Diferència entre les revisions de "Coprolit"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (ortografia)
(Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx')
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
 
Els '''coprolits''' (del [[grec]] κόπρος, excrement, i lito)<ref>{{DGLV|Coprolit}}</ref> són excrements fossilisats.
 
Els '''coprolits''' (del [[grec]] κόπρος, excrement, i lito)<ref>{{DGLV|Coprolit}}</ref> són excrements fossilisats.
  
Foren descrits per primera volta en [[1829]] pel [[Paleontologia|paleontòlec]] [[Regne Unit|britànic]] [[William Buckland]].<ref>{{ref-llibre |autor=Patricia H. Kelley, Michal Kowalewski, Thor A. Hansen|títul=Predator-Prey Interactions in the Fossil Record|editorial=Springer Science & Business Media|data=2003|isbn=9780306474897|llengua=anglés}}</ref> La seua principal importància radica en que constituixen proves directes de costums alimenticis i depredació d'[[espècie]]s extintes, especialment carnívors ya que resulta més fàcil trobar restants òsseus no digerits que vegetals, (si be açò no és impossible), establint en molts casos relacions directes depredador-presa, que d'atra forma soles són teòriques.
+
Foren descrits per primera volta en l'any [[1829]] pel [[Paleontologia|paleontòlec]] [[Regne Unit|britànic]] [[William Buckland]].<ref>{{ref-llibre |autor=Patricia H. Kelley, Michal Kowalewski, Thor A. Hansen|títul=Predator-Prey Interactions in the Fossil Record|editorial=Springer Science & Business Media|data=2003|isbn=9780306474897|llengua=anglés}}</ref> La seua principal importància radica en que constituïxen proves directes de costums alimenticis i depredació d'[[espècie]]s extintes, especialment carnívors ya que resulta més fàcil trobar restos òsseus no digerits que vegetals, (si be açò no és impossible), establint en molts casos relacions directes depredador-presa, que d'atra forma soles són teòriques.
  
 
== Descripció ==  
 
== Descripció ==  
Son d'orige [[animal]]. L'estudi dels coprolits constituix un camp molt important per a la [[paleontologia]], ya que tenint en conte el lloc a on foren trobats i les seues característiques, és possible determinar en certa precisió a que animals correspongueren. Fins ara, se corroborà que l'immensa majoria dels coprolits trobats en distints parts del món, pertanyeron a [[invertebrat]]s, [[Mammalia|mamífers]], [[aus]] carnívores i [[dinosauri]]s.  
+
Són d'orige [[animal]]. L'estudi dels coprolits constituïx un camp molt important per a la [[paleontologia]], ya que tenint en conte el lloc a on foren trobats i les seues característiques, és possible determinar en certa precisió a que animals correspongueren. Fins ara, se corroborà que l'immensa majoria dels coprolits trobats en distints parts del món, pertanyeron a [[invertebrat]]s, [[Mammalia|mamífers]], [[aus]] carnívores i [[dinosauri]]s.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 01:31 6 jul 2022

Coprolit d'un dinosauri carnívor trobat en el suroest de Saskatchewan
Coprolit d'un Anthracotherium en el Museum für Naturkunde, Berlin

Els coprolits (del grec κόπρος, excrement, i lito)[1] són excrements fossilisats.

Foren descrits per primera volta en l'any 1829 pel paleontòlec britànic William Buckland.[2] La seua principal importància radica en que constituïxen proves directes de costums alimenticis i depredació d'espècies extintes, especialment carnívors ya que resulta més fàcil trobar restos òsseus no digerits que vegetals, (si be açò no és impossible), establint en molts casos relacions directes depredador-presa, que d'atra forma soles són teòriques.

Descripció[editar | editar còdic]

Són d'orige animal. L'estudi dels coprolits constituïx un camp molt important per a la paleontologia, ya que tenint en conte el lloc a on foren trobats i les seues característiques, és possible determinar en certa precisió a que animals correspongueren. Fins ara, se corroborà que l'immensa majoria dels coprolits trobats en distints parts del món, pertanyeron a invertebrats, mamífers, aus carnívores i dinosauris.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Patricia H. Kelley, Michal Kowalewski, Thor A. Hansen (2003). Predator-Prey Interactions in the Fossil Record, Springer Science & Business Media. ISBN 9780306474897.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons