Ceratopipra erythrocephala

Archiu:Ceratopipra erythrocephala Golden-headed Manakin (male), Serra do Navio, Amapá, Brazil (cropped).jpg

saltarín cabecidorado (Ceratopipra erythrocephala)

El saltarín cabecidorado (en Colòmbia i Veneçola) (Ceratopipra erythrocephala), també denominat saltarín capuchidorado (en Equador) o saltarín de cap dorat (en Perú), és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Ceratopipra. És natiu de l'extrem surest d'América Central i del nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx des de l'est de Panamà, per Colòmbia, cap a l'est per Veneçola, Trinitat, Guyana, Surinam, Guayana francesa i nort de Brasil al nort del mig i baix ric Amazones i cap a l'oest i sur per Equador fins al nort del Perú i noroest de Brasil, al nort de l'alt Amazones. No és trobat al sur dels rius Amazones o Ucayali.

Esta espècie és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: els estrats mig i baix de selves humides, boscs secundaris i plantacions. El seu llímit d'altitut superior és per lo general aproximadament 1100 m, pero de tant en tant són trobats fins als 1500 m s. n. m.

Descripció

Com un atre saltarines, el saltarín cabecidorado és un au forestal compacte, en colors lluents, que medix en promig 9,4 cm de llongitut i pesa 12,5 g. El plomall del macho adult és negre en excepció del cap dorat, les cuixes blanques i rojos, les cames rosades i el pico groguenc. Les femelles i els machos jovenils tenen un plomall vert oliva i s'assemblen a les femelles del saltarín barbiblanco Manacus manacus, pero són més menuts, en coes més curtes i tenen cames rosáceas (no taronja lluenta). El saltarín cabecidorado té vàries cridades, inclús un zumbido «pir pir prrrrrt».

Comportament

Alimentació

Com atres saltarines s'alimenta de frutes i alguns insectes.

Reproducció

Els machos donen una demostració de corteig fascinant en un lek comunal. Cada macho ocupa una percha horisontal a sis a dotze metros d'altura i brincar ràpidament, s'esgola, o es llança a atres perches. La demostració és acompanyada pel zumbido de les ales i la cridada «zit-zit». Grups de fins a dotze aus poden funcionar junts. La femella construïx un niu pla a poca altura en un arbre; dos ous groguencs veteados són colocats, i incubados completament per la femella durant aproximadament 16-17 dies.

Estat de conservació

L'espècie té una àmplia distribució i és per lo tant considerat una espècie baix preocupació menor per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. erythrocephala va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Parus erythrocephalus; la localitat tipo és «Surinam».

El nom genèric femení «Ceratopipra» és una combinació de la paraula del grec «keras, keratos» que significa ‘banya’, i del gènero Pipra, els manaquines; i el nom de l'espècie «erythrocephala», es compon de les paraules del grec «eruthros» que significa ‘roig’, i «kephalos» que significa ‘de cap’.

Taxonomia

Les senyes genètics indiquen una relació pròxima en Ceratopipra mentalis, i estes dos sent germanes del parell format per C. rubrocapilla i C. chloromeros.

Subespecies

Segons la classificació Clements Checklist/eBird, es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica; la subespecie flammiceps és considerada indistinguible de berlepschi per alguns autors.

• Ceratopipra erythrocephala erythrocephala (Linnaeus, 1758) - est de Panamà, noroest, centre nort i noreste de Colòmbia, Veneçola, Trinitat, les Guayanas i nort de Brasil (al nort del mig i baix ric Amazones).
• Ceratopipra erythrocephala berlepschi (Ridgway, 1906) - sur i est de Colòmbia, este d'Equador, centre nort i noreste del Perú, i noroest de Brasil (al nort de l'alt Amazones).
• Ceratopipra erythrocephala flammiceps (Todd, 1919) - est de Colòmbia (Santander).