Diferència entre les revisions de "Salvador Dalí"
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Salvador Felip Jacint Dalí i Domènech, marqués de Dalí de Púbol | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Salvador Felip Jacint Dalí i Domènech | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Pintor | ||
| + | | data_naix = [[11 de maig]] de [[1904]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Figueres]], [[Girona]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[23 de giner]] de [[1989]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Figueres]], [[Girona]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Salvador Felip Jacint Dalí i Domènech''', conegut popularment com '''Salvador Dalí''', marqués de Dalí de Púbol ([[Figueres]], [[Girona]], [[11 de maig]] de [[1904]] - † [[Figueres]], [[Girona]], [[23 de giner]] de [[1989]]) fon un [[pintor]], [[decorador]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]], un dels principals representants del [[surrealisme]]. | ||
| + | |||
| + | Salvador Dalí és conegut per les seues impactants i oníriques imàgens surrealistes. Les seues habilitats pictòriques se solen atribuir a l'influència i admiració per l'art renaixentiste. També fon un expert dibuixant. Els recursos plàstics dalinians també varen abordar el cine, l'escultura i la fotografia, la qual cosa li va conduir a numeroses colaboracions en atres artistes audiovisuals. Tingué la capacitat d'acresolar un estil genuinament personal i palpable al primer contacte, que en realitat era molt eclèctic i que «va succionar» d'innovacions alienes. Una de les seues pintures més célebres és ''La persistència de la memòria'' (també coneguda com ''Els rellonges blans''), realisada en l'any [[1931]]. | ||
| + | |||
| + | Com a artiste extremadament imaginatiu, va manifestar una notable tendència al [[narcissisme]] i la [[megalomania]], l'objectiu de la qual era atraure l'atenció pública. Esta conducta irritava als qui apreciaven el seu art i justificava als seus crítics, els quals rebujaven les seues conductes excèntriques com un reclam publicitari ocasionalment més cridaner que la seua producció artística. Dalí atribuïa el seu «amor per tot lo que és dorat i resulta excessiu, la seua passió pel lux i el seu amor per la moda oriental» a un autoproclamat «llinage aràbic», que remontava les seues raïls als temps de la dominació àrap de la península ibèrica. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|... que no conega el significat del meu art no significa que no ho tinga... [...] L'única diferència entre un foll i yo és que yo no estic foll.|Salvador Dalí}} | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Res hi ha més surreal que la realitat.|Salvador Dalí}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|L'inteligència sense ambició, és un pardal sense ales.|Salvador Dalí}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|No tingues por a la perfecció, mai l'alcançaràs.|Salvador Dalí}} | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * | + | |
| + | * Planellas-Witzsch, Mark. ''Dalí Silenciat'' (Barcelona: DUX, 2005, p. 320) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
* [http://www.salvador-dali.org/ Fundació Gala-Salvador Dalí] | * [http://www.salvador-dali.org/ Fundació Gala-Salvador Dalí] | ||
* [http://salvadordalimuseum.org/home.html Museu Salvador Dalí a St. Petesburg (Florida)] (en anglés) | * [http://salvadordalimuseum.org/home.html Museu Salvador Dalí a St. Petesburg (Florida)] (en anglés) | ||
| Llínea 10: | Llínea 37: | ||
* [http://sapiens.ya.com/fagesdecliment/subpages/fagesdali/dalifages.htm Salvador Dalí i Fages de Climent ] | * [http://sapiens.ya.com/fagesdecliment/subpages/fagesdali/dalifages.htm Salvador Dalí i Fages de Climent ] | ||
| + | [[Categoria:Pintors]] | ||
[[Categoria:Salvador Dalí| ]] | [[Categoria:Salvador Dalí| ]] | ||
[[Categoria:Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica]] | [[Categoria:Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica]] | ||
[[Categoria:Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya]] | [[Categoria:Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya]] | ||
Última revisió del 11:17 3 set 2024
| Salvador Felip Jacint Dalí i Domènech | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor | ||
| Naiximent: | 11 de maig de 1904 | ||
| Lloc de naiximent: | Figueres, Girona, Espanya | ||
| Defunció: | 23 de giner de 1989 | ||
| Lloc de defunció: | Figueres, Girona, Espanya | ||
Salvador Felip Jacint Dalí i Domènech, conegut popularment com Salvador Dalí, marqués de Dalí de Púbol (Figueres, Girona, 11 de maig de 1904 - † Figueres, Girona, 23 de giner de 1989) fon un pintor, decorador i escritor espanyol, un dels principals representants del surrealisme.
Salvador Dalí és conegut per les seues impactants i oníriques imàgens surrealistes. Les seues habilitats pictòriques se solen atribuir a l'influència i admiració per l'art renaixentiste. També fon un expert dibuixant. Els recursos plàstics dalinians també varen abordar el cine, l'escultura i la fotografia, la qual cosa li va conduir a numeroses colaboracions en atres artistes audiovisuals. Tingué la capacitat d'acresolar un estil genuinament personal i palpable al primer contacte, que en realitat era molt eclèctic i que «va succionar» d'innovacions alienes. Una de les seues pintures més célebres és La persistència de la memòria (també coneguda com Els rellonges blans), realisada en l'any 1931.
Com a artiste extremadament imaginatiu, va manifestar una notable tendència al narcissisme i la megalomania, l'objectiu de la qual era atraure l'atenció pública. Esta conducta irritava als qui apreciaven el seu art i justificava als seus crítics, els quals rebujaven les seues conductes excèntriques com un reclam publicitari ocasionalment més cridaner que la seua producció artística. Dalí atribuïa el seu «amor per tot lo que és dorat i resulta excessiu, la seua passió pel lux i el seu amor per la moda oriental» a un autoproclamat «llinage aràbic», que remontava les seues raïls als temps de la dominació àrap de la península ibèrica.
Cites[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Planellas-Witzsch, Mark. Dalí Silenciat (Barcelona: DUX, 2005, p. 320)