Diferència entre les revisions de "José Sanchis Bergón"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Dr. Josep Sanchis Bergón '''Josep Sanchis Bergón''' (1860 - † 1926) fon medic neurolec, [[Anex:Alcaldes de Valen...».)
 
 
(No es mostren 37 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Jose sanchis.JPG|thumb|Dr. Josep Sanchis Bergón]]
 
[[Archiu:Jose sanchis.JPG|thumb|Dr. Josep Sanchis Bergón]]
'''Josep Sanchis Bergón''' (1860 - † 1926) fon [[medic]] [[neurolec]], [[Anex:Alcaldes de Valencia|Alcalde de Valencia]], i primer President de la [[Organisacio Medica Colegial d'Espanya]] (1921 – 1926).
+
'''Josep Sanchis Bergón''' ([[Alhucemas]], [[Marroc]], [[1860]] - † [[Valéncia]], [[1926]]) fon [[mege]] [[neurolec]], [[Alcalde de Valéncia]], i primer President de la [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]] ([[1921]] [[1926]]). Fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat, coneguda com la [[Casa de la Caritat]].
 +
 
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 +
 
=== Personal ===
 
=== Personal ===
'''Josep Sanchis Bergón''' se cassà en Eugenia Banús Martínez, i tingueren quatre fills: Josefa i Eugenia (que serien religioses), Josep, i Mª Ampar, i se fa aixina mateixa carrec d'un nebot, Jaume, epileptic.
 
  
Fon fill d'un medic militar, [[Josep Sanchis Barrachina]], que fon general de Sanitat Militar.
+
'''Josep Sanchis Bergón''' se cassà en Eugenia Banús Martínez, i tingueren quatre fills: Josefa i Eugenia (que serien religioses), Josep, i Mª Ampar, i se fa aixina mateixa càrrec d'un nebot, Jaume, epileptic.
Fon pare del tambe medic [[Josep Sanchis Banús]].<ref>[http://eprints.ucm.es/9498/1/T27312.pdf Pérez Salmo C. L'obra psicológica de Josep Sanchis Banús (1893-1932). Madrit: Universitat Complutense de Madrit; 2009.]</ref>
+
 
 +
Fon fill d'un mege militar, [[Josep Sanchis Barrachina]], que fon general de Sanitat Militar.
 +
Fon pare del també mege [[Josep Sanchis Banús]].<ref>[http://eprints.ucm.es/9498/1/T27312.pdf Pérez Salmo C. L'obra psicológica de Josep Sanchis Banús (1893-1932). Madrit: Universitat Complutense de Madrit; 2009.]</ref>
  
 
=== Professional ===
 
=== Professional ===
Desenrollà la seua professio en [[Valencia]] a on fon successivament medic municipal (Inspector General de Sanitat en Valencia en 1904),<ref>[http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Valencia%20redux.pdf Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo Ajuntament de Valencia. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Historia de la Veterinaria. Valencia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.]</ref> director facultatiu del [[Hospital de Santa Ana]], i subdirector del [[Loquera Provincial de Valencia]], especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en [[Pariu]] a les classes de [[Jean-Martin Charcot|Charcot]].
 
  
Prengue part activa en la politica del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en 1905 fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valencia: Universitat de Valencia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de giner de 1906 fins giner de 1907,<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valencia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la proteccio a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del segle XX. Valencia: Universitat de Valencia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>
+
Desenrollà la seua professió en [[Valéncia]] a on fon successivament mege municipal (Inspector General de Sanitat en Valéncia en [[1904]]),<ref>[http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Valencia%20redux.pdf Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo [[Ajuntament de Valéncia]]. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Història de la Veterinaria. Valéncia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.]</ref> director facultatiu del [[Hospital de Santa Ana]], i subdirector del [[Loquera Provincial de Valéncia]], especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en [[Paris]] a les classes de [[Jean-Martin Charcot|Charcot]].
 +
 
 +
Prengué part activa en la política del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en l'any [[1905]] fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de [[giner]] de [[1906]] fins giner de [[1907]],<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valéncia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la protecció a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del sigle XX. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>
  
Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funcio social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Medics de Valencia]], fundador i president de la [[Federacio Nacional de Coleges Oficials de Medics]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associacio Valenciana de la Caritat]] en 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educacio protectora. Valencia: Universitat de Valencia. Dpt. Educacio Comparada i Historia de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de numero de la [[Real Academia de Medicina de Valencia]] des de 1917, entre atres molts merits.  
+
Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funció social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Meges de Valéncia]], fundador i president de la [[Federació Nacional de Coleges Oficials de Meges]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associació Valenciana de la Caritat]] en l'any 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educació protectora. Valéncia: Universitat de Valéncia. Dpt. Educacio Comparada i Història de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de número de la [[Real Academia de Medicina de Valéncia]] des de [[1917]], entre atres molts merits.  
  
[[Archiu:Josep Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|left|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associacio Valenciana de la Caritat (1906)]]
+
[[File:José Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|250px|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat ([[1906]])]]
  
Fruit de la seua decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definicio del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en 1914. I una classificacio d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valencia, l'any 1917, en el discurs que pronunciarà en ocasio de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posicio com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyeccio social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusio: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneracio, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes es un anormal, i que per tant l'anormal es un malalt, i que l'herencia es la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent es un anormal medic: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional es causa determinant”.
+
Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la pròpia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.
  
=== Activitat colegiala ===
+
=== Activitat colegial ===
En 1920 se crega la [[Federacio de Coleges Medics d'Espanya]], de la que es impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federacio. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneracio de la classe i politica sanitaries, que a la seua entendre, començaria des de la mateixa seleccio dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de tituls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del segle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
 
  
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislacio sanitaria, o defensa dels interesses dels medics, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creacio d'esta federacio dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governacio despres de l'Assamblea portada veta en Madrit en 1926, i que se referixen a “l'urgent promulgacio d'una Llei de Sanitat, a la representacio dels Coleges Medics en el Real
+
En l'any [[1920]] se va crear la [[Federació de Coleges de Meges d'Espanya]], de la que és impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de títuls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del sigle XX, 1980-1923. Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
Consell de Sanitat, a la reglamentacio de la Beneficencia provincial, a la definicio del delit sanitari i l'inclusio en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisio tecnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademes de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitucio d'una Comissio Oficial de la
 
que devia formar part el Consell General de Coleges Medics, la declaracio dels Reglaments dels Coleges Medics com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
 
  
Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relacio en un anteproyecto de Llei per a llimitacio de tituls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparacio en que s'inicien en l'eixercici professional els medics recién llicenciats, i la “remugada de medics que forgen
+
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislació sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governació despuix de l'Assamblea portada veta en [[Madrit]] en l'any [[1926]], i que se referixen a “l'urgent promulgació d'una Llei de Sanitat, a la representació dels Coleges Meges en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusió en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
les nostres universitats”. Abdos aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia es tan escaso, que la consecucio del titul de medic s'obte sense esforç. Sanchis Bergón es partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.
+
 
 +
Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relació en un anteproyecto de Llei per a llimitació de títuls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparació en que s'inicien en l'eixercici professional els meges recién llicenciats, i la “remugada de meges que forgen les nostres universitats”. Abdós aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia és tan escas, que la consecució del títul de mege s'obte sense esforç. Sanchis Bergón és partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.
  
 
== Publicacions ==
 
== Publicacions ==
[[Archiu:Reformatoris. Josep Sanchís Bergón. 1917.jpg|thumb|Portada del llibre "Reformatoris" (1917).]]
+
[[File:José Sanchís Bergón (1917) Reformatorios.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Reformatoris" ([[1917]])]]
 +
 
 
Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social:  
 
Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social:  
  
* Els sistemes penitenciaris davant l'higiena (tesis doctoral). Madrit: Facultat de Medicina de l'Universitat Complutense; 1882.
+
* Els sistemes penitenciaris davant l'higiene (tesis doctoral). Madrit: Facultat de Medicina de l'Universitat Complutense; 1882.
 
* [http://hicido.uv.es/IMV/IMV/princ19.htm Alcohol, alcoholisme agut i cronic. Bolleti de l'Institut Medic Valencià (BIMV). 1885; 19:76.]
 
* [http://hicido.uv.es/IMV/IMV/princ19.htm Alcohol, alcoholisme agut i cronic. Bolleti de l'Institut Medic Valencià (BIMV). 1885; 19:76.]
 
* Alienación, alienacio, oradura, demencia i idiocia. 1892.
 
* Alienación, alienacio, oradura, demencia i idiocia. 1892.
 
* Etiologia i profilaxis de la criminalitat infantil. 1916.
 
* Etiologia i profilaxis de la criminalitat infantil. 1916.
 
* Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
 
* Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
* Reformatoris. Ponencia presentada a la seccio 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
+
* Reformatoris. Ponencia presentada a la secció 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
* Encefalitis epidemica, cridada tambe letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
+
* Encefalitis epidemica, nomenada també letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
 
* Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
 
* Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
* Reduccio de tituls. SM. 1923;(2):782-4.
+
* Reduccio de títuls. SM. 1923;(2):782-4.
* Consells als medics noveles.
+
* Consells als medics novells.
 
* Herencia de la criminalitat.
 
* Herencia de la criminalitat.
* Els sistemes penitenciaris davant l'Historia.
+
* Els sistemes penitenciaris davant l'Història.
  
== Referencies ==
+
== Vore també ==
<references />
 
  
== Véase tambe ==
 
 
* [[Alcalde]]
 
* [[Alcalde]]
* [[Medic]]
+
* [[Mege]]
 
* [[Neurologia]]
 
* [[Neurologia]]
* [[Organisacio Medica Colegial d'Espanya]]
+
* [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]]
 +
* [[Casa de la Caritat]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
  
 
{{Successio
 
{{Successio
Llínea 65: Llínea 73:
 
* [http://www.cgcom.org/ Organisacio Medica Colegial d'Espanya]
 
* [http://www.cgcom.org/ Organisacio Medica Colegial d'Espanya]
 
* [http://www.ramcv.com/ Real Academia de Medicina de Valencia]
 
* [http://www.ramcv.com/ Real Academia de Medicina de Valencia]
 +
* [http://dbe.rah.es/biografias/45450/jose-sanchis-bergon Biografia de Josep Sanchis Bergón - Real Acadèmia de l'Història]
  
  
 
{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}
 
{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}
  
[[Categoria:Medics d'Espanya del segle XIX]]
+
{{Successió
[[Categoria:Medics d'Espanya del segle XX]]
+
| predecessor = [[Miguel Polo Gil]]
 +
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
 +
| periodo = [[1906]] – [[1907]]
 +
| successor = [[José Martínez Aloy]]
 +
}}
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Diputats d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
 
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
[[Categoria:Alcaldes de Valencia]]
+
[[Categoria:Presidents de Coleges de Meges d'Espanya]]
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XIX]]
 
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XX]]
 
[[Categoria:Presidents de Coleges de Medics d'Espanya]]
 

Última revisió del 09:35 28 jun 2024

Dr. Josep Sanchis Bergón

Josep Sanchis Bergón (Alhucemas, Marroc, 1860 - † Valéncia, 1926) fon mege neurolec, Alcalde de Valéncia, i primer President de la Organisació Mèdica Colegial d'Espanya (19211926). Fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat, coneguda com la Casa de la Caritat.

Biografia[editar | editar còdic]

Personal[editar | editar còdic]

Josep Sanchis Bergón se cassà en Eugenia Banús Martínez, i tingueren quatre fills: Josefa i Eugenia (que serien religioses), Josep, i Mª Ampar, i se fa aixina mateixa càrrec d'un nebot, Jaume, epileptic.

Fon fill d'un mege militar, Josep Sanchis Barrachina, que fon general de Sanitat Militar. Fon pare del també mege Josep Sanchis Banús.[1]

Professional[editar | editar còdic]

Desenrollà la seua professió en Valéncia a on fon successivament mege municipal (Inspector General de Sanitat en Valéncia en 1904),[2] director facultatiu del Hospital de Santa Ana, i subdirector del Loquera Provincial de Valéncia, especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en Paris a les classes de Charcot.

Prengué part activa en la política del moment com membre del Partit Lliberal, en l'any 1905 fon regidor de sanitat,[3] i alcalde del Ajuntament de Valencia des de giner de 1906 fins giner de 1907,[4] dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.[5] Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia.[6]

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funció social i publica. Fon president del Colege Oficial de Meges de Valéncia, fundador i president de la Federació Nacional de Coleges Oficials de Meges (1921 - 1926), fundador i president de la Associació Valenciana de la Caritat en l'any 1906,[7] fundador del Asil de Sant Eugeni en 1885,[8] vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de número de la Real Academia de Medicina de Valéncia des de 1917, entre atres molts merits.

Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat (1906)

Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la pròpia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any 1914. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any 1917, en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del regeneracionismo, la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment eugénica, tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

Activitat colegial[editar | editar còdic]

En l'any 1920 se va crear la Federació de Coleges de Meges d'Espanya, de la que és impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de títuls expedits.[9]

Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislació sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governació despuix de l'Assamblea portada veta en Madrit en l'any 1926, i que se referixen a “l'urgent promulgació d'una Llei de Sanitat, a la representació dels Coleges Meges en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusió en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.

Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relació en un anteproyecto de Llei per a llimitació de títuls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparació en que s'inicien en l'eixercici professional els meges recién llicenciats, i la “remugada de meges que forgen les nostres universitats”. Abdós aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia és tan escas, que la consecució del títul de mege s'obte sense esforç. Sanchis Bergón és partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.

Publicacions[editar | editar còdic]

Portada del llibre "Reformatoris" (1917)

Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social:

  • Els sistemes penitenciaris davant l'higiene (tesis doctoral). Madrit: Facultat de Medicina de l'Universitat Complutense; 1882.
  • Alcohol, alcoholisme agut i cronic. Bolleti de l'Institut Medic Valencià (BIMV). 1885; 19:76.
  • Alienación, alienacio, oradura, demencia i idiocia. 1892.
  • Etiologia i profilaxis de la criminalitat infantil. 1916.
  • Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
  • Reformatoris. Ponencia presentada a la secció 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
  • Encefalitis epidemica, nomenada també letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
  • Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
  • Reduccio de títuls. SM. 1923;(2):782-4.
  • Consells als medics novells.
  • Herencia de la criminalitat.
  • Els sistemes penitenciaris davant l'Història.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Pérez Salmo C. L'obra psicológica de Josep Sanchis Banús (1893-1932). Madrit: Universitat Complutense de Madrit; 2009.
  2. Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo Ajuntament de Valéncia. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Història de la Veterinaria. Valéncia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.
  3. Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2006.
  4. Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valéncia: Grafiques Vernetta; 2009.
  5. Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la protecció a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del sigle XX. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2004. p.199.
  6. R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.
  7. Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.
  8. Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educació protectora. Valéncia: Universitat de Valéncia. Dpt. Educacio Comparada i Història de l'Educacio; 2002.
  9. Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del sigle XX, 1980-1923. Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Plantilla:Successio

Enllaços externs[editar | editar còdic]


Predecessor:
Miguel Polo Gil
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

19061907
Successor:
José Martínez Aloy