Diferència entre les revisions de "Ido"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua | nom = Ido | nomnatiu = Ido | pronunciació = | atresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internac...».) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
| parlantsnatius = | | parlantsnatius = | ||
| parlantsnonatius = | | parlantsnonatius = | ||
| − | | rank = No és entre les 100 primeres | + | | rank = No és entre les 100 primeres |
| família = [[Llengua artificial|Llengua planificada]] | | família = [[Llengua artificial|Llengua planificada]] | ||
| nació = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido) | | nació = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido) | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
| iso3 = ido | | iso3 = ido | ||
| sil = | | sil = | ||
| − | | mapa = [[ | + | | mapa = [[Image:Flag of Ido.svg|120px|thumbnail|center|Bandera]] |
}} | }} | ||
| − | '''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[ | + | '''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[sigle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]]. |
| − | Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i | + | L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles. |
| − | Ido | + | L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en l'any [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[http://www.idolinguo.com/ | + | *[http://www.idolinguo.com/ Pàgina web oficial] |
{{traduït de|ca|Ido}} | {{traduït de|ca|Ido}} | ||
| − | [[Categoria:Llengües]] | + | [[Categoria:Ido]] |
| + | [[Categoria:Llengües artificials]] | ||
Última revisió del 13:23 16 abr 2023
| Ido Ido | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | Linguo internaciona (Llengua internacional) |
| Parlat en: | Arreu del món |
| Regió: | |
| Parlants: | 100-200 |
| Rànquing: | No és entre les 100 primeres |
| Família: | Llengua planificada |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Cap país; moltes ONG (sobretot associacions d'ido) |
| Regulat per: | Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI) |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | io |
| ISO 639-2 | ido |
| ISO/FDIS 639-3 | ido |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
Ido és una llengua artificial derivada de l'esperanto. Es va desenrollar a principis del sigle XX, i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en Europa.
L'Ido i esperanto compartixen bona part de la gramàtica i el vocabulari, i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.
L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon Louis Couturat, i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any 1914 i la Primera Guerra Mundial varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista Progreso (creada per Couturat en l'any 1908), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Ido de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.