Diferència entre les revisions de "Ou de Pasqua"
| (No se mostren 9 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Oupas.jpg|thumb|300px|Típics ous de Pasqua pintats de colors ]] |
| + | |||
| + | [[File:Huevos Pascua (MAllorquina).jpg|thumb|right|275px|<center>'''Ous de Pasqua''' de [[chocolate]]</center>]] | ||
L''''Ou de Pasqua''' és una tradició gastronòmica de la festa de [[Pasqua]]. | L''''Ou de Pasqua''' és una tradició gastronòmica de la festa de [[Pasqua]]. | ||
== En la prehistòria == | == En la prehistòria == | ||
| − | Se pensa que l'orige de la tradició de menjar ous al finalisar l'[[hivern]] és una reminiscència de l'[[Edat de Gel]]. | + | Se pensa que l'orige de la tradició de menjar ous al finalisar l'[[hivern]] és una reminiscència de l'[[Edat de Gel]]. Despuix del dur [[hivern]], i quan apenes quedaven provisions, en l'arribada de la primavera tornaven les aus des del sur i començaven a posar ous, dels que s'alimentaven els hòmens fins que podien tornar a caçar en l'arribada de millors temperatures. |
== En el judaisme == | == En el judaisme == | ||
| − | L'ou de Pasqua apareix en el [[Seder pasqual]], és | + | L'ou de Pasqua apareix en el [[Seder pasqual]], és dir, en el Sopar de Pasqua, com a símbol del cor dur del faraó [[Ramsés II]], que no permetia eixir al poble hebreu d'[[Egipte]]. |
== En el cristianisme == | == En el cristianisme == | ||
| Llínea 22: | Llínea 24: | ||
== Orige de la decoració de l'ou de Pasqua == | == Orige de la decoració de l'ou de Pasqua == | ||
| − | Apareix en la pichera de vi etrusca de [[Tragliatella]] (aprox. 700 a. C.) en el que apareixen el rei sagrat i el seu successor fugint d'un llaberint. L'atre costat d'esta pichera ilustra un passacarrer a peu en la direcció del sol, encapçalada pel rei sagrat desarmat. Set hòmens li escolten i cada u d'ells porta tres javalines i un gran escut en el dibuix d'un [[javalí]], i el successor armat en una llança va a la retaguàrdia. El javalí seria l'insígnia familiar del rei successor, i els set hòmens representarien els set mesos governats pel successor, que cauen entre la collita de pomes i les festes de la fertilitat. | + | Apareix en la pichera de vi etrusca de [[Tragliatella]] (aprox. [[700 a. C.) en el que apareixen el rei sagrat i el seu successor fugint d'un llaberint. L'atre costat d'esta pichera ilustra un passacarrer a peu en la direcció del sol, encapçalada pel rei sagrat desarmat. Set hòmens li escolten i cada u d'ells porta tres javalines i un gran escut en el dibuix d'un [[javalí]], i el successor armat en una llança va a la retaguàrdia. El javalí seria l'insígnia familiar del rei successor, i els set hòmens representarien els set mesos governats pel successor, que cauen entre la collita de pomes i les festes de la fertilitat. |
L'escena té lloc el dia de la mort ritual del rei, i la deesa Lluna (en este cas [[Pasífae]]) ha eixit al seu encontre (una terrible figura en túnica i en un amenaçant braç en jarres, mentres que en l'atre braç estés li oferix una poma, que és el seu passaport per al Paraís); les tres jabalines que porta cada home signifiquen la mort. | L'escena té lloc el dia de la mort ritual del rei, i la deesa Lluna (en este cas [[Pasífae]]) ha eixit al seu encontre (una terrible figura en túnica i en un amenaçant braç en jarres, mentres que en l'atre braç estés li oferix una poma, que és el seu passaport per al Paraís); les tres jabalines que porta cada home signifiquen la mort. | ||
| − | + | Al rei li acompanya una chicoteta figura femenina en túnica com l'atra; potser siga la princesa Ariadna (que ajudà al héroe Teseu a eixir del llaberint mortal en Cnosos). El rei mostra audaçment, com un contrahenchisament de la poma, un ou de pasqua, l'ou de la resurrecció. La pasqua era l'estació en que se realisaven les dances "Ciutat de Troyal" en els llaberints fets sobre el prat (potser com una coreografia) en [[Gran Bretanya]] prehistòrica i també en [[Etrúria]]. | |
En el front de la pichera n'hi ha un dibuix llaberíntic que es troba no soles en certes monedes de Cnosos, sino també en els intrincats dibuixos fets en el prat i que fins el [[sigle XIX]] chafaven els escolars britànics en la Pasqua de Resurrecció. | En el front de la pichera n'hi ha un dibuix llaberíntic que es troba no soles en certes monedes de Cnosos, sino també en els intrincats dibuixos fets en el prat i que fins el [[sigle XIX]] chafaven els escolars britànics en la Pasqua de Resurrecció. | ||
| Llínea 34: | Llínea 36: | ||
Entre els sigles IX al XVIII, l'iglésia va prohibir el consum d'ous durant la quaresma, per considerar-ho equivalent a la carn, per lo que la gent els coïa i els pintava per a diferenciar-los dels frescs i poder-los consumir el dia de Pasqua de Resurrecció. En el temps estes tradicions anaren incorporades a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i hui en dia l'ou de pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou se sembla a la resurrecció com un símbol de vida nova. | Entre els sigles IX al XVIII, l'iglésia va prohibir el consum d'ous durant la quaresma, per considerar-ho equivalent a la carn, per lo que la gent els coïa i els pintava per a diferenciar-los dels frescs i poder-los consumir el dia de Pasqua de Resurrecció. En el temps estes tradicions anaren incorporades a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i hui en dia l'ou de pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou se sembla a la resurrecció com un símbol de vida nova. | ||
| − | En l'actualitat, la tradició | + | En l'actualitat, la tradició contínua en algunes variacions. En [[Europa]] se manté la costum que data des de l'[[Edat Mija]] d'adornar ous en tenyits i pintats. Encara que pareix que la pràctica d'ous ornamentals era principalment elaborada per classes altes o de recursos, se va difondre a decoracions més senzilles, com un us de fulles d'arbre per a crear patrons sobre la corfa. El comerç i la modernitat per la seua part s'ha encarregat d'incorporar els ous de chocolate, i els ous de plàstic per a ser farcits de dolços, i que segons la llegenda són amagats pel [[conill]] de Pasqua per a que els chiquets els busquen, i per consegüent, els troben i se'ls mengen. En [[Argentina]] i [[Uruguai]], se conserva la tradició de regalar ous de Pasqua decorats de forma artesana en glasé multicolor o be en chocolate. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 10:28 14 abr 2022
.jpg)
L'Ou de Pasqua és una tradició gastronòmica de la festa de Pasqua.
En la prehistòria[editar | editar còdic]
Se pensa que l'orige de la tradició de menjar ous al finalisar l'hivern és una reminiscència de l'Edat de Gel. Despuix del dur hivern, i quan apenes quedaven provisions, en l'arribada de la primavera tornaven les aus des del sur i començaven a posar ous, dels que s'alimentaven els hòmens fins que podien tornar a caçar en l'arribada de millors temperatures.
En el judaisme[editar | editar còdic]
L'ou de Pasqua apareix en el Seder pasqual, és dir, en el Sopar de Pasqua, com a símbol del cor dur del faraó Ramsés II, que no permetia eixir al poble hebreu d'Egipte.
En el cristianisme[editar | editar còdic]
L'intercanvi d'ous de Pasqua de chocolate és molt estés en Polònia, Alemanya, la República Checa, Eslovàquia, Itàlia, Argentina, Brasil, Uruguai, Perú i en certes zones de Mèxic, ve celebrant-se des de fa poc més de 8 sigles.
Per estes dates les pasticeries comencen a decorar els seus escaparats en uns colorits ous de chocolate i mones de Pasqua.
El fet d'associar l'ou a la fertilitat i per coincidir la Pasqua en l'estació primaveral, estació fèrtil per excelència, fa que s'establixca per tota Europa com a símbol de Pasqua. De modo que ràpidament els pasticers d'época començaren a elaborar-los utilisant distints ingredients. Primer fon el sucre, despuix el chocolate.
En l'Edat Mija l'intercanvi d'ous es fea en ous de tortuga als que es tractava la corfa per mig de diferents processos per a decorar-la. Moltes vegades eren verdaderes obres d'art.
La costum d'amagar ous pintats en els jardins de les cases, per a l'alegria i goig dels chiquets que els troben, se seguix mantenint en molts països. Simbolisa la persecució de Jesús per part d'Herodes i els enganys posats per Deu per a evitar ser trobats. Curiosament els jardins de la Casa Blanca el dia de Pasqua es desenrolla una singular carrera de chicons que fan rodar els ous. Guanya qui arribe més llunt i sense trencar-los.
En Mig Orient encara se seguixen intercanviant ous carmesí, per a enrecordar la sanc de Crist. Els armenis els buiden i els decoren en imàgens de Crist i de la Verge. I en Polònia i Ucrània per Pasqua, fan verdaderes obres d'art en cera fosa sobre la seua corfa.
Orige de la decoració de l'ou de Pasqua[editar | editar còdic]
Apareix en la pichera de vi etrusca de Tragliatella (aprox. [[700 a. C.) en el que apareixen el rei sagrat i el seu successor fugint d'un llaberint. L'atre costat d'esta pichera ilustra un passacarrer a peu en la direcció del sol, encapçalada pel rei sagrat desarmat. Set hòmens li escolten i cada u d'ells porta tres javalines i un gran escut en el dibuix d'un javalí, i el successor armat en una llança va a la retaguàrdia. El javalí seria l'insígnia familiar del rei successor, i els set hòmens representarien els set mesos governats pel successor, que cauen entre la collita de pomes i les festes de la fertilitat.
L'escena té lloc el dia de la mort ritual del rei, i la deesa Lluna (en este cas Pasífae) ha eixit al seu encontre (una terrible figura en túnica i en un amenaçant braç en jarres, mentres que en l'atre braç estés li oferix una poma, que és el seu passaport per al Paraís); les tres jabalines que porta cada home signifiquen la mort.
Al rei li acompanya una chicoteta figura femenina en túnica com l'atra; potser siga la princesa Ariadna (que ajudà al héroe Teseu a eixir del llaberint mortal en Cnosos). El rei mostra audaçment, com un contrahenchisament de la poma, un ou de pasqua, l'ou de la resurrecció. La pasqua era l'estació en que se realisaven les dances "Ciutat de Troyal" en els llaberints fets sobre el prat (potser com una coreografia) en Gran Bretanya prehistòrica i també en Etrúria.
En el front de la pichera n'hi ha un dibuix llaberíntic que es troba no soles en certes monedes de Cnosos, sino també en els intrincats dibuixos fets en el prat i que fins el sigle XIX chafaven els escolars britànics en la Pasqua de Resurrecció.
Un ou sagrat etrusc de traquita negra polimentada, trobat en Perusa (Itàlia), en una flecha en relleu al seu voltant, és este mateix ou sagrat.
Entre els sigles IX al XVIII, l'iglésia va prohibir el consum d'ous durant la quaresma, per considerar-ho equivalent a la carn, per lo que la gent els coïa i els pintava per a diferenciar-los dels frescs i poder-los consumir el dia de Pasqua de Resurrecció. En el temps estes tradicions anaren incorporades a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i hui en dia l'ou de pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou se sembla a la resurrecció com un símbol de vida nova.
En l'actualitat, la tradició contínua en algunes variacions. En Europa se manté la costum que data des de l'Edat Mija d'adornar ous en tenyits i pintats. Encara que pareix que la pràctica d'ous ornamentals era principalment elaborada per classes altes o de recursos, se va difondre a decoracions més senzilles, com un us de fulles d'arbre per a crear patrons sobre la corfa. El comerç i la modernitat per la seua part s'ha encarregat d'incorporar els ous de chocolate, i els ous de plàstic per a ser farcits de dolços, i que segons la llegenda són amagats pel conill de Pasqua per a que els chiquets els busquen, i per consegüent, els troben i se'ls mengen. En Argentina i Uruguai, se conserva la tradició de regalar ous de Pasqua decorats de forma artesana en glasé multicolor o be en chocolate.