Diferència entre les revisions de "Molècula"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En quimica, la molecula es la part mes menuda d'un compost pur que mante les propietats quimiques i fisiques caracteristiques d'aquell compost. Una molecula e...».)
 
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
En quimica, la [[molecula]] es la part mes menuda d'un compost pur que mante les propietats quimiques i fisiques caracteristiques d'aquell compost. Una molecula es formada per dos atoms o mes units per enllaç quimic.
+
[[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]]
−
Una propietat important de tota molecula es la seua formula molecular, que mos diu quants atoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'atoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), es formada per 2 atoms per [[hidrogene]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molecules d'oxigen atmosferic son formades per dos atoms per oxigen (O).
+
En química, la [[molècula]] és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molècula està formada per dos [[àtoms]] o més, units per un enllaç químic.
−
Encara que el concepte de la molecula fora introduit en 1811 per [[Avogadro]], l'existencia de molecules fon discutida per la comunitat cientifica fins el treball de [[Perrin]] en 1911.
 
  
−
Etimologia
+
Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 àtoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O).
 +
Encara que el concepte de la molècula fora introduït en l'any [[1811]] per Avogadro, l'existència de molècules fon discutida per la comunitat científica fins el treball de [[Perrin]] en [[1911]].
  
−
El nom de "molecula" prove del llati ''molecula'', diminutiu del vocable llati molees, trauint-se com "massa".
+
== Etimologia ==
−
El concepte de la molecula s'introdui per primera volta en 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els atoms i molecules, degut a les lleis de les proporcions definides i multiples de [[John Dalton]] (1803-1808).
+
El nom de "molècula" prové del [[llatí]] ''molecŭla'', diminutiu del vocable llatí moles,<ref>{{DGLV|Molècula}}</ref> traduint-se com "massa".
−
L'analisis d'Avogadro fon acceptat per molts quimics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existencia de molecules se mantingue en el debat obert en la comunitat cientifica a l'obra de Jean Perrin (1911) que despres fon confirmat experimentalment l'explicacio teorica del moviment Browniano, en termens d'atoms de propostes per [[Albert Einstein]] (1905). [[Jean Perrin]] tambe se torna a calcular el numero d'Avogadro, a través de varis metodos.
 
  
 +
El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepon al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]).
  
 +
L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin ([[1911]]) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.   
  
−
[[Categoria: Física]]
+
== Referències ==
 +
<references />
 +
 
 +
* Ebbin, Darrell, D. (1990). General Chemistry, 3th Ed. Boston: Houghton Mifflin Co. ISBN 0-395-43302-9
 +
* Pauling, Linus (1970). General Chemistry. Nueva York: Dover Publications, Inc. ISBN 0-486-65622-5
 +
* Zumdahl, Steven S. (1997). Chemistry, 4th ed. Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-669-41794-7
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Chandra, Sulekh. Comprehensive Inorganic Chemistry. Nueva Era Publishers. ISBN 8122415121
 +
* Gustafson, S. J. & I. M. Sigal (2011): Mathematical Concepts of Quantum Mechanics, Springer-Verlag, ISBN 978-3-642-21866-8
 +
* The Hutchinson unabridged encyclopedia with atlas and weather guide. Oxford, England. OCLC 696918830
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Molecules}}
 +
 
 +
[[Categoria:Física]]

Última revisió del 18:32 5 oct 2024

Molècula de nitrogen, N2

En química, la molècula és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molècula està formada per dos àtoms o més, units per un enllaç químic.

Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'aigua (H2O), està formada per 2 àtoms de hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). Encara que el concepte de la molècula fora introduït en l'any 1811 per Avogadro, l'existència de molècules fon discutida per la comunitat científica fins el treball de Perrin en 1911.

Etimologia[editar | editar còdic]

El nom de "molècula" prové del llatí molecŭla, diminutiu del vocable llatí moles,[1] traduint-se com "massa".

El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per Amedeo Avogadro, que se sobrepon al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de John Dalton (1803-1808).

L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin (1911) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per Albert Einstein (1905). Jean Perrin també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑
  • Ebbin, Darrell, D. (1990). General Chemistry, 3th Ed. Boston: Houghton Mifflin Co. ISBN 0-395-43302-9
  • Pauling, Linus (1970). General Chemistry. Nueva York: Dover Publications, Inc. ISBN 0-486-65622-5
  • Zumdahl, Steven S. (1997). Chemistry, 4th ed. Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-669-41794-7

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Chandra, Sulekh. Comprehensive Inorganic Chemistry. Nueva Era Publishers. ISBN 8122415121
  • Gustafson, S. J. & I. M. Sigal (2011): Mathematical Concepts of Quantum Mechanics, Springer-Verlag, ISBN 978-3-642-21866-8
  • The Hutchinson unabridged encyclopedia with atlas and weather guide. Oxford, England. OCLC 696918830

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Molècula&oldid=356260»