Diferència entre les revisions de "Morisc"
m (Text reemplaça - 'pertenència' a 'pertinència') |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|300px|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]]]] |
| − | + | Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam. | |
| − | + | == Etimologia == | |
| + | Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns. | ||
| + | Foren numerosos en les valls fluvials d'[[Aragó]] i en el [[Regne de Valéncia]]. En [[Castella]] no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys [[1569]]-[[1571]], quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref> | ||
| + | |||
| + | ''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en [[Amèrica]] es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu. | ||
== Demografia en el Regne de Valéncia == | == Demografia en el Regne de Valéncia == | ||
| − | El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona | + | El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona, en lo que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la [[llengua àrap]] era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia. |
| + | Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*Gironés Guillem, Ignacio: ''"Los morisquillos"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008. | *Gironés Guillem, Ignacio: ''"Los morisquillos"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Morisc}} | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
| − | [[Categoria:Al- | + | [[Categoria:Història Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Al-Àndalus]] | ||
| + | [[Categoria:Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Valéncia]] | [[Categoria:Valéncia]] | ||
Última revisió del 12:31 1 oct 2024
Se coneix en el nom de moriscs el conjunt d'habitants d'ascendència o orige musulmà i de creències islàmiques residents en la Corona de Castella a partir de la Pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer de l'any 1502 mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe cristiana, i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des de l'any 1526.[1] Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'algaravia i practicaven discretament l'islam.
Etimologia[editar | editar còdic]
Els moriscs (paraula que deriva de moro) foren els musulmans de la Península Ibèrica batejats despuix de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al catolicisme romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del Regne de Castella, ya que en Aragó se'ls dia simplement moros i en Valéncia sarraïns.
Foren numerosos en les valls fluvials d'Aragó i en el Regne de Valéncia. En Castella no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el Regne de Granada fins als anys 1569-1571, quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.[2]
Moriscs és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de mudéixar (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); sarraí (en els territoris de la Corona d'Aragó) i cristià nou, o més específicament cristià nou de moro, per a diferenciar-los dels judeus batejats, que també eren cristians nous. La paraula morisc té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes Canàries es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en Amèrica es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.
Demografia en el Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
El segon (el primer és en Granada) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona, en lo que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la llengua àrap era corrent, en situació de bilingüisme en el valencià, i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia.
Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la Península Ibèrica. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Gironés Guillem, Ignacio: "Los morisquillos". Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- ↑ Lynch, J. (coord.). [2007]. Historia de España, volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de 1525, que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any 1526."
- ↑ Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] España. Tres milenios de historia. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"