Diferència entre les revisions de "Chloropipo flavicapilla"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''saltarin groc''' | El '''saltarin groc''' ('''''Chloropipo flavicapilla'''''), també denominat '''saltarín dorat''' (en [[Colòmbia]]), '''saltarín cabeciamarillo''' (en [[Equador]]) o '''ballarí de cap groc''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Pipridae]], una de les dos pertanyents al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Chloropipo]]''. És natiu de regions andinas del noroest d'[[Amèrica del Sur]]. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx per la zona subtropical dels [[cordillera dels Vages|Vages]] localment en [[Colòmbia]] (en la [[Cordillera Occidental (Colòmbia)|cordillera occidental]] en [[Valle del Cauca|Valle]] i [[Cauca (Colòmbia)|Cauca]], en la pendent occidental de la [[Cordillera Central (Colòmbia)|cordillera central]] en [[Antioquia]] i [[Huila]], possiblement també en l'ala oriental en l'oest de [[Putumayo (Colòmbia)|Putumayo]]) i en el nort i centre d'[[Equador]] (pendent oriental en l'oest de [[Província de Napo|Napo]] i [[Província de Tungurahua|Tungurahua]]). | Es distribuïx per la zona subtropical dels [[cordillera dels Vages|Vages]] localment en [[Colòmbia]] (en la [[Cordillera Occidental (Colòmbia)|cordillera occidental]] en [[Valle del Cauca|Valle]] i [[Cauca (Colòmbia)|Cauca]], en la pendent occidental de la [[Cordillera Central (Colòmbia)|cordillera central]] en [[Antioquia]] i [[Huila]], possiblement també en l'ala oriental en l'oest de [[Putumayo (Colòmbia)|Putumayo]]) i en el nort i centre d'[[Equador]] (pendent oriental en l'oest de [[Província de Napo|Napo]] i [[Província de Tungurahua|Tungurahua]]). | ||
Esta espècie és considerada rara i local en els seus [[hàbitat]]s naturals: el [[sotobosque]] i l'estrat mig de [[bosc]]s de montanya dels Vages, entre els 1200 i 2400 [[Metro|m]] d'[[altitut]]. | Esta espècie és considerada rara i local en els seus [[hàbitat]]s naturals: el [[sotobosque]] i l'estrat mig de [[bosc]]s de montanya dels Vages, entre els 1200 i 2400 [[Metro|m]] d'[[altitut]]. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix 12 [[cm]] de llongitut. La corona i els costats del coll del macho són de color groc or. L'esquena és verda oliva lluenta. Les galtes i la gola són de color oliva groguenc, més pàlit en el pit, fins a tornar-se groc en la pancha. En la femella el groc de la corona i el coll és dèbil i inclús pot faltar. El iris és anaranjado o rojós. | Medix 12 [[cm]] de llongitut. La corona i els costats del coll del macho són de color groc or. L'esquena és verda oliva lluenta. Les galtes i la gola són de color oliva groguenc, més pàlit en el pit, fins a tornar-se groc en la pancha. En la femella el groc de la corona i el coll és dèbil i inclús pot faltar. El iris és anaranjado o rojós. | ||
==Estat de conservació== | ==Estat de conservació== | ||
El saltarín groc ha segut calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) degut a que la seua població total, estimada en 6700 individus madurs, se sospita estar en declinio moderadament ràpit per la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]]. El nivell de fragmentació de l'hàbitat dins de la seua zona ha segut descrit com a sever. Els treballs de camp confirmen que l'espècie està en declinio i que pot estar desapareixent d'algunes localitats. També s'ha notat que l'espècie ocupa un ranc altitudinal en el qual la taxa d'deforestación és alta. | El saltarín groc ha segut calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) degut a que la seua població total, estimada en 6700 individus madurs, se sospita estar en declinio moderadament ràpit per la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]]. El nivell de fragmentació de l'hàbitat dins de la seua zona ha segut descrit com a sever. Els treballs de camp confirmen que l'espècie està en declinio i que pot estar desapareixent d'algunes localitats. També s'ha notat que l'espècie ocupa un ranc altitudinal en el qual la taxa d'deforestación és alta. | ||
===Amenaces=== | ===Amenaces=== | ||
La majoria del seu ranc està dins de terres propícies per a l'agricultura, algunes de les quals ya han segut netes i el restant està provablement amenaçat. | La majoria del seu ranc està dins de terres propícies per a l'agricultura, algunes de les quals ya han segut netes i el restant està provablement amenaçat. | ||
===Accions de conservació=== | ===Accions de conservació=== | ||
Es desconeixen. | Es desconeixen. | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''C. flavicapilla'' va ser descrita per primera volta pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[Philip Lutley Sclater]] en 1852 baix el [[nom científic]] ''Pipra flavicapilla''; el seu [[localitat tipo]] és: «Nouvelle-Grenade = Colòmbia; presumiblement en la regió de Bogotà». | L'espècie ''C. flavicapilla'' va ser descrita per primera volta pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[Philip Lutley Sclater]] en 1852 baix el [[nom científic]] ''Pipra flavicapilla''; el seu [[localitat tipo]] és: «Nouvelle-Grenade = Colòmbia; presumiblement en la regió de Bogotà». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric masculí «''Chloropipo''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''khlōros ''» que significa ‘vert pàlit’, ‘groc’, i «''pipōn o piprō''», una menuda au no identificada; i el nom de l'espècie «''flavicapilla''», es compon de les paraules del [[idioma llatí|llatí]] «''flavus''» que significa ‘groc’, i «''capillus''» que significa ‘de cap’. | El nom genèric masculí «''Chloropipo''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''khlōros ''» que significa ‘vert pàlit’, ‘groc’, i «''pipōn o piprō''», una menuda au no identificada; i el nom de l'espècie «''flavicapilla''», es compon de les paraules del [[idioma llatí|llatí]] «''flavus''» que significa ‘groc’, i «''capillus''» que significa ‘de cap’. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
És [[monotípica]]. | És [[monotípica]]. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 05:40 8 jul 2026
.jpg)
El saltarin groc (Chloropipo flavicapilla), també denominat saltarín dorat (en Colòmbia), saltarín cabeciamarillo (en Equador) o ballarí de cap groc, és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae, una de les dos pertanyents al gènero Chloropipo. És natiu de regions andinas del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per la zona subtropical dels Vages localment en Colòmbia (en la cordillera occidental en Valle i Cauca, en la pendent occidental de la cordillera central en Antioquia i Huila, possiblement també en l'ala oriental en l'oest de Putumayo) i en el nort i centre d'Equador (pendent oriental en l'oest de Napo i Tungurahua).
Esta espècie és considerada rara i local en els seus hàbitats naturals: el sotobosque i l'estrat mig de boscs de montanya dels Vages, entre els 1200 i 2400 m d'altitut.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix 12 cm de llongitut. La corona i els costats del coll del macho són de color groc or. L'esquena és verda oliva lluenta. Les galtes i la gola són de color oliva groguenc, més pàlit en el pit, fins a tornar-se groc en la pancha. En la femella el groc de la corona i el coll és dèbil i inclús pot faltar. El iris és anaranjado o rojós.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El saltarín groc ha segut calificat com vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua població total, estimada en 6700 individus madurs, se sospita estar en declinio moderadament ràpit per la pèrdua d'hàbitat. El nivell de fragmentació de l'hàbitat dins de la seua zona ha segut descrit com a sever. Els treballs de camp confirmen que l'espècie està en declinio i que pot estar desapareixent d'algunes localitats. També s'ha notat que l'espècie ocupa un ranc altitudinal en el qual la taxa d'deforestación és alta.
Amenaces
[editar | editar còdic]La majoria del seu ranc està dins de terres propícies per a l'agricultura, algunes de les quals ya han segut netes i el restant està provablement amenaçat.
Accions de conservació
[editar | editar còdic]Es desconeixen.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. flavicapilla va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1852 baix el nom científic Pipra flavicapilla; el seu localitat tipo és: «Nouvelle-Grenade = Colòmbia; presumiblement en la regió de Bogotà».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Chloropipo» es compon de les paraules del grec «khlōros » que significa ‘vert pàlit’, ‘groc’, i «pipōn o piprō», una menuda au no identificada; i el nom de l'espècie «flavicapilla», es compon de les paraules del llatí «flavus» que significa ‘groc’, i «capillus» que significa ‘de cap’.
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica.