Diferència entre les revisions de "Alamans"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|250px|Imatge del [[Limes Germanicus.]] Els '''alamans''' (en alemany: ''Alemannen'', en llatí ''alammani''), van ser...».)
 
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Karte limes.jpg|right|thumb|250px|Imatge del [[Limes Germanicus]].]]
+
[[Image:Karte limes.jpg|right|thumb|250px|Image del [[Limes Germanicus]].]]
Els '''alamans''' (en [[alemany]]: ''Alemannen'', en llatí ''alammani''), van ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sud mijana i inferior del [[riu Elba]], a prop del [[riu Main]], on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]].
+
Els '''alamans''' (en [[alemà]]: ''Alemannen'', en [[llatí]] ''alammani''), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del [[riu Elba]], prop del [[riu Main]], a on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] en l'any [[213]].
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
Segons [[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els homes» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun altre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «homes que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), així com també «homes que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[segle III]], que els va derrotar el [[213]].
+
Segons [[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[sigle III]], que els va derrotar en l'any 213.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[segle III]], després de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i després fins i tot van estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des del 234 van efectuar diverses incursions a territori imperial.  
+
Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix inclús varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.  
  
Al [[segle IV]] van proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es van enfrontar als [[francs]] que els van derrotar i els van convertir en tributaris el [[496]] després de la seua derrota a la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. Fins i tot en el [[553]], com a poble, es van rebelar a la [[Rètia]], on habitaven, i van devastar [[Itàlia]]. Posteriorment van ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.
+
En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en l'any [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.
  
=== Orígens de la unió alamana ===
+
=== Orígens de l'unió alamana ===
L'element principal d'esta antiga unió de tribus es basava en els [[sueu]]s. Hui en dia es designa en este mot un espai que ocupen els alemanys del sud-oest de l'actual estat. Molts encara parlen [[alamànic]], un dialecte de l'alemà, més conegut en la seua variant de [[suau]], que hui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el ''Schwäbisch-alemannische Fastnacht'', una mena de festival propenc al carnaval que se celebra al sud d'Alemanya i al nort de [[Suïssa]]. Al ''[[land]]'' de [[Baden-Württemberg]], els habitants de [[Baden-Baden]] s'autonomenen ''alamans'' en contraposició als habitants de [[Württemberg]] que es reconeixen més com a ''sueus''.
+
L'element principal d'esta antiga unió de tribus es basava en els [[sueu]]s. Hui en dia es designa en este mot un espai que ocupen els alemans del sur-oest de l'actual estat. Molts encara parlen [[alamànic]], un dialecte de l'alemà, més conegut en la seua variant de [[suau]], que hui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el ''Schwäbisch-alemannische Fastnacht'', una festival propenc al carnaval que se celebra al sur d'Alemanya i al nort de [[Suïssa]]. Al ''[[land]]'' de [[Baden-Württemberg]], els habitants de [[Baden-Baden]] s'autonomenen ''alamans'' en contraposició als habitants de [[Württemberg]] que es reconeixen més com a ''sueus''.
  
 
== Cronologia ==
 
== Cronologia ==
* [[213]], primera aparició dels alamans a la [[Germania superior]].
+
* [[213]], primera aparició dels alamans en la [[Germania superior]]
* [[253]], els [[francs]] i els alamans invadixen la Gàlia.
+
* [[253]], els [[francs]] i els alamans invadixen la Gàlia
* [[277]], l'emperador [[Marc Aureli Probe|Probe]] llibera la [[Gàlia]] i fa retrocedir els alamans més allà del riu [[Rin]].
+
* [[277]], l'emperador [[Marc Aureli Probe|Probe]] llibera la [[Gàlia]] i fa retrocedir els alamans més allà del riu [[Rin]]
* [[352]], els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el [[Mosela]] i el Rin.
+
* [[352]], els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el [[Mosela]] i el Rin
* [[357]], els alamans són derrotats per [[Julià l'Apóstata]] a la [[batalla d'Argentoratum]].
+
* [[357]], els alamans són derrotats per [[Julià l'Apóstata]] a la [[batalla d'Argentoratum]]
* [[378]], els alamans invadixen l'actual [[Alsàcia]].
+
* [[378]], els alamans invadixen l'actual [[Alsàcia]]
* [[496]], els francs derroten els alamans al [[Nèckar]].
+
* [[496]], els francs derroten els alamans en [[Nèckar]]
* [[512]], fi de la guerra entre francs i alamans.
+
* [[512]], fi de la guerra entre francs i alamans
 
+
 
 
[[Categoria:Grups germànics occidentals]]
 
[[Categoria:Grups germànics occidentals]]

Última revisió del 17:37 28 set 2024

Image del Limes Germanicus.

Els alamans (en alemà: Alemannen, en llatí alammani), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del riu Elba, prop del riu Main, a on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi en l'any 213.

Etimologia[editar | editar còdic]

Segons Asini Quadrat el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: hermundurs (hermions), usipets, tencteris, jutungs, bucinobants, lentiens, semmons, quades i teutons i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: wehrfähigen Männer), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: zusammengelaufene, vermischte Männer). Són citats ya en temps de Caracala a principis del sigle III, que els va derrotar en l'any 213.

Història[editar | editar còdic]

Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'imperi romà. Inicialment situats al nort de la província de Rètia, foren continguts pels romans fins la mitat del sigle III, despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el Main i el Danubi (Suàbia) i despuix inclús varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals Suïssa, Baden-Baden i Alsàcia. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

En el sigle IV varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als francs que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en l'any 496 despuix de la seua derrota en la batalla de Tolbiac, passant llavors part del poble al servici dels ostrogots. En l'any 553, com a poble, es varen rebelar en la Rètia, a on habitaven, i varen devastar Itàlia. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

Orígens de l'unió alamana[editar | editar còdic]

L'element principal d'esta antiga unió de tribus es basava en els sueus. Hui en dia es designa en este mot un espai que ocupen els alemans del sur-oest de l'actual estat. Molts encara parlen alamànic, un dialecte de l'alemà, més conegut en la seua variant de suau, que hui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el Schwäbisch-alemannische Fastnacht, una festival propenc al carnaval que se celebra al sur d'Alemanya i al nort de Suïssa. Al land de Baden-Württemberg, els habitants de Baden-Baden s'autonomenen alamans en contraposició als habitants de Württemberg que es reconeixen més com a sueus.

Cronologia[editar | editar còdic]