sabor en [[sésam]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre. | A la massa se li sol donar sabor en [[sésam]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre. | ||
| − | També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la mel. | + | També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la [[mel]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
* {{YouTube|J-rtGtBjsAo}} | * {{YouTube|J-rtGtBjsAo}} | ||
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
| + | [[Categoria:Rebosteria]] | ||
[[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]] | [[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]] | [[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]] | ||
Revisió de 16:20 18 set 2016
El dàtil és un dolç nadalenc o de Semana Santa, típic de Andalusia i atres zones de Espanya[1] elaborat en massa de farina, fregit en oli d'oliva i passat per mel.
Història
L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en La Bledana andalusa (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En l'any 1791 és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en El capell de tres picos (1874) de Pedro Antonio de Alarcón.
El dàtil està emparentat en la shebbakiyya marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates nadalenques o durant la Semana Santa, la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de ramadà pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que podria relacionar-se en atres frutes de paella que tenen el seu orige en la Pasqua judeua.
Característiques
A la massa se li sol donar sabor en sésam. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre.
També s'elaboren en sucre, com una alternativa a la mel.
Vore també
- Faworki
- Borrachuelos
- Full Canari
Referències
- ↑ Argos Vergara (ed.). (en español). ISBN 84-7017-907-1.
- RAE. Banco de datos (CORDE). Corpus diacrónico del español . [2013/3/24]
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dàtil (pasta de farina).- Receta de pestiño
- Plantilla:YouTube
- Plantilla:YouTube
- Plantilla:YouTube
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Pestiño de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.