Diferència entre les revisions de "Antena 3 Radio"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Antena 3 Ràdio''' fon una emissora creada per mijos de comunicació com el diari [[La Vanguardia]], [[ABC-Prensa Española,]], l'agència [[Europa Press]] i persones com [[Manuel Martín Ferrand]] i el [[Grup Zeta]]. Va estar en actiu des de l'[[1 de febrer]] de [[1982]] fins | + | [[Image:Logotipo genérico de Antena 3 Radio y Televisión en 1982.png|thumb|250px|Logotip de Antena 3 Radio]] |
| + | '''Antena 3 Ràdio''' fon una emissora creada per mijos de comunicació com el diari [[La Vanguardia]], [[ABC-Prensa Española,]], l'agència [[Europa Press]] i persones com [[Manuel Martín Ferrand]] i el [[Grup Zeta]]. Va estar en actiu des de l'[[1 de febrer]] de [[1982]] fins al [[19 de juny]] de [[1994]], any en que fon substituïda per Sinfo Radio Antena 3. | ||
== Fundació == | == Fundació == | ||
| Llínea 5: | Llínea 6: | ||
Fon creada l'[[1 de febrer]] de [[1982]] per les societats editores de [[La Vanguardia]] (51%), [[ABC-Prensa Española]] (13%), [[Manuel Martín Ferrand]] (5%), l'agència [[Europa Press]] i el [[Grup Zeta]]. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de [[La Vanguardia]]. | Fon creada l'[[1 de febrer]] de [[1982]] per les societats editores de [[La Vanguardia]] (51%), [[ABC-Prensa Española]] (13%), [[Manuel Martín Ferrand]] (5%), l'agència [[Europa Press]] i el [[Grup Zeta]]. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de [[La Vanguardia]]. | ||
| − | = Història = | + | == Història == |
===Escomençaments=== | ===Escomençaments=== | ||
| − | Antena 3 Ràdio escomençà a emetre a nivell nacional el [[4 de maig]] de [[1982]] i en l'any [[1984]] va comprar la cadena [[Radio 80]] en | + | Antena 3 Ràdio escomençà a emetre a nivell nacional el [[4 de maig]] de [[1982]] i en l'any [[1984]] va comprar la cadena [[Radio 80]] en lo que va passar a ser ràdio-fòrmula d'Antena 3 Ràdio i es va nomenar a eixa radiofòrmula des de llavors [[Ràdio 80 Serie Oro]]. En l'any [[1991]] escomençà a emetre la segona radiofòrmula d'Antena 3 Ràdio nomenada [[Radiolé]]. |
=== Ideologia === | === Ideologia === | ||
| Llínea 16: | Llínea 17: | ||
== Consolidació == | == Consolidació == | ||
| − | Va conseguir liderar l'[[EGM]] durant la segona onejada i en | + | Va conseguir liderar l'[[EGM]] durant la segona onejada i en lo que es convertia en la primera cadena de ràdio que conseguia superar a la [[Cadena SER]] en tota l'història de l'estudi en número d'oyents (3.139.000 d'oyents per a Antena 3 davant els 3.007.000 oyents per a la SER). Des d'este moment no sols es consolidava sino que feya presagiar una llínea ascendent cap amunt. Llamentablement la cosa no va ser aixina i succeïren fets que varen marcar la trayectòria com ara contem. |
== Compra de PRISA == | == Compra de PRISA == | ||
| − | Just | + | Just despuix d'obtindre el liderat en l'EGM, el grup PRISA (llavors màxim accionista i propietari de la cadena SER) va llançar, en una operació orquestada des del [[Govern d'Espanya]], va adquirir el 49% d'Inversiones Godó i el 51% de Paltrieva i aixina passant a controlar el 25% d'Antena 3 Ràdio, en lo qual passaven a ser indirectament els propietaris de la cadena. Això va fer que la direcció prenguera decisions molt dures contra les principals estreles de la cadena per divergències ideològiques en els nous propietaris. Aixina les dos principals estreles de la cadena, és a dir, Antonio Herrero i José María García hagueren d'anar-se'n de l'emissora i varen fichar per la [[Cadena COPE]]. |
| − | En [[1992]] es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en | + | En l'any [[1992]] es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en lo que es desvinculava la ràdio de la televisió. En [[1993]] va llançar una [[OPA]] per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en [[1994]] PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en [[maig]] de 1994 pel Consell de Ministres, inclús, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el [[19 de juny]] de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de [[José María Aznar]] ni pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. |
| − | = Conseqüències = | + | === Conseqüències === |
| − | Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en [[Espanya]] per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical. | + | Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en [[Espanya]] per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical. |
[[Categoria:Mijos de comunicació]] | [[Categoria:Mijos de comunicació]] | ||
Última revisió del 17:58 22 abr 2024
Antena 3 Ràdio fon una emissora creada per mijos de comunicació com el diari La Vanguardia, ABC-Prensa Española,, l'agència Europa Press i persones com Manuel Martín Ferrand i el Grup Zeta. Va estar en actiu des de l'1 de febrer de 1982 fins al 19 de juny de 1994, any en que fon substituïda per Sinfo Radio Antena 3.
Fundació[editar | editar còdic]
Fon creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%), ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grup Zeta. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de La Vanguardia.
Història[editar | editar còdic]
Escomençaments[editar | editar còdic]
Antena 3 Ràdio escomençà a emetre a nivell nacional el 4 de maig de 1982 i en l'any 1984 va comprar la cadena Radio 80 en lo que va passar a ser ràdio-fòrmula d'Antena 3 Ràdio i es va nomenar a eixa radiofòrmula des de llavors Ràdio 80 Serie Oro. En l'any 1991 escomençà a emetre la segona radiofòrmula d'Antena 3 Ràdio nomenada Radiolé.
Ideologia[editar | editar còdic]
L'ideologia d'Antena 3 Ràdio consistia en la busca de la veritat i de la notícia sempre en independència política i aixina ho definia el seu eslògan: Notícies veraces i opinions independents. Esta forma de contar la notícia va fer que molta gent sintonisara esta ràdio ya que ells consideraven que era l'única que dia la veritat de la notícia i l'única emissora crítica en el govern socialiste de Felipe Gonzàlez. Per a molts espanyols supongué ser l'única cadena que defenia la veritat i sense cap tendència cap a l'esquerra o cap a la dreta.
Estreles radiofòniques[editar | editar còdic]
Les dos figures principals de la cadena varen ser Antonio Herrero, al qual li supongué el llançament cap a l'estrelat de les ones radiofòniques sempre en el seu programa matinal El primero de la mañana, i José María García, el qual ya havia segut conegut en la Cadena SER i el qual feya el seu programa deportiu Supergarcía en la hora cero. També fon molt important, encara que no tant, José Luis Balbín i el seu programa nocturn Hora cero. Atra estrela de la cadena fon Carlos Pumares i el seu programa de matinada Polvo de estrellas.
Consolidació[editar | editar còdic]
Va conseguir liderar l'EGM durant la segona onejada i en lo que es convertia en la primera cadena de ràdio que conseguia superar a la Cadena SER en tota l'història de l'estudi en número d'oyents (3.139.000 d'oyents per a Antena 3 davant els 3.007.000 oyents per a la SER). Des d'este moment no sols es consolidava sino que feya presagiar una llínea ascendent cap amunt. Llamentablement la cosa no va ser aixina i succeïren fets que varen marcar la trayectòria com ara contem.
Compra de PRISA[editar | editar còdic]
Just despuix d'obtindre el liderat en l'EGM, el grup PRISA (llavors màxim accionista i propietari de la cadena SER) va llançar, en una operació orquestada des del Govern d'Espanya, va adquirir el 49% d'Inversiones Godó i el 51% de Paltrieva i aixina passant a controlar el 25% d'Antena 3 Ràdio, en lo qual passaven a ser indirectament els propietaris de la cadena. Això va fer que la direcció prenguera decisions molt dures contra les principals estreles de la cadena per divergències ideològiques en els nous propietaris. Aixina les dos principals estreles de la cadena, és a dir, Antonio Herrero i José María García hagueren d'anar-se'n de l'emissora i varen fichar per la Cadena COPE.
En l'any 1992 es va desfer del seu paquet accionarial d'Antena 3 Televisió S.A. en lo que es desvinculava la ràdio de la televisió. En 1993 va llançar una OPA per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en 1994 PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en maig de 1994 pel Consell de Ministres, inclús, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el 19 de juny de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de José María Aznar ni pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Conseqüències[editar | editar còdic]
Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en Espanya per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical.