Diferència entre les revisions de "Prímula"

 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Prifa.jpg|thumb|right|200px|<center> Primula farinosa</center>]]
+
[[File:Primula farinosa 2 RF.jpg|thumb|right|250px|<center> Primula farinosa</center>]]
  
[[Image:priaca.jpg|thumb|right|200px|<center> Primula acaulis</center>]]
+
La '''Prímula''' (''Primula'') és un gènero de plantes en flors que conté unes 400-500 espècies herbàcees de creiximent lent dins de la família Primulaceae. Moltes espècies del gènero es cultiven per les seues flors com a planta ornamental.  
  
La '''Prímula''' (Primula) és un gènero de plantes en flors que conté unes 400-500 espècies herbàcees de creiximent lent dins de la família Primulaceae. Moltes espècies del gènero es cultiven per les seues flors com a planta ornamental.  
+
El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'[[Etiopia]], [[Indonèsia]] i [[Nova Guinea]], i [[Amèrica]] del Sur de clima més càlit.
  
El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les muntanyes tropicals d'[[Etiopia]], [[Indonèsia]] i [[Nova Guinea]], i [[Amèrica]] del Sur de clima més càlit.
+
Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus
 +
 
 +
== Taxonomia ==
 +
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 142–144. 1753.1​
 +
 
 +
== Etimologia ==
 +
Primula: nom genèric que prové del [[llatí]] primus o primulus = "primer", i referint-se a la seua primerenca floració. En l'época migeval, la margarita va ser nomenada primula veris o "primogènita de primavera", lliteralment, la chicoteta primera de la [[primavera]].
 +
 
 +
== Descripció ==
 +
Té abundant fullage, en fulls oblongues, dentades i de textura rugosa de color vert groguenc i un poquet més clares en l'envés. Algunes espècies poden alcançar uns 40 cm d'altura. Les seues flors, de cinc pétals naixen en el centre format pel fullage i tenen distints tamanys i tonalitats: rosa, violáceo, [[blanc]], [[roig]] o [[groc]], en una mota central de distint to en algunes de les varietats. D'elles es desprén un suau aroma. S'obtenen a partir de llavors que deuen plantar-se en [[autumne]] o [[primavera]], florint en [[hivern]] o [[estiu]], respectivament.
 +
 
 +
Requerix de sols ben abonats, preparat per a plantes de flor, pero sense excessos. Deu tindre bon drenage d'[[aigua]], puix l'excés d'aigua provoca que els seus fulls prenguen un color groguenc. El sol en excés, sobretot durant l'estiu la perjudica, per lo que deu ubicar-se a la semi-ombra, açò també la convertix en una bona planta per a interiors lluminosos. És resistent a les temperatures baixes pero no a les fortes gelades. Moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya
 +
 
 +
== Utilisació ==
 +
S'utilisa com a decoració de jardins e interiors.
 +
 
 +
=== Usos medicinals ===
 +
Han segut molt utilisades per a us medicinal i es recolecten els rizomes i els fulls, encara que les flors també s'utilisen en aplicacions calmants.  
  
Etimològicament el nom deriva del diminutiu femení [[llatí]] de primus: prímula i significa la chicoteta primera, en el cas de l'espècie Primula veris vol dir, lliteralment, la chicoteta primera de la [[primavera]].
+
Les infusions de rizoma de Primula veris tenen propietats diurètiques, expectorants i bèquiques, encara que en menor medida una acció antiemètica, tònica del sistema nerviós, antirreumática i antidiarreica.
 +
Típicament s'utilisa el rizoma fresc reduït a una pasta com emplasto calmant.
  
Les prímules perennes florixen principalment durant la primavera; el color de la seua flor pot ser [[groc]], vermell, [[roig]], [[color rosa|rosa]], o [[blanc]]. Generalment preferixen la llum del [[sol]] filtrada i moltes espècies estan adaptades al clima d'alta muntanya.
+
La decocció per a us extern dels fulls arreplegats d'[[abril]] a [[juny]], té propietats antirreumátiques, antiartrítiques i curatives de la gota.
  
Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus
+
L'infusió de flors arreplegades d'abril a juny i a penes desecades a l'ombra, tenen propietats sudorífiques, calmants, anticonvulsives, béquiqueas i pectorals.
 +
 
 +
Els fulls jóvens consumits fresques, crues o cuites, tenen una acció depurativa.
 +
 
 +
== Espècies autòctones en la Comunitat Valenciana ==
 +
 
 +
''Primula'' és un gènero autòcton de la vegetació de la [[Comunitat Valenciana]] en les següents espècies:
  
 +
* Primula latifolia
 +
* Primula farinosa
 +
* Primula acaulis
 +
* Primula elatior
 +
* Primula veris
  
== Espècies autòctones a la Comunitat valenciana ==
+
== Galeria fotogràfica ==
 +
Diferents tipos de Prímules:
 +
<center>
 +
<gallery>
 +
File:PrimulaAuricula.jpg|Primula auricula
 +
File:Primula acaulis Danova Mix 1zz.jpg|Primula acaulis
 +
File:Pveris407.JPG|Primula veris
 +
File:Primula_vulgaris.jpg|Primula vulgaris
 +
File:Primula_allionii_HNG12_4.JPG|Primula allionii
 +
File:Primula_bulleyana.jpg|Primula bulleyana
 +
File:Orchid_primrose.jpg|Primula vialii
 +
File:Dodecatheon_conjugens_habit_(3447125631).jpg|Primula conjugens
 +
File:Primrose primula cultivars in the City of London Cemetery and Crematorium.jpg|Primula vulgaris
 +
File:Primula_deorum.jpg|Primula deorum
 +
File:Primula_cusickiana_flowering_in_SW_Idaho.jpg|Primula cusickiana
 +
File:PrimulaRosea.jpg|Primula rosea
  
Prímula és un gènero autòcton a la vegetació de la [[Comunitat Valenciana]] en les següents espècies:
+
</gallery>
 +
</center>
  
Primula integrifolia
+
== Referències ==
Primula latifolia
+
* [http://www.calflora.net/botanicalnames/pagePI-PY.html Nombres Botánicos]
Primula farinosa
+
* [http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.186.html Primula en ''Epítetos Botánicos'']
Primula acaulis
+
* [http://legacy.tropicos.org/Name/40015977 «Primula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
Primula elatior
+
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/tro-26400040 Primula veris en PlantList]
Primula veris  
 
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York
 +
* Graham, Judy, El Aceite de Primula : Propiedades de tratamiento de enfermedades, Editorial: Edaf, Editorial S. A. Fecha de publicación: 1985 ISBN 978-84-7640-038-8, edición 13.ª
 +
* Mateo, G. y M. B. Crespo —1998— Manual para la determinación de la flora valenciana. Monogr. Fl. Montiberica n.º 3. Valéncia
 +
* Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa
 +
* Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
 +
* Widmer, Eur. Art. Primula (1891);
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Primula}}
 +
{{Wikispecies|Primula}}
 +
{{DGLV|Prímula}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 [[Categoria:Plantes ornamentals]]
+
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
 [[Categoria:Flors]]
+
[[Categoria:Flors]]
 
 
== Referències ==
 
{{traduït de|ca|All}}
 

Última revisió del 13:46 9 dec 2022

Primula farinosa

La Prímula (Primula) és un gènero de plantes en flors que conté unes 400-500 espècies herbàcees de creiximent lent dins de la família Primulaceae. Moltes espècies del gènero es cultiven per les seues flors com a planta ornamental.

El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'Etiopia, Indonèsia i Nova Guinea, i Amèrica del Sur de clima més càlit.

Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus

TaxonomiaEditar

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 142–144. 1753.1​

EtimologiaEditar

Primula: nom genèric que prové del llatí primus o primulus = "primer", i referint-se a la seua primerenca floració. En l'época migeval, la margarita va ser nomenada primula veris o "primogènita de primavera", lliteralment, la chicoteta primera de la primavera.

DescripcióEditar

Té abundant fullage, en fulls oblongues, dentades i de textura rugosa de color vert groguenc i un poquet més clares en l'envés. Algunes espècies poden alcançar uns 40 cm d'altura. Les seues flors, de cinc pétals naixen en el centre format pel fullage i tenen distints tamanys i tonalitats: rosa, violáceo, blanc, roig o groc, en una mota central de distint to en algunes de les varietats. D'elles es desprén un suau aroma. S'obtenen a partir de llavors que deuen plantar-se en autumne o primavera, florint en hivern o estiu, respectivament.

Requerix de sols ben abonats, preparat per a plantes de flor, pero sense excessos. Deu tindre bon drenage d'aigua, puix l'excés d'aigua provoca que els seus fulls prenguen un color groguenc. El sol en excés, sobretot durant l'estiu la perjudica, per lo que deu ubicar-se a la semi-ombra, açò també la convertix en una bona planta per a interiors lluminosos. És resistent a les temperatures baixes pero no a les fortes gelades. Moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya

UtilisacióEditar

S'utilisa com a decoració de jardins e interiors.

Usos medicinalsEditar

Han segut molt utilisades per a us medicinal i es recolecten els rizomes i els fulls, encara que les flors també s'utilisen en aplicacions calmants.

Les infusions de rizoma de Primula veris tenen propietats diurètiques, expectorants i bèquiques, encara que en menor medida una acció antiemètica, tònica del sistema nerviós, antirreumática i antidiarreica. Típicament s'utilisa el rizoma fresc reduït a una pasta com emplasto calmant.

La decocció per a us extern dels fulls arreplegats d'abril a juny, té propietats antirreumátiques, antiartrítiques i curatives de la gota.

L'infusió de flors arreplegades d'abril a juny i a penes desecades a l'ombra, tenen propietats sudorífiques, calmants, anticonvulsives, béquiqueas i pectorals.

Els fulls jóvens consumits fresques, crues o cuites, tenen una acció depurativa.

Espècies autòctones en la Comunitat ValencianaEditar

Primula és un gènero autòcton de la vegetació de la Comunitat Valenciana en les següents espècies:

  • Primula latifolia
  • Primula farinosa
  • Primula acaulis
  • Primula elatior
  • Primula veris

Galeria fotogràficaEditar

Diferents tipos de Prímules:

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York
  • Graham, Judy, El Aceite de Primula : Propiedades de tratamiento de enfermedades, Editorial: Edaf, Editorial S. A. Fecha de publicación: 1985 ISBN 978-84-7640-038-8, edición 13.ª
  • Mateo, G. y M. B. Crespo —1998— Manual para la determinación de la flora valenciana. Monogr. Fl. Montiberica n.º 3. Valéncia
  • Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa
  • Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
  • Widmer, Eur. Art. Primula (1891);

Enllaços externsEditar

Commons