Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Oceà Atlantic s'ha renomenat com Oceà Atlàntic: Li faltava un accent en Atlàntic segons el corrector de la RACV.)
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacific]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.
+
[[File:Atlantic bathymetry.jpg|thumb|Oceà Atlàntic]]
  
−
L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Artic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Africa]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
+
L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l'Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].
  
−
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Artic]] i l’Atlantic nort.
+
L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.
−
A l’Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].
 
  
−
Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Indic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula Antartica.
+
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l'[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
 +
A l'Est, l'[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Carip]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].
  
−
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).
+
Al Sur i a l'Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.
  
−
La salinitat de l’Oceà Atlantic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes pescades son l’amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l’oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.
+
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).
  
−
[[Categoria:Geografia]]
+
La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l'[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Atlantic Ocean}}
 +
 
 +
[[Categoria:Oceans]]

Última revisió del 16:56 22 set 2024

Oceà Atlàntic

L'Oceà Atlàntic és el segon en extensió dels oceans de la Terra, despuix de l’Oceà Pacífic, i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l'Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.

L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'Oceà Glacial Àrtic, al nort, fins l'Antartida, al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'Amèrica i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlàndia i Escòcia, s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l'oceà Glacial Àrtic i l’Atlàntic nort. A l'Est, l'estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l'illes del Carip, separen l’Atlantic del mar Carip.

Al Sur i a l'Est, la separació en l’Oceà Índic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del cap d'Hornos a la peninsula Antàrtica.

Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).

La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies més peixcades són l'amploya, l'arenc i el bacallar. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceà_Atlàntic&oldid=353213»