Diferència entre les revisions de "Riu Vernissa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''''riu Vernissa''''', antigament nomenat de Nasiu o de Balansat, és l’afluent més important del [[riu Serpis]], al que  s’unix a dos quilómetros de [[Gandia]]. Recorre 29 km entre les comarques de la [[Vall d’Albaida]] i la [[Safor]] i arreplega les aigües d’una conca de 140 km² situada entre la part sur del massiç del [[Mondúver]] i la part nort de la serra de la Cuta. Este territori inclou al seu voltant les chicotetes conques dels barrancs de [[Marchuquera]], Navesa ([[Ador]]) i [[barranc de Vinuesa|Vinuesa]] o d'[[Alfauir]].
+
[[File:RiuVernissa1.JPG|thumb|250px|Riu Vernissa al seu pas per [[Ròtova]]]]
 +
 
 +
El '''''Riu Vernissa''''', antigament nomenat de Nasiu o de Balansat, és l’afluent més important del [[riu Serpis]], al que  s’unix a dos quilómetros de [[Gandia]]. Recorre 29 km entre les comarques de la [[Vall d’Albaida]] i la [[Safor]] i arreplega les aigües d’una conca de 140 km² situada entre la part sur del massiç del [[Mondúver]] i la part nort de la serra de la Cuta. Este territori inclou al seu voltant les chicotetes conques dels barrancs de [[Marchuquera]], Navesa ([[Ador]]) i [[barranc de Vinuesa|Vinuesa]] o d'[[Alfauir]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
El riu Vernissa naix en [[Pinet]] i passa per [[Lluchent]] i [[Benicolet]]. Ya dins de la Safor passa per [[Lloc Nou de Sant Jeroni]] i [[Almiserà]], per [[Ròtova]] i prop del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] i [[Alfauir]]. Continua pel terme de [[Palma de Gandia]] i per [[Beniarjó]] i el [[Real de Gandia]], desembocant en el [[riu]] Serpis. Té un règim fluvial de tipo mediterràneu.
+
El riu Vernissa naix en [[Pinet]] i passa per [[Lluchent]] i [[Benicolet]]. Ya dins de la Safor passa per [[Lloc Nou de Sant Jeroni]] i [[Almiserà]], per [[Ròtova]] i prop del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] i [[Alfauir]]. Continua pel terme de [[Palma de Gandia]] i per [[Beniarjó]] i [[El Real de Gandia]], desembocant en el [[riu]] Serpis. Té un règim fluvial de tipo mediterràneu.
  
 
Des del seu mateix naiximent han abundat les parades que han alimentat chicotetes hortes, com les de [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]-[[Almiserà]], [[Alfauir]]-[[Ròtova]] i atres associades als molins hidràulics.  
 
Des del seu mateix naiximent han abundat les parades que han alimentat chicotetes hortes, com les de [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]-[[Almiserà]], [[Alfauir]]-[[Ròtova]] i atres associades als molins hidràulics.  
Llínea 8: Llínea 10:
 
Abans de l’obertura dels actuals pous artesans tenia un cabal en l’estiu de 0,315 m³, el qual es desviava en el terme de [[Palma de Gandia]]. Allí naix la séquia crida de Vernissa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional de l’horta de La [[Safor]]
 
Abans de l’obertura dels actuals pous artesans tenia un cabal en l’estiu de 0,315 m³, el qual es desviava en el terme de [[Palma de Gandia]]. Allí naix la séquia crida de Vernissa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional de l’horta de La [[Safor]]
  
El Riu Vernissa es troba enclavat dins de l’itinerari de la [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]], ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa este riu i el pròxim [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], junt en el qual discorre el riu.
+
El Riu Vernissa es troba enclavat dins de l’itinerari de la [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]], ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa este riu i el pròxim [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], junt en el qual discorre el riu.
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Vicente Fontavella González. L’Horta de Gandia. Saragossa: Instituto Juan Sebastián Elcano, 1952
+
* Vicente Fontavella González. La Huerta de Gandia. Zaragoza: Instituto Juan Sebastián Elcano, 1952
* Abel Soler i Rafa Jordá. Rótova: geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Rótova, 2005. ISBN 978-84-606-4150-6
+
* Abel Soler i Rafa Jordá. Rótova: geografia, historia, patrimonio. Ajuntament de Ròtova, 2005. ISBN 978-84-606-4150-6
 
* Rafael Delgado Arts i Fernando Sendra Bañuls. Els barrancs de la Safor. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007. ISBN 978-84-96839-02-1
 
* Rafael Delgado Arts i Fernando Sendra Bañuls. Els barrancs de la Safor. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007. ISBN 978-84-96839-02-1
  
== Referencies ==
+
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Río_Vernisa}}
 
{{Traduït de|es|Río_Vernisa}}
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Vernissa}}
 +
 +
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 11:39 4 ago 2024

Riu Vernissa al seu pas per Ròtova

El Riu Vernissa, antigament nomenat de Nasiu o de Balansat, és l’afluent més important del riu Serpis, al que s’unix a dos quilómetros de Gandia. Recorre 29 km entre les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor i arreplega les aigües d’una conca de 140 km² situada entre la part sur del massiç del Mondúver i la part nort de la serra de la Cuta. Este territori inclou al seu voltant les chicotetes conques dels barrancs de Marchuquera, Navesa (Ador) i Vinuesa o d'Alfauir.

Geografia[editar | editar còdic]

El riu Vernissa naix en Pinet i passa per Lluchent i Benicolet. Ya dins de la Safor passa per Lloc Nou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova i prop del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba i Alfauir. Continua pel terme de Palma de Gandia i per Beniarjó i El Real de Gandia, desembocant en el riu Serpis. Té un règim fluvial de tipo mediterràneu.

Des del seu mateix naiximent han abundat les parades que han alimentat chicotetes hortes, com les de Lloc Nou de Sant Jeroni-Almiserà, Alfauir-Ròtova i atres associades als molins hidràulics.

Abans de l’obertura dels actuals pous artesans tenia un cabal en l’estiu de 0,315 m³, el qual es desviava en el terme de Palma de Gandia. Allí naix la séquia crida de Vernissa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional de l’horta de La Safor

El Riu Vernissa es troba enclavat dins de l’itinerari de la Ruta dels Monasteris de Valéncia, ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa este riu i el pròxim Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, junt en el qual discorre el riu.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Vicente Fontavella González. La Huerta de Gandia. Zaragoza: Instituto Juan Sebastián Elcano, 1952
  • Abel Soler i Rafa Jordá. Rótova: geografia, historia, patrimonio. Ajuntament de Ròtova, 2005. ISBN 978-84-606-4150-6
  • Rafael Delgado Arts i Fernando Sendra Bañuls. Els barrancs de la Safor. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007. ISBN 978-84-96839-02-1

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons