Diferència entre les revisions de "Geologia"
m (Text reemplaça - 'així' a 'aixina') |
m |
||
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''geologia''' [[grec]] γη (''geo'', "terra"), i λóγος (''logos'', "ciència") és la [[ciència]] que estudia la [[Terra]], la seua història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'[[Geologia estructural|estructura]], les propietats físiques i dinàmiques, i la [[Història de la Terra|història dels materials]] que formen la Terra, aixina com els processos que els han format, els han mogut de lloc o els han transformat. | La '''geologia''' [[grec]] γη (''geo'', "terra"), i λóγος (''logos'', "ciència") és la [[ciència]] que estudia la [[Terra]], la seua història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'[[Geologia estructural|estructura]], les propietats físiques i dinàmiques, i la [[Història de la Terra|història dels materials]] que formen la Terra, aixina com els processos que els han format, els han mogut de lloc o els han transformat. | ||
− | Els geòlecs han establet que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 millons d'anys i han determinat que la [[litosfera]] de la Terra, que inclou l'[[Escorça terrestre|escorça]], està fragmentada en [[Placa tectònica|plaques tectòniques]] que es mouen o suren sobre un [[Mantell terrestre|mantell]] superior (l'[[astenosfera]]). Els geòlecs han pogut localisar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per eixemple el [[ | + | Els geòlecs han establet que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 millons d'anys i han determinat que la [[litosfera]] de la Terra, que inclou l'[[Escorça terrestre|escorça]], està fragmentada en [[Placa tectònica|plaques tectòniques]] que es mouen o suren sobre un [[Mantell terrestre|mantell]] superior (l'[[astenosfera]]). Els geòlecs han pogut localisar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per eixemple el [[petròleu]] i el [[carbó]], aixina com els metals ([[ferro]], [[coure]] i [[urani]] entre d'atres). |
− | L'astrogeologia es referix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'atres planetes, | + | L'astrogeologia es referix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'atres planetes, encara que se solen utilisar atres térmens més especialisats: ''selenologia'' (de la [[lluna]]), ''areologia'' (de [[Mart (planeta)|Mart]]), etc. |
− | El primer | + | El primer en utilisar el terme ''geologia'' va ser [[Richard de Bury]] en l'any [[1473]], que la utilisava per diferenciar entre la jurisprudència ''terrenal'' i la ''teològica''. [[Jean André Deluc]] fon el primer en utilisar el terme en el seu sentit modern, en l'any [[1779]]. |
[[Categoria:Geologia]] | [[Categoria:Geologia]] |
Última revisió del 14:51 12 abr 2019
La geologia grec γη (geo, "terra"), i λóγος (logos, "ciència") és la ciència que estudia la Terra, la seua història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, aixina com els processos que els han format, els han mogut de lloc o els han transformat.
Els geòlecs han establet que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 millons d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlecs han pogut localisar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per eixemple el petròleu i el carbó, aixina com els metals (ferro, coure i urani entre d'atres).
L'astrogeologia es referix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'atres planetes, encara que se solen utilisar atres térmens més especialisats: selenologia (de la lluna), areologia (de Mart), etc.
El primer en utilisar el terme geologia va ser Richard de Bury en l'any 1473, que la utilisava per diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fon el primer en utilisar el terme en el seu sentit modern, en l'any 1779.