Diferència entre les revisions de "Friedrich Christian Diez"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 28 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:430px-Friedrich Christian Diez.jpg‎|thumb|rigth|<center>Friedrich Christian Diez</center>]]
+
{{Biografia|
−
'''Friedrich Christian Diez''' ([[Gießen]], [[15 de març]] de [[1794]] – [[Bonn]], [[29 de maig]], [[1876]]) fon un [[filòlec]] [[alemá]]. Destaca pels seus estudis a les [[llengua romanç|llengües romances]], sent considerat el pare del seu estudi.
+
| nom = Friedrich Christian Diez
 +
| image = [[File:Friedrich Christian Diez.png|250px|Friedrich Christian Diez]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Alemanya|Alemana]]
 +
| ocupació = Filòlec
 +
| data_naix = [[15 de març]] de [[1794]]
 +
| lloc_naix = [[Gießen]], [[Alemanya]]
 +
| data_mort = [[29 de maig]], [[1876]]
 +
| lloc_mort = [[Bonn]], [[Alemanya]]
 +
}}
 +
'''Friedrich Christian Diez''', més conegut per '''Friedrich Diez''' o '''Frédéric Diez''' ([[Gießen]], [[Alemanya]], [[15 de març]] de [[1794]] - † [[Bonn]], [[Alemanya]], [[29 de maig]], [[1876]]) fon un [[filologia|filòlec]] [[Alemanya|alemà]]. Destaca pels seus estudis de les [[llengua romanç|llengües romances]], sent considerat el pare del seu estudi. Fon un dels seus alumnes l'afamat llingüiste [[Wilhelm Meyer-Lübke|Meyer-Lübke]].  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
−
Va rebre la seua formació primer en l'Institut de secundaria (gymnasium) de la seua ciutat natal i després en l'Universitat de [[Göttingen]]. Allà va estudiar les llengües clàsiques baix la direcció de [[Friedrich Gottlieb Welcker]], que havia tornat després de dos anys de residència en Italia per a ocupar la càtedra d'[[arqueologia]] i [[lliteratura grega]].
+
Va rebre la seua formació primer en l'Institut de secundaria (gymnasium) de la seua ciutat natal i despuix en l'Universitat de [[Göttingen]]. Allà va estudiar les llengües clàssiques baix la direcció de [[Friedrich Gottlieb Welcker]], que havia tornat despuix de dos anys de residència en [[Italia]] per a ocupar la càtedra d'[[arqueologia]] i [[lliteratura grega]].
  
 +
== Obres ==
 +
 +
* ''Altspanische Romanzen'' (Berlin, [[1821]])
 +
* ''Über die Minnehöfe, Beiträge zur Kenntnis der romanischen Poesie'' (Berlin, [[1825]])
 +
* ''Die Poesie der Troubadours'' (Zwickau, [[1826]])
 +
* ''Leben und Werke der Troubadours'' (Leipzig, [[1829]])
 +
* ''Grammatik der romanischen Sprachen'' (Bonn, [[1836]]-[[1838]])
 +
* ''Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen'' (Bonn, [[1853]]).
 +
* ''Altromanische Sprachdenkmale'' (Bonn, [[1846]])
 +
* ''Zwei altromanische Gedichte'' (Bonn, [[1852]])
 +
* ''Über die erste portugiesische Kunst- und Hofpoesie'' (Bonn, [[1863]])
 +
* ''Altromanische Glossare, berichtigt und erklärt'' (Bonn, [[1865]])
 +
* ''Grammaire des langues romanes'' (París, [[1874]])
 +
* ''Romanische Wortschöpfung'' (Bonn, [[1875]])
 +
* ''Kleinere Arbeiten und Rezensionen'' (Munich, [[1883]])
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|La [[llengua valenciana]], milenària, que es va iniciar ya en les colónies romanes, és molt diferent a la romançada catalana que els va aplegar a través de la Gàlia (França) com a provençal.....|(''Grammaire des langues romanes'', [[París]], [[1874]]), per Friedrich Christian Diez}}
 +
 +
{{cita|el Provençal s'estén particularment en Catalunya... Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços|(''Grammaire des langues romanes''.[[París]], [[1874]]. pag. 3), per Friedrich Christian Diez}}
 +
 +
{{Cita|El català ad estes altures no sería català, ni hauria segut reconegut per "tots els romanistes" del món, fins i tot els catalans, que fins a 1856 ho creïen un dialecte del [[provençal]]. Va ser llavors, quan sorgix l'idea del català, com a conseqüència d'haver-ho calificat aixina [[Friedrich Diez]] en la "segona" edició de la seua obra "Grammatik der romanischen Sprache", on li dona carta de naiximent al català en personalitat independent del provençal.|Entrevista a [[Pare Guinot|En Josep Maria Guinot]] (''[[Las Provincias]]'', 14.09.1992), per [[Baltasar Bueno]]}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Wilhelm Meyer-Lübke|Meyer-Lübke]]
 +
* [[Dialecte barceloní]]
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Friedrich_Christian_Diez
+
{{Commonscat|Friedrich_Christian_Diez}}
−
* http://de.wikisource.org/wiki/Friedrich_Christian_Diez
+
* [https://de.wikisource.org/wiki/Friedrich_Christian_Diez Wikisource] {{de}}
 +
* [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k113235s/f2.item.texteImage ''Grammaire des langues romanes'' (París, [[1874]]) - Frédéric Diez - Gallica]
  
  
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Filòlecs]]
 
[[Categoria: Filòlecs]]

Última revisió del 13:50 10 feb 2025

Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez
Nacionalitat: Alemana
Ocupació: Filòlec
Naiximent: 15 de març de 1794
Lloc de naiximent: Gießen, Alemanya
Defunció: 29 de maig, 1876
Lloc de defunció: Bonn, Alemanya

Friedrich Christian Diez, més conegut per Friedrich Diez o Frédéric Diez (Gießen, Alemanya, 15 de març de 1794 - † Bonn, Alemanya, 29 de maig, 1876) fon un filòlec alemà. Destaca pels seus estudis de les llengües romances, sent considerat el pare del seu estudi. Fon un dels seus alumnes l'afamat llingüiste Meyer-Lübke.

Biografia[editar | editar còdic]

Va rebre la seua formació primer en l'Institut de secundaria (gymnasium) de la seua ciutat natal i despuix en l'Universitat de Göttingen. Allà va estudiar les llengües clàssiques baix la direcció de Friedrich Gottlieb Welcker, que havia tornat despuix de dos anys de residència en Italia per a ocupar la càtedra d'arqueologia i lliteratura grega.

Obres[editar | editar còdic]

  • Altspanische Romanzen (Berlin, 1821)
  • Über die Minnehöfe, Beiträge zur Kenntnis der romanischen Poesie (Berlin, 1825)
  • Die Poesie der Troubadours (Zwickau, 1826)
  • Leben und Werke der Troubadours (Leipzig, 1829)
  • Grammatik der romanischen Sprachen (Bonn, 1836-1838)
  • Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen (Bonn, 1853).
  • Altromanische Sprachdenkmale (Bonn, 1846)
  • Zwei altromanische Gedichte (Bonn, 1852)
  • Über die erste portugiesische Kunst- und Hofpoesie (Bonn, 1863)
  • Altromanische Glossare, berichtigt und erklärt (Bonn, 1865)
  • Grammaire des langues romanes (París, 1874)
  • Romanische Wortschöpfung (Bonn, 1875)
  • Kleinere Arbeiten und Rezensionen (Munich, 1883)

Cites[editar | editar còdic]

La llengua valenciana, milenària, que es va iniciar ya en les colónies romanes, és molt diferent a la romançada catalana que els va aplegar a través de la Gàlia (França) com a provençal.....
(Grammaire des langues romanes, París, 1874), per Friedrich Christian Diez
el Provençal s'estén particularment en Catalunya... Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços
(Grammaire des langues romanes.París, 1874. pag. 3), per Friedrich Christian Diez
El català ad estes altures no sería català, ni hauria segut reconegut per "tots els romanistes" del món, fins i tot els catalans, que fins a 1856 ho creïen un dialecte del provençal. Va ser llavors, quan sorgix l'idea del català, com a conseqüència d'haver-ho calificat aixina Friedrich Diez en la "segona" edició de la seua obra "Grammatik der romanischen Sprache", on li dona carta de naiximent al català en personalitat independent del provençal.
Entrevista a En Josep Maria Guinot (Las Provincias, 14.09.1992), per Baltasar Bueno

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Friedrich_Christian_Diez&oldid=383330»