Diferència entre les revisions de "Riojano pre-castellà"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''riojano pre-castellà''' és la varietat més occidental del romanç navarro-aragonés. Representa l'evolució del [[llatí]] en [[La Rioja]] (i en el nort de l'actual [[Soria]]). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del [[sigle X]], i alguns topònims migevals escrits en texts llatins. | + | <br>{{Fusionar|Romanç riojà|Riojano pre-castellà}} |
| + | El '''riojano pre-castellà''' és la varietat més occidental del [[romanç]] navarro-aragonés. Representa l'evolució del [[llatí]] en [[La Rioja]] (i en el nort de l'actual [[Soria]]). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del [[sigle X]], i alguns topònims migevals escrits en texts llatins. | ||
| − | Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a Castella. | + | Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a [[Castella]]. |
| − | + | Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental nomenada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo". | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | == Característiques == | ||
| + | *Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre) | ||
| + | *Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos) | ||
| + | *Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter) | ||
| + | *Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse) | ||
| + | *Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo) | ||
| + | *En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho) | ||
| + | *En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ) | ||
| + | == Referències == | ||
Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177 | Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177 | ||
| − | + | {{Traduït de|es|Calderona}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||
Última revisió del 18:03 28 ago 2023
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Romanç riojà|Romanç riojà]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
El riojano pre-castellà és la varietat més occidental del romanç navarro-aragonés. Representa l'evolució del llatí en La Rioja (i en el nort de l'actual Soria). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del sigle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a Castella.
Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els sigles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental nomenada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".
Característiques[editar | editar còdic]
- Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)
- Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)
- Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)
- Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)
- Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)
- En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)
- En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)
Referències[editar | editar còdic]
Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Calderona de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.