Diferència entre les revisions de "Raïm"
(No es mostren 22 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[File:Cabernet Sauvignon Gaillac.jpg|thumb|250px|Raïm]] |
− | |||
− | + | [[File:Grapes, Rostov-on-Don, Russia.jpg|thumb|250px|Raïm de taula]] | |
− | + | [[File:Wine grapes03.jpg |thumb|250px|Raïm de vi]] | |
− | + | [[File:Grape Rasins plus Zante Currants.jpg|thumb|250px|Pases]] | |
+ | El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el [[most]], el [[vi]] i atres begudes derivades del vi i el [[vinagre]]. | ||
+ | |||
+ | Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color [[negre]], morat, [[groc]], dorat, púrpura, rosat, [[marró]], ataronjades o [[blanc|blanques]], encara que estes últimes són realment de color [[vert]] i evolutivament procedixen de les raims [[roig|roges]] en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació. | ||
+ | |||
+ | Com a fruita seca se li diu [[pansa]]. | ||
+ | |||
+ | == Classificació i tipos de raïms == | ||
+ | Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi). Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre. | ||
+ | |||
+ | == Usos, propietats, contingut i formes de consum == | ||
+ | |||
+ | Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de [[vitamines]] (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en [[aigua]] (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes. | ||
+ | |||
+ | Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del [[Sol]]. | ||
+ | |||
+ | Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions, des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes. | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * [https://agrobit.com/Documentos/G_2_Microemp%5C431_mi000001uv%5B1%5D.htm Cultiu de raïm] | ||
+ | * [https://frutas.consumer.es/uva/origen-y-variedades Orige i varietarts de raïm] | ||
+ | * [https://carlosserres.com/origen-historia-y-evolucion-del-cultivo-de-la-vid/ Origen, historia y evolución del cultivo de la vid] | ||
+ | * «Preparaciones y aplicaciones». Secretos para contar. Panamericana Formas e impresos. 2014. p. 144-145. ISBN 978-958-57007-6-5 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en [[anglés]]) | ||
+ | * Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289 | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{Commonscat|Vitis vinifera}} | ||
+ | {{Wikispecies|Vitis}} | ||
+ | {{DGLV|Raïm}} | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Botànica]] | ||
+ | [[Categoria:Agricultura]] | ||
+ | [[Categoria:Aliments]] | ||
+ | [[Categoria:Aliments vegetals]] | ||
[[Categoria:Fruites]] | [[Categoria:Fruites]] | ||
[[Categoria:Bayes]] | [[Categoria:Bayes]] |
Última revisió del 18:28 9 set 2023
El raïm és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el most, el vi i atres begudes derivades del vi i el vinagre.
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color negre, morat, groc, dorat, púrpura, rosat, marró, ataronjades o blanques, encara que estes últimes són realment de color vert i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
Com a fruita seca se li diu pansa.
Classificació i tipos de raïms[editar | editar còdic]
Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi). Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en sucre. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.
Usos, propietats, contingut i formes de consum[editar | editar còdic]
Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de vitamines (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en aigua (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.
Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del Sol.
Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions, des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.
Referències[editar | editar còdic]
- Cultiu de raïm
- Orige i varietarts de raïm
- Origen, historia y evolución del cultivo de la vid
- «Preparaciones y aplicaciones». Secretos para contar. Panamericana Formas e impresos. 2014. p. 144-145. ISBN 978-958-57007-6-5
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en anglés)
- Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Raïm.
- Wikispecies té un artícul sobre Raïm.
- «Raïm». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).