Diferència entre les revisions de "Plaça de Dins"
m (→Urbanisme) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Urbanisme== | == Urbanisme== | ||
| − | La plaça seguix la tipologia de places majors porticades que s'originen en Espanya en el [[sigle XVII]] i que foren desenrollades pels acadèmics en la reutilisació dels espais dels convents [[Desamortisació|desamortisats]] en el sigle XIX. En [[1837]] l'ajuntament comprà est espai per a habilitar-lo com a vivendes i mercat. L'arquitecte encarregat de la reforma i ampliació fon [[Josep Moltó Valor]] ([[1848]] – [[1886]]). La planta baixa, unitària i construïda en pedra, està porticada per mig d'arcs i [[pilastres]] en alguns edificis, mentres que en uns atres els comerços recauen directament a la plaça. Les plantes altes estan destinades a vivendes, en altures de cornisa i una composició de fronteres diferents, variant entre quatre i cinc plantes, lo que resta unitat a l'image urbana. En l'accés a la plaça pel carrer de sant Tomàs es conserva un [[Arc (arquitectura)|arc]] [[Art gòtic|gòtic]], únic vestigi de l'iglésia de sant Agustí que s'alçava al costat del convent. | + | La plaça seguix la tipologia de places majors porticades que s'originen en Espanya en el [[sigle XVII]] i que foren desenrollades pels acadèmics en la reutilisació dels espais dels convents [[Desamortisació|desamortisats]] en el sigle XIX. En l'any [[1837]] l'ajuntament comprà est espai per a habilitar-lo com a vivendes i mercat. L'arquitecte encarregat de la reforma i ampliació fon [[Josep Moltó Valor]] ([[1848]] – [[1886]]). La planta baixa, unitària i construïda en pedra, està porticada per mig d'arcs i [[pilastres]] en alguns edificis, mentres que en uns atres els comerços recauen directament a la plaça. Les plantes altes estan destinades a vivendes, en altures de cornisa i una composició de fronteres diferents, variant entre quatre i cinc plantes, lo que resta unitat a l'image urbana. En l'accés a la plaça pel carrer de sant Tomàs es conserva un [[Arc (arquitectura)|arc]] [[Art gòtic|gòtic]], únic vestigi de l'iglésia de sant Agustí que s'alçava al costat del convent. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 16:03 7 dec 2018
La plaça de Dins d'Alcoy (L'Alcoyà), fon construïda a mitat del sigle XIX. Es tracta d'un conjunt neoclàssic de planta trapezoidal en arcades de mig punt en plantes baixes per les quals s'accedix als deu edificis que la componen, construït en l'espai del claustre de l'antic convent de Sant Agustí, construït en el sigle XIV i reformat posteriorment.
Urbanisme[editar | editar còdic]
La plaça seguix la tipologia de places majors porticades que s'originen en Espanya en el sigle XVII i que foren desenrollades pels acadèmics en la reutilisació dels espais dels convents desamortisats en el sigle XIX. En l'any 1837 l'ajuntament comprà est espai per a habilitar-lo com a vivendes i mercat. L'arquitecte encarregat de la reforma i ampliació fon Josep Moltó Valor (1848 – 1886). La planta baixa, unitària i construïda en pedra, està porticada per mig d'arcs i pilastres en alguns edificis, mentres que en uns atres els comerços recauen directament a la plaça. Les plantes altes estan destinades a vivendes, en altures de cornisa i una composició de fronteres diferents, variant entre quatre i cinc plantes, lo que resta unitat a l'image urbana. En l'accés a la plaça pel carrer de sant Tomàs es conserva un arc gòtic, únic vestigi de l'iglésia de sant Agustí que s'alçava al costat del convent.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante. ISBN 84-7784-353-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plaça de Dins.- La Plaça de Dins en Alcoy Turisme