Diferència entre les revisions de "Monnegre"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{| style="background: none;" | {| style="background: none;" | ||
|- align=center | |- align=center | ||
| − | | [[ | + | | [[Archiu:El río Verde a la altura de Tibi.jpg|300px|<center>El riu Monnegre a l'altura de [[Tibi]].</center>]] |
|} | |} | ||
---- | ---- | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
<noinclude> | <noinclude> | ||
| − | El '''Monnegre''' és un [[riu]] de la [[província d'Alacant]]. Naix a 1.100 metros d'altura en la Serra d'[[Onil]]. En el seu curs està el [[pantà de Tibi]], del [[ | + | El '''Monnegre''' és un [[riu]] de la [[província d'Alacant]]. Naix a 1.100 metros d'altura en la Serra d'[[Onil]]. En el seu curs està el [[pantà de Tibi]], del [[sigle XVI]] i encara en funcionament. Desemboca en [[El Campello]], despuix de travessar gran part de l'[[Horta d'Alacant]]. |
== Denominacions == | == Denominacions == | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
== Afluents i règim fluvial == | == Afluents i règim fluvial == | ||
| − | [[ | + | [[File:Localización del río Monnegre respecto de la provincia de Alicante.png|thumb|right|250px|Localisació del riu Monnegre respecte de la [[província d'Alacant]].]] |
| − | Els seus [[afluent]]s més importants són el barranc de Gavarnera i el riu de [[La Torre de les Maçanes]]. Quant al règim fluvial, podem parlar d'un típic [[riu]]-[[rambla]] mediterràneu que, en el seu últim tram, únicament porta aigua quan es produïxen pluges fortes. La força de les seues aigües ha destruït els ponts de [[El Campello]] en [[1961]], [[1971]] i [[1987]]. El seu llit ampli, profunt i pedregós és semblant al de qualsevol rambla mediterrànea i evidència la seua irregularitat. | + | Els seus [[afluent]]s més importants són el barranc de Gavarnera i el riu de [[La Torre de les Maçanes]]. Quant al règim fluvial, podem parlar d'un típic [[riu]]-[[rambla]] mediterràneu que, en el seu últim tram, únicament porta aigua quan es produïxen pluges fortes. La força de les seues aigües ha destruït els ponts de [[El Campello]] en els anys [[1961]], [[1971]] i [[1987]]. El seu llit ampli, profunt i pedregós és semblant al de qualsevol rambla mediterrànea i evidència la seua irregularitat. |
== Aprofitament humà == | == Aprofitament humà == | ||
| − | Des de l'[[Edat Mija]] s'han aprofitat les seues aigües per al regadiu de l'[[horta d'Alacant]] i en el seu curs, a més del [[pantà de Tibi]], el més antic d'[[Europa]] | + | Des de l'[[Edat Mija]] s'han aprofitat les seues aigües per al regadiu de l'[[horta d'Alacant]] i en el seu curs, a més del [[pantà de Tibi]], el més antic d'[[Europa]] despuix del d'[[Almansa]], estan els assuts de [[Muchamel]], [[Sant Joan d'Alacant]] i [[El Campello]], actualment en desús, obres hidràuliques que servien per a derivar les aigües sobrants. |
| − | El [[pantà de Tibi]] el va manar construir [[Felip II]] a finals del [[ | + | El [[pantà de Tibi]] el va manar construir [[Felip II]] a finals del [[sigle XVI]] i encara que va patir una important ruptura en l'any [[1697]], va entrar de nou en servici en [[1738]]. Ha segut declarat [[Be d'Interés Cultural]] en la categoria de ''Monument'' per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la [[Comunitat Valenciana]]. El volum de l'embassament és de 2 hm³ i la seua superfície de 50 hectàrees. |
| + | <center> | ||
| − | + | <table border="1" width="95%"> | |
| − | |||
| − | < | + | <td> |
| + | [[File:Cola del pantano de Tibi.jpg|center|right|300px|]] | ||
| + | </td> | ||
| + | |||
| + | <td> | ||
| + | [[File:Embalse de Tibi, 2017-02-11, Triplecaña 21.jpg|center|right|300px|]] | ||
| + | </td> | ||
| + | |||
| + | <TR> | ||
| + | |||
| + | <TD align="center">Cola del pantà de Tibi </td> | ||
| + | <TD align="center">Pantà de Tibi | ||
| + | </td> | ||
| + | |||
| + | </tr> | ||
| + | |||
| + | </table> | ||
| + | </center> | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 67: | Llínea 84: | ||
{{Traduït de|es|Monnegre}} | {{Traduït de|es|Monnegre}} | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Montnegre River}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Rius d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 01:33 27 jul 2022
| Monnegre | ||
| ||
| Llongitut: | 39,8 km | |
| Altura del naiximent: | 1.100 msnm | |
| Cabal mig: | n/d | |
| Superfície conca: | 486,6 km² | |
| Conca hidrogràfica: | Confederació Hidrogràfica del Xúquer | |
| Països que travessa: | Espanya | |
| Desembocadura: | Mar Mediterràneu | |
| Ample desembocadura: | n/d | |
El Monnegre és un riu de la província d'Alacant. Naix a 1.100 metros d'altura en la Serra d'Onil. En el seu curs està el pantà de Tibi, del sigle XVI i encara en funcionament. Desemboca en El Campello, despuix de travessar gran part de l'Horta d'Alacant.
Denominacions[editar | editar còdic]
En el seu curs alt, fins al pantà de Tibi, rep el nom de riu Vert; a partir del pantà és quan es nomena pròpiament riu Monnegre, ya que el llit travessa un mant de calcàrees triàsiques negres, presentant les aigües eixa coloració com a reflex del llit pel qual discorre; i al aplegat a l'Horta d'Alacant i fins a la seua desembocadura en El Campello, rep el nom de riu Sec a causa de la seua falta d'aigua, provocat per l'aprofitament íntegre per als cultius.
Afluents i règim fluvial[editar | editar còdic]
Els seus afluents més importants són el barranc de Gavarnera i el riu de La Torre de les Maçanes. Quant al règim fluvial, podem parlar d'un típic riu-rambla mediterràneu que, en el seu últim tram, únicament porta aigua quan es produïxen pluges fortes. La força de les seues aigües ha destruït els ponts de El Campello en els anys 1961, 1971 i 1987. El seu llit ampli, profunt i pedregós és semblant al de qualsevol rambla mediterrànea i evidència la seua irregularitat.
Aprofitament humà[editar | editar còdic]
Des de l'Edat Mija s'han aprofitat les seues aigües per al regadiu de l'horta d'Alacant i en el seu curs, a més del pantà de Tibi, el més antic d'Europa despuix del d'Almansa, estan els assuts de Muchamel, Sant Joan d'Alacant i El Campello, actualment en desús, obres hidràuliques que servien per a derivar les aigües sobrants.
El pantà de Tibi el va manar construir Felip II a finals del sigle XVI i encara que va patir una important ruptura en l'any 1697, va entrar de nou en servici en 1738. Ha segut declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana. El volum de l'embassament és de 2 hm³ i la seua superfície de 50 hectàrees.
 |
 |
| Cola del pantà de Tibi | Pantà de Tibi |
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Monnegre de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monnegre.