Diferència entre les revisions de "Manolo Martínez"
m |
|||
(No es mostren 16 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Manolo | + | [[Archiu:Torero.jpg|thumb|300px|Manolo Martínez]] |
+ | |||
+ | '''Manuel Martínez Solaz''', conegut com a '''Manolo Martínez''', ([[Valéncia]], [[1901]] - † [[Benimàmet]] (Valéncia) [[10 de març]] de [[1966]]), famós [[torero]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de l'época, naixcut en el [[Barri de Russafa]] de Valéncia. | ||
Conegut també en el nom de "El Tigre de Ruzafa", fon u dels toreros més famosos en el seu moment, tant en [[Espanya]] com en molts països Iberoamericans, sobre tot pel seu valor front als [[bou|bous]]. | Conegut també en el nom de "El Tigre de Ruzafa", fon u dels toreros més famosos en el seu moment, tant en [[Espanya]] com en molts països Iberoamericans, sobre tot pel seu valor front als [[bou|bous]]. | ||
Va obtindre l'alternativa en [[Madrit]] el [[21 de setembre]] de [[1924]] de mans de "Valencia II", que li va cedir el bou Lisonjero. | Va obtindre l'alternativa en [[Madrit]] el [[21 de setembre]] de [[1924]] de mans de "Valencia II", que li va cedir el bou Lisonjero. | ||
− | |||
+ | El Tigre de Russafa va seguir la seua trayectòria alternant places americanes i espanyoles. Manolo Martínez va ser un torero de gran decisió que va destacar per la seua fermea en l'estoc en la sòrt de matar. | ||
+ | |||
+ | La seua gran qualitat era la del valor sempre, al que s'unien en moltes ocasions muletazos de glòria entre música i aclamacions, en volapeus memorables sobre el morrillo, orelles i coa, portat a muscles des de la plaça fins a la porta de la seua mateixa casa. | ||
+ | |||
+ | La [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va truncar la trayectòria d'un matador eclipsat per les grans figures que varen arrasar el panorama taurí. | ||
+ | |||
+ | Es va retirar en Valéncia el [[25 d'abril]] de [[1948]]. | ||
+ | |||
+ | == Galeria fotogràfica == | ||
+ | <gallery> | ||
<center> | <center> | ||
− | + | File:Manolo martinez solaz6.jpg | |
− | + | File:Manolo martinez solaz5.jpg | |
+ | File:Manolo martinez solaz4.jpg | ||
+ | File:Manolo martinez solaz3.jpg | ||
+ | File:Manolo martinez solaz2.jpg | ||
+ | Archiu:Manolo martinez solaz1.jpg | ||
</center> | </center> | ||
+ | </gallery> | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
*[http://gestauro.blogspot.com.es/2014/03/manolo-martinez-el-tigre-de-ruzafa.html Manolo Martínez "El Tigre de Ruzafa".] | *[http://gestauro.blogspot.com.es/2014/03/manolo-martinez-el-tigre-de-ruzafa.html Manolo Martínez "El Tigre de Ruzafa".] | ||
+ | *[http://valenciablancoynegro.blogspot.com.es/2015/11/el-tigre-de-ruzafa.html Valencia en Blanco y Negro. Manuel Martínez, "El tigre de Ruzafa".] | ||
− | + | [[Categoria:Biografies]] | |
− | |||
− | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Toreros]] | ||
[[Categoria:Toreros valencians]] | [[Categoria:Toreros valencians]] |
Última revisió del 18:22 6 dec 2022
Manuel Martínez Solaz, conegut com a Manolo Martínez, (Valéncia, 1901 - † Benimàmet (Valéncia) 10 de març de 1966), famós torero valencià de l'época, naixcut en el Barri de Russafa de Valéncia.
Conegut també en el nom de "El Tigre de Ruzafa", fon u dels toreros més famosos en el seu moment, tant en Espanya com en molts països Iberoamericans, sobre tot pel seu valor front als bous.
Va obtindre l'alternativa en Madrit el 21 de setembre de 1924 de mans de "Valencia II", que li va cedir el bou Lisonjero.
El Tigre de Russafa va seguir la seua trayectòria alternant places americanes i espanyoles. Manolo Martínez va ser un torero de gran decisió que va destacar per la seua fermea en l'estoc en la sòrt de matar.
La seua gran qualitat era la del valor sempre, al que s'unien en moltes ocasions muletazos de glòria entre música i aclamacions, en volapeus memorables sobre el morrillo, orelles i coa, portat a muscles des de la plaça fins a la porta de la seua mateixa casa.
La Guerra Civil va truncar la trayectòria d'un matador eclipsat per les grans figures que varen arrasar el panorama taurí.
Es va retirar en Valéncia el 25 d'abril de 1948.