Diferència entre les revisions de "Velló"
m (Text reemplaça - 'd'argent' a 'd'argent') |
(Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija') |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] | + | El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[medalla|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària. |
| − | L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat | + | L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mija]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%. |
| − | En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d' | + | En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Àustria|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló. |
Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició. | Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició. | ||
Última revisió del 01:36 5 set 2023
El velló (del francés billon, lingot) és una aleació d'argent i de coure, contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer monedes i medalles en époques en escassea de metals nobles i de devaluació monetària.
L'us més extens del velló es va donar en la antiga Grècia i en la Edat Mija. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de Lesbos utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.
En periodos de inflació, com el sigle III en Roma o durant les revoltes de 1620 en l'imperi dels Habsburgo, les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.
Generalment en Numismàtica s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vellón_(aleación) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.