Diferència entre les revisions de "Zoologia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 4: Llínea 4:
 
L'interés de l'[[home]] pels animals i per la gran diversitat de les seues formes va començar en l'antiguetat. En [[Grècia]], en el [[sigle IV a. C.]], [[Aristòtil]] va descriure numeroses [[espècie]]s i va realisar un esbós de classificació del regne animal; pero moltes de les seues conclusions carien de rigor científic puix no estaven basades en l'experimentació.
 
L'interés de l'[[home]] pels animals i per la gran diversitat de les seues formes va començar en l'antiguetat. En [[Grècia]], en el [[sigle IV a. C.]], [[Aristòtil]] va descriure numeroses [[espècie]]s i va realisar un esbós de classificació del regne animal; pero moltes de les seues conclusions carien de rigor científic puix no estaven basades en l'experimentació.
  
En el [[Renaiximent]], les investigacions zoològiques varen adoptar caràcter verdaderament científic, i es varen rebujar algunes teories aristotèliques i molts conceptes fantasiosos sostinguts fins a llavors. La invenció del [[microscopi]] per l'holandés [[Anton van Leeuwenhoek]] va permetre abordar l'estudi dels teixits dels animals i de sers fins a llavors desconeguts perque eren massa chicotets per a ser observats a simple vista: els [[microbi]]s o microorganismes.
+
En el [[Renaiximent]], les investigacions zoològiques varen adoptar caràcter verdaderament científic, i es varen rebujar algunes teories aristotèliques i molts conceptes fantasiosos sostenguts fins a llavors. L'invenció del [[microscopi]] per l'holandés [[Anton van Leeuwenhoek]] va permetre abordar l'estudi dels teixits dels animals i de sers fins a llavors desconeguts perque eren massa chicotets per a ser observats a simple vista: els [[microbi]]s o microorganismes.
  
Ya alvançat el [[sigle XVIII]], el suec [[Carl von Linné]] va ser el primer en encarar una classificació sistemàtica dels animals i les [[Planta|plantes]]. La seua obra va ser continuada pel naturaliste francés [[Georges Cuvier]]. En [[1859]] [[Charles Darwin]] va donar a conéixer la seua teoria de l'[[evolució]] de les espècies, que va significar un gran aporte als estudis zoològics.
+
Ya alvançat el [[sigle XVIII]], el suec [[Carl von Linné]] va ser el primer en encarar una classificació sistemàtica dels animals i les [[Planta|plantes]]. La seua obra va ser continuada pel naturaliste francés [[Georges Cuvier]]. En l'any [[1859]] [[Charles Darwin]] va donar a conéixer la seua teoria de l'[[evolució]] de les espècies, que va significar un gran aporte als estudis zoològics.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 12:29 19 maig 2020

Taula de Linné del regne animal, en la seua obra Systema Naturae (1758)

La zoologia (compost de zoo- i del grec -λογία, tractat) és la ciència que estudia als animals.[1]

L'interés de l'home pels animals i per la gran diversitat de les seues formes va començar en l'antiguetat. En Grècia, en el sigle IV a. C., Aristòtil va descriure numeroses espècies i va realisar un esbós de classificació del regne animal; pero moltes de les seues conclusions carien de rigor científic puix no estaven basades en l'experimentació.

En el Renaiximent, les investigacions zoològiques varen adoptar caràcter verdaderament científic, i es varen rebujar algunes teories aristotèliques i molts conceptes fantasiosos sostenguts fins a llavors. L'invenció del microscopi per l'holandés Anton van Leeuwenhoek va permetre abordar l'estudi dels teixits dels animals i de sers fins a llavors desconeguts perque eren massa chicotets per a ser observats a simple vista: els microbis o microorganismes.

Ya alvançat el sigle XVIII, el suec Carl von Linné va ser el primer en encarar una classificació sistemàtica dels animals i les plantes. La seua obra va ser continuada pel naturaliste francés Georges Cuvier. En l'any 1859 Charles Darwin va donar a conéixer la seua teoria de l'evolució de les espècies, que va significar un gran aporte als estudis zoològics.

Referències[editar | editar còdic]