Diferència entre les revisions de "Ausias March"
m (Ausias March s'ha renomenat com Jjjajajajajajajja) |
|||
| (No es mostren 58 edicions intermiges d'10 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Infobox escritor |
| + | | nom = Ausias March | ||
| + | | image = Ausias Marc.jpg | ||
| + | | grandària = 290px | ||
| + | | descripció = | ||
| + | | seudònim = | ||
| + | | naixcut = [[1397]] | ||
| + | | nascuda = | ||
| + | | lloc_de_naiximent = [[Gandia]] o [[Beniarjó]] | ||
| + | | mort = [[3 de març]] de [[1459]] | ||
| + | | morta = | ||
| + | | lloc_de_mort = [[Valéncia]] | ||
| + | | ocupació = Poeta | ||
| + | | país = | ||
| + | | periodo = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]]) | ||
| + | | gènero = Poesia | ||
| + | | temàtica = | ||
| + | | moviment = | ||
| + | | primeres_obres = | ||
| + | | obres_magnes = ''Cants d'Amor'' | ||
| + | | influències = | ||
| + | | influenciat = | ||
| + | | influenciada = | ||
| + | | premis = | ||
| + | | lloc web = | ||
| + | | firma = | ||
| + | | notes a peu = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Ausias March''' ([[Valéncia]] o [[Gandia]] o [[Beniarjó]], [[1397]] - † [[Valéncia]], [[3 de març]] de [[1459]]) fon un important poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] que escrigué la seua obra en [[llengua valenciana]]. | ||
| − | + | == Lloc de naiximent == | |
| − | Si be no es sap si naixqué en [[Valéncia]], en [[Gandia]] o en [[Beniarjó]] el [[3 de març]] de [[1397]] o de [[1400]], és inqüestionable | + | Si be no es sap si naixqué en [[Valéncia]], en [[Gandia]] o en [[Beniarjó]] el [[3 de març]] de [[1397]] o de [[1400]], és inqüestionable la seua valencianitat, per la gran vinculació de la seua familia al [[Regne de Valéncia]] i per l'amarc llament en primera persona que fa en els seus ''Cantichs de mort'': |
<blockquote>''"La velledat en Valencians mal prova, e no sé com yo faza obra nova"''</blockquote> | <blockquote>''"La velledat en Valencians mal prova, e no sé com yo faza obra nova"''</blockquote> | ||
| Llínea 9: | Llínea 37: | ||
La teoria de que naixqué en [[Valéncia]], es basa en que la família materna residia en el Cap i Casal; pero, per atra banda, els March teníen diversos senyorius en Gandia i Beniarjó. | La teoria de que naixqué en [[Valéncia]], es basa en que la família materna residia en el Cap i Casal; pero, per atra banda, els March teníen diversos senyorius en Gandia i Beniarjó. | ||
| + | == Biografia == | ||
| − | + | Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Masalaves]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta condició avala la teoria de que naixqué en [[Gandia]]. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de [[Beniarjó]], i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli. | |
| − | Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Masalaves]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta | ||
| − | Son pare que el | + | Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despuix de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[idioma valencià|llengua valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas. |
| − | [[Jaume I]] en [[1249]] donà terres en la comarca de [[Gandia]] a [[Pere March]], notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei [[Pere el Cerimoniós]] i foren premiats en | + | [[Jaume I]] en [[1249]] donà terres en la comarca de [[Gandia]] a [[Pere March]], notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei [[Pere el Cerimoniós]] i foren premiats en més terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats. |
| − | Ausias March estudià [[llati]] i retorica en [[Gandia]]. Sobre tot el [[llati]] li donà una base extraordinaria per al domini de les [[llengües romàniques]], en especial la seua, la [[ | + | Ausias March estudià [[llati]] i retorica en [[Gandia]]. Sobre tot el [[llati]] li donà una base extraordinaria per al domini de les [[llengües romàniques]], en especial la seua, la [[idioma valencià|llengua valenciana]], en aquella época encara prou proxima al [[llatí]]. |
El domini de la llengua llatina li valgué molt per a llegir texts en les llengües dels països que visità. | El domini de la llengua llatina li valgué molt per a llegir texts en les llengües dels països que visità. | ||
| − | + | [[Archiu:Tombaseu.jpg|thumb|250px|Tomba en la Sèu de Valéncia]] | |
| − | + | Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el [[Senyor de Beniarjo]], [[Pardines]] i [[Vernissa]], baix el tutelage del [[Duc de Gandia]]. Tingué una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes. | |
| − | + | En l'any [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], despuix d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]]. | |
| − | Foren moments i epoques vives de | + | Participà en les conquistes de [[Sardenya]] i [[Còrsega]], en esta última patí un important revés. En [[1420]] estigué en el sege de Calvien en les mars de les [[illes de Guergues]], en el [[golf de Gobes]], i participà en la [[batalla de Kerkenah]], destacant per sa valentia. [[Gil Polo]] el definí i calificà com el [[Deu Mart]], al tindre noticies de sa valentia i actuació. |
| + | |||
| + | Foren moments i epoques vives de la seua joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com [[Jordi de Sant Jordi]]. En [[1421]] tornà a les ses possessions en la comarca de [[Gandia]]. Estant en una nova etapa faltà el [[Duc de Gandia]], baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del [[rei d'Aragó]]. | ||
No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en [[1424]] embarca de nou en les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] que planeja la conquista de [[Napols]], on fracassen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'[[Africa]] i apoderar-se de l'emirat de [[Tunicia]]. Prenen l'[[illa de Djerba]], pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres. | No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en [[1424]] embarca de nou en les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] que planeja la conquista de [[Napols]], on fracassen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'[[Africa]] i apoderar-se de l'emirat de [[Tunicia]]. Prenen l'[[illa de Djerba]], pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres. | ||
| − | Tornen a [[Valéncia]] i en [[1425]] el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa | + | Tornen a [[Valéncia]] i en [[1425]] el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condició de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics. |
| − | Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la | + | Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de [[Beniarjó]], [[Vernissa]] i [[Pardines]]. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a [[moros]], [[cristians]], [[moriscs]], [[mossaraps]], [[cristians vells]], hòmens lliures i [[esclaus]]. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En l'any [[1435]] com senyor de [[Beniarjó]] i pel braç militar, assistí a [[Corts]], en l'any [[1436]] anà a les de [[Monço]] i en l'any [[1448]] a les de [[Morella]]. |
| − | L' | + | L'afició a la lliteratura li vingué per son pare, [[Pere March]], notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura. |
Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja. | Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja. | ||
| Llínea 41: | Llínea 71: | ||
Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte. | Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte. | ||
| − | Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], | + | Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], despuix d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella. |
| − | Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, | + | Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, hagué de demanar dispensa papal. Despuix de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], prop de [[Gandia]], en el camí de Gandia a [[Albaida]], a on també fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i més tart, ordenà soterrar-la en [[Valencia]]. Ad ella li dedicà provablement [[Cants de Mort]]. |
| − | Muigué '''Ausias March''' el 3 de març de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. | + | Muigué '''Ausias March''' el [[3 de març]] de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. |
| − | Soterrat en la [[Seu de Valéncia]], davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren | + | Soterrat en la [[Seu de Valéncia]], en el panteó familiar, davant d'una capella proxima a la porta romànica, a on actualment existix una làpida sepulcral dedicada al poeta i colocada per l'Ajuntament de Valéncia i la entitat cultural [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1950]]. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren més de 10.000 versos. Sa singularitat és acabar en l'estil provençal i la tradició trobadoresca. |
== El poeta == | == El poeta == | ||
| − | + | [[Archiu:Amarch2.jpg|thumb|250px|Poesia d'Ausias March]] | |
| + | És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imàgens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. | ||
| + | |||
| + | Són versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de [[Deu]], a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana. | ||
| + | |||
| + | En l'obra lliterària d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. | ||
| + | |||
| + | == Obres == | ||
| + | |||
| + | * ''Lliri entre cards'' | ||
| + | * ''Cant espiritual'' | ||
| + | * ''Plena de seny'' | ||
| + | * ''Amor, amor, oh foll amor'' | ||
| + | * ''Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort''. Els manuscrits dels ''Cantichs'' es conserven en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]. | ||
| + | |||
| + | Fon el poeta en [[idioma valencià|llengua valenciana]] més famós de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | * Sobre la valenciania d'Ausias March, el gran poeta valencià, que escrigué la seua poesia en [[Llengua Valenciana]]: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Por Felipe Perles, cronista de Gandía, sabemos que Ausias March era valenciano, oriundo de Gandía, Pere March I (Ausias March fue su tataranieto); su hijo Pere March II; su hijo Jaime I que hereda las posesiones valencianas (su hermano Pere March III murió sin sucesión y Jaime I lo heredó); su hijo Pere March IV que hereda propiedades en Valencia y la Safor (su hermano Jaime II heredó la Aramprunyà). Pere March IV fue el padre de Ausias March y su madre Elionor Ripoll, hija de Francesc Joan Ripoll, señor de Genovés.''|Del llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), de [[Francisco Lliso i Genovés]]}} | ||
| + | |||
| + | * [[Xavier Casp]], parlant en castellà, sobre Ausias March: | ||
| − | + | {{Cita|''... es él, el primero que escribe en pura lengua valenciana, la de su pueblo, liberada por completo del lenguaje trovadoresco que se ha venido llamando provenzal; por eso es él, el que eleva a categoría literaria su lengua de cada día, la de su tierra, desde él, ya para siempre lengua valenciana en la historia de nuestra cultura, por obra y gracia de su monumental personalidad.''|[[Xavier Casp]]}} | |
| − | + | == Vore també == | |
| − | + | * [[Ruta dels Clàssics]] | |
| − | * | + | * [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] |
| − | * | + | * [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] |
| − | + | * [[Blanquina March]] | |
| − | |||
| − | * | ||
| − | + | == Referències == | |
| + | * Alemany Ferrer, Rafael, «Ausiàs March», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia | ||
| + | * «Ausiàs March (biografia)». Biblioteca Virtual Cervantes Virtual | ||
| + | * Pazos i Noguera, Maria Lluïsa. Ausiàs March i l'amor, antologia poètica actualisada | ||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Ausiàs March; A cura de Francesc J. Gómez i Josep Pujol. Per haver d'amor vida. Antologia comentada. ISBN 978-84-7226-739-8 | ||
| + | * Josep Piera. Yo sóc aquell que em dic Ausiàs March. ISBN 84-297-4952-7 | ||
| + | * Rafael Matoses, Salvador Vendrell. Ausiàs March. El poeta i el seu temps. Bromera. ISBN 84-7660-343-6 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | * [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-AusiasMarch.htm Artícul sobre Ausias March en "Diario de Valéncia"] | ||
| + | * [http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=134 Biografia d'Ausias March] | ||
| + | * [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=188 El fals Ausias March català] | ||
| + | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/ausias-march-poeta-llengua_20070301.html Ausias March, poeta de la llengua valenciana - [[Joan Ignaci Culla]] - ''Las Provincias''] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Ausias March]] | ||
Última revisió del 10:43 6 jul 2024
 | |
| Naiximent | 1397 Gandia o Beniarjó |
| Mort | 3 de març de 1459 Valéncia |
| Activitat | Poeta |
| Periodo | Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
| Gèneros | Poesia |
| Obres principals | Cants d'Amor |
Ausias March (Valéncia o Gandia o Beniarjó, 1397 - † Valéncia, 3 de març de 1459) fon un important poeta valencià que escrigué la seua obra en llengua valenciana.
Lloc de naiximent[editar | editar còdic]
Si be no es sap si naixqué en Valéncia, en Gandia o en Beniarjó el 3 de març de 1397 o de 1400, és inqüestionable la seua valencianitat, per la gran vinculació de la seua familia al Regne de Valéncia i per l'amarc llament en primera persona que fa en els seus Cantichs de mort:
"La velledat en Valencians mal prova, e no sé com yo faza obra nova"
La teoria de que naixqué en Valéncia, es basa en que la família materna residia en el Cap i Casal; pero, per atra banda, els March teníen diversos senyorius en Gandia i Beniarjó.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon fill de Leonor Ripoll, filla del senyor de Masalaves, segona muller de Pere March. Havien contret matrimoni en juny de 1395, i ell ostentava el carrec de Procurador General de les possessions del Duc de Gandia. Esta condició avala la teoria de que naixqué en Gandia. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de Beniarjó, i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli.
Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despuix de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en llengua valenciana, fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.
Jaume I en 1249 donà terres en la comarca de Gandia a Pere March, notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei Pere el Cerimoniós i foren premiats en més terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats.
Ausias March estudià llati i retorica en Gandia. Sobre tot el llati li donà una base extraordinaria per al domini de les llengües romàniques, en especial la seua, la llengua valenciana, en aquella época encara prou proxima al llatí.
El domini de la llengua llatina li valgué molt per a llegir texts en les llengües dels països que visità.
Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el Senyor de Beniarjo, Pardines i Vernissa, baix el tutelage del Duc de Gandia. Tingué una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes.
En l'any 1415 prengué part en les Corts Generals del Regne convocades pel rei Ferrando I d'Antequera, elegit rei d'Aragó en el Compromis de Casp per l'infuencia de Sant Vicent Ferrer. Molt jove fon nomenat cavaller, en 1419, despuix d'estar al servici del Duc de Gandia uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'Alfons el Magnanim en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del Mediterràneu.
Participà en les conquistes de Sardenya i Còrsega, en esta última patí un important revés. En 1420 estigué en el sege de Calvien en les mars de les illes de Guergues, en el golf de Gobes, i participà en la batalla de Kerkenah, destacant per sa valentia. Gil Polo el definí i calificà com el Deu Mart, al tindre noticies de sa valentia i actuació.
Foren moments i epoques vives de la seua joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com Jordi de Sant Jordi. En 1421 tornà a les ses possessions en la comarca de Gandia. Estant en una nova etapa faltà el Duc de Gandia, baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del rei d'Aragó.
No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en 1424 embarca de nou en les tropes d'Alfons el Magnanim que planeja la conquista de Napols, on fracassen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'Africa i apoderar-se de l'emirat de Tunicia. Prenen l'illa de Djerba, pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres.
Tornen a Valéncia i en 1425 el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condició de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics.
Quan mor sa mare, Leonor, que era qui administrava les finques, torna a la comarca de Gandia a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de Beniarjó, Vernissa i Pardines. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a moros, cristians, moriscs, mossaraps, cristians vells, hòmens lliures i esclaus. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En l'any 1435 com senyor de Beniarjó i pel braç militar, assistí a Corts, en l'any 1436 anà a les de Monço i en l'any 1448 a les de Morella.
L'afició a la lliteratura li vingué per son pare, Pere March, notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura.
Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja.
Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte.
Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'Isabel Martorell, germana del escritor Joanot Martorell, despuix d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella.
Als tres anys es casà en segones noces en Joana Escorna, de familia noble i rica. Al ser parents, hagué de demanar dispensa papal. Despuix de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, prop de Gandia, en el camí de Gandia a Albaida, a on també fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i més tart, ordenà soterrar-la en Valencia. Ad ella li dedicà provablement Cants de Mort.
Muigué Ausias March el 3 de març de 1459. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava.
Soterrat en la Seu de Valéncia, en el panteó familiar, davant d'una capella proxima a la porta romànica, a on actualment existix una làpida sepulcral dedicada al poeta i colocada per l'Ajuntament de Valéncia i la entitat cultural Lo Rat Penat en l'any 1950. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren més de 10.000 versos. Sa singularitat és acabar en l'estil provençal i la tradició trobadoresca.
El poeta[editar | editar còdic]
És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a Itàlia begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imàgens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios.
Són versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana.
En l'obra lliterària d'Ausias March s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment Petrarca i Dante, aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica.
Obres[editar | editar còdic]
- Lliri entre cards
- Cant espiritual
- Plena de seny
- Amor, amor, oh foll amor
- Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Fon el poeta en llengua valenciana més famós de la baixa Edat Mija. Se li coneix com el Petrarca Valencià i Príncip dels Poetes.
Cites[editar | editar còdic]
- Sobre la valenciania d'Ausias March, el gran poeta valencià, que escrigué la seua poesia en Llengua Valenciana:
- Xavier Casp, parlant en castellà, sobre Ausias March:
Vore també[editar | editar còdic]
- Ruta dels Clàssics
- Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba
- Sigle d'Or de la Llengua Valenciana
- Blanquina March
Referències[editar | editar còdic]
- Alemany Ferrer, Rafael, «Ausiàs March», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
- «Ausiàs March (biografia)». Biblioteca Virtual Cervantes Virtual
- Pazos i Noguera, Maria Lluïsa. Ausiàs March i l'amor, antologia poètica actualisada
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ausiàs March; A cura de Francesc J. Gómez i Josep Pujol. Per haver d'amor vida. Antologia comentada. ISBN 978-84-7226-739-8
- Josep Piera. Yo sóc aquell que em dic Ausiàs March. ISBN 84-297-4952-7
- Rafael Matoses, Salvador Vendrell. Ausiàs March. El poeta i el seu temps. Bromera. ISBN 84-7660-343-6