Diferència entre les revisions de "Cofrents"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Cofrents''' (oficialment i en castellà '''''Cofrentes''''') és un municipi de la Vall d'Ayora. El topònim significa "confluència" per ser punt de tr...».)
 
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Cofrents''' (oficialment i en castellà '''''Cofrentes''''') és un municipi de la [[Vall d'Ayora]]. El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del [[Xúquer]] i del [[Cabriol]], la qual cosa li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch.  
+
[[File:Castillo de Cofrentes.JPG|thumb|250px|Cofrents en el seu castell]]
 +
[[Archiu:Paisaje de Cofrentes 03.jpg|thumb|250px|Païsage de Cofrents]]
 +
'''Cofrents''' (oficialment i en castellà ''Cofrentes''), és un [[municipi]] de la [[Vall d'Ayora]].  
  
−
El terme, de 103.1 km 2 , es molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero. A banda de la gran quantitat d'excursions a peu o en bicicleta que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la Cueva Hermosa i el Volcán.
+
== Topònim ==
 +
El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del [[Xúquer]] i del [[Cabriol]], lo que li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre els anys [[1147]] i [[1172]] al [[regne de Múrcia]], regit per Ibn Mardanisch.  
  
 +
== Geografia ==
 +
El terme, de 103.1 km 2 , és molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero.
 +
 +
A banda de la gran cantitat d'excursions a peu o en [[bicicleta]] que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la "Cueva Hermosa"' i el "Volcán".
 +
 +
El [[riu Cabriel]] penetra en el terme des del de [[Requena]] en direcció nort-sur i prop de la vila gira cap a l'est i confluïx en el [[Riu Xúquer|Xúquer]].
 +
 +
== Demografia ==
 +
Segons el [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 1.112 habitants.
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2007]] !! [[2015]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 932|| align=center| 893||align=center| 947||  align=center| 1007|| align=center| 990||align=center| 1056||align=center| 999||align=center| 948|| align=center|  978|| align=center| 1097||align=center| 1104||align=center| 1112
 +
|}
 +
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
[[File:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|250px|Central nuclear de Cofrents]]
 +
La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de [[cereals]] ([[blat]], [[ordi]] i [[dacsa]]), [[vinya]] i [[oliveres]]. En regadiu es produïxen [[hortalices]], verdures, [[creïlles]] i frutals ([[bresquilla]], [[albercoc]], [[Cirera|cireres]], [[Poma|manzanos]], [[Pera|perals]], etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia.
 +
 +
L'activitat econòmica d'esta població gira entorn a la seua central nuclear.
 +
 +
== Cultura ==
 +
Com en el restant de la [[Vall de Cofrents|comarca]], els seus habitants tenen la [[idioma espanyol|llengua castellana]] com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la [[llengua valenciana]].
 +
 +
== Monuments ==
 +
* [[Castell]] de Cofrents
 +
* [[Ermita]] de la Verge de la Soletat
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
* [http://www.cofrentes.es/ Ajuntament de Cofrents]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cofrentes INE. Població de Cofrents]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Cofrentes}}
 +
 +
{{Municipis de La Vall de Cofrents}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 13:42 22 dec 2024

Cofrents en el seu castell
Païsage de Cofrents

Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes), és un municipi de la Vall d'Ayora.

Topònim[editar | editar còdic]

El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, lo que li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre els anys 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme, de 103.1 km 2 , és molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero.

A banda de la gran cantitat d'excursions a peu o en bicicleta que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la "Cueva Hermosa"' i el "Volcán".

El riu Cabriel penetra en el terme des del de Requena en direcció nort-sur i prop de la vila gira cap a l'est i confluïx en el Xúquer.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 1.112 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007 2015 2017 2022
932 893 947 1007 990 1056 999 948 978 1097 1104 1112

Economia[editar | editar còdic]

Central nuclear de Cofrents

La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de cereals (blat, ordi i dacsa), vinya i oliveres. En regadiu es produïxen hortalices, verdures, creïlles i frutals (bresquilla, albercoc, cireres, manzanos, perals, etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia.

L'activitat econòmica d'esta població gira entorn a la seua central nuclear.

Cultura[editar | editar còdic]

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Monuments[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora  •  Cofrents  •  Cortes de Pallars  •  Teresa de Cofrents  •  Xalans  •  Xarafull  •  Zarra
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cofrents&oldid=372779»