Diferència entre les revisions de "Caiman yacare"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'formacio' a 'formació')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''yacare negre''' ('''Caiman yacare''') és un caimà endèmic de les regions subtropicals i tropicals d'[[Amèrica del sur]], que pot alcançar els tres metros de llarc. Fortment encuiraçat en el llomb, de color negrenc o oliva obscur, la pell delicadament entreverada dels flancs i dels eixemplars jovenils li convertiren en un favorit de l'industria del calçat durant molt de temps. Les mides de protecció han permet la seua recuperacio; es troba registrat en l'Apendix II del llistat d'especies protegides de [[CITES]]. Se'l coneix també com caima del [[Paraguai]] o jacaretinga (en portugués).
+
[[File:Caiman zoom.jpg|thumb|Caiman yacare]]
 
+
El '''yacare negre''' ('''Caiman yacare''') és un caimà endèmic de les regions subtropicals i tropicals d'[[Amèrica del sur]], que pot alcançar els tres metros de llarc. Fortment encuiraçat en el llomb, de color negrenc o oliva obscur, la pell delicadament entreverada dels flancs i dels eixemplars jovenils li convertiren en un favorit de l'indústria del calçat durant molt de temps. Les mesures de protecció han permet la seua recuperació; es troba registrat en l'Apendix II del llistat d'especies protegides de [[CITES]]. Se'l coneix també com a caimà del [[Paraguai]] o jacaretinga (en portugués).
  
 
== Descripcio ==
 
== Descripcio ==
 
 
Cap: El morro del yacaré negre és més angost que llarc, en una constricció lateral accentuada. En els adults, el primer i quart dent mandibular generalment perfora el premaxilar (aguaitant a través d'orificis).
 
Cap: El morro del yacaré negre és més angost que llarc, en una constricció lateral accentuada. En els adults, el primer i quart dent mandibular generalment perfora el premaxilar (aguaitant a través d'orificis).
  
Coloració: La coloració dels jovenils és marro-groguenca de fon en el llomb, que s'aclarix cap als flancs. Un patró irregular de franges obliqües de color negre creuen el llomb, en gens casos en un "desplaçament" lateral quan travessen el eixe llongitudinal del cos. El cap presenta sobreixents taques negres, especialment en el maxilar inferior i sobre l'opercul timpanic; i en gens casos cobrint casi totalment la superficie dorsal del morro.  En els adults la coloració general del llom és vert obscura casi negra, encara que les taques del cap, coa i flancs estan be marcades. En general, el ventre es groguenc.
+
Coloració: La coloració dels jovenils és marro-groguenca de fon en el llomb, que s'aclarix cap als flancs. Un patró irregular de franges obliqües de color negre creuen el llomb, en gens casos en un "desplaçament" lateral quan travessen el eixe llongitudinal del cos. El cap presenta sobreixents taques negres, especialment en el maxilar inferior i sobre l'opercul timpanic; i en gens casos cobrint casi totalment la superfície dorsal del morro.  En els adults la coloració general del llom és vert obscura casi negra, encara que les taques del cap, coa i flancs estan be marcades. En general, el ventre es groguenc.
  
Tamany: El tamany dels neonats es troba dins del mateix ranc que [[Caiman latirostris]]. La madurea sexual s'alcançaria als 1,20-1,40 metros de llongitut total, ho qual ocurre entre els 6 i 10 anys d'edat. El tamany màxim superaria apenes al de [[Caiman latirostris]], encara que no hi ha informació aprop d'ell. En relacio al creiximent, els yacares negres creixen més ràpit en llongitut que els [[Caiman latirostris]], encara que estos ùltims els superen en l'almerç en pes.
+
Tamany: El tamany dels neonats es troba dins del mateix ranc que [[Caiman latirostris]]. La madurea sexual s'alcançaria als 1,20-1,40 metros de llongitut total, ho qual ocurre entre els 6 i 10 anys d'edat. El tamany màxim superaria apenes al de [[Caiman latirostris]], encara que no hi ha informació aprop d'ell. En relació al creiximent, els yacares negres creixen més ràpit en llongitut que els [[Caiman latirostris]], encara que estos ùltims els superen en l'almerç en pes.
  
 
== Habitat i alimentacio ==
 
== Habitat i alimentacio ==
Llínea 14: Llínea 13:
 
Te per habitat les zones pantanoses i lents rius d'[[Argentina]], [[Paraguai]], [[Bolívia]], [[Brasil]] i [[Perú]], accentuant-se la seua poblacio en les conques del [[riu Amazones]]. Està en zones plujoses i calides.
 
Te per habitat les zones pantanoses i lents rius d'[[Argentina]], [[Paraguai]], [[Bolívia]], [[Brasil]] i [[Perú]], accentuant-se la seua poblacio en les conques del [[riu Amazones]]. Està en zones plujoses i calides.
  
La seua alimentació és exclusivament carnivora; principalment de caragols i atres moluscs i crustaceus, ademés de peixcat als que escodrinya immovil en la boca oberta per ad engolir-se'ls quan es posen al seu alcanç. També chicotetes aus com colomes, atres chicotets reptils, mamifers menuts en cas de gran necessitat, pero evita fer aço últim pel gast energetic que implica.
+
La seua alimentació és exclusivament carnivora; principalment de caragols i atres moluscs i crustaceus, ademés de peixcat als que escodrinya immovil en la boca oberta per ad engolir-se'ls quan es posen al seu alcanç. També chicotetes aus com colomes, atres chicotets reptils, mamifers chicotets en cas de gran necessitat, pero evita fer açò últim pel gast energetic que implica.
  
== Referencies ==
+
== Referències ==
 
{{traduït de|es|Caiman_yacare}}
 
{{traduït de|es|Caiman_yacare}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Caiman yacare}}
 +
{{Wikispecies|Caiman yacare}}
 +
{{DGLV|Caimà}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]

Última revisió del 21:03 17 ago 2022

Caiman yacare

El yacare negre (Caiman yacare) és un caimà endèmic de les regions subtropicals i tropicals d'Amèrica del sur, que pot alcançar els tres metros de llarc. Fortment encuiraçat en el llomb, de color negrenc o oliva obscur, la pell delicadament entreverada dels flancs i dels eixemplars jovenils li convertiren en un favorit de l'indústria del calçat durant molt de temps. Les mesures de protecció han permet la seua recuperació; es troba registrat en l'Apendix II del llistat d'especies protegides de CITES. Se'l coneix també com a caimà del Paraguai o jacaretinga (en portugués).

Descripcio[editar | editar còdic]

Cap: El morro del yacaré negre és més angost que llarc, en una constricció lateral accentuada. En els adults, el primer i quart dent mandibular generalment perfora el premaxilar (aguaitant a través d'orificis).

Coloració: La coloració dels jovenils és marro-groguenca de fon en el llomb, que s'aclarix cap als flancs. Un patró irregular de franges obliqües de color negre creuen el llomb, en gens casos en un "desplaçament" lateral quan travessen el eixe llongitudinal del cos. El cap presenta sobreixents taques negres, especialment en el maxilar inferior i sobre l'opercul timpanic; i en gens casos cobrint casi totalment la superfície dorsal del morro. En els adults la coloració general del llom és vert obscura casi negra, encara que les taques del cap, coa i flancs estan be marcades. En general, el ventre es groguenc.

Tamany: El tamany dels neonats es troba dins del mateix ranc que Caiman latirostris. La madurea sexual s'alcançaria als 1,20-1,40 metros de llongitut total, ho qual ocurre entre els 6 i 10 anys d'edat. El tamany màxim superaria apenes al de Caiman latirostris, encara que no hi ha informació aprop d'ell. En relació al creiximent, els yacares negres creixen més ràpit en llongitut que els Caiman latirostris, encara que estos ùltims els superen en l'almerç en pes.

Habitat i alimentacio[editar | editar còdic]

Te per habitat les zones pantanoses i lents rius d'Argentina, Paraguai, Bolívia, Brasil i Perú, accentuant-se la seua poblacio en les conques del riu Amazones. Està en zones plujoses i calides.

La seua alimentació és exclusivament carnivora; principalment de caragols i atres moluscs i crustaceus, ademés de peixcat als que escodrinya immovil en la boca oberta per ad engolir-se'ls quan es posen al seu alcanç. També chicotetes aus com colomes, atres chicotets reptils, mamifers chicotets en cas de gran necessitat, pero evita fer açò últim pel gast energetic que implica.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons