Diferència entre les revisions de "Lluna"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Full Moon Luc Viatour.jpg|thumb|right|250px|<center>'''La Lluna'''</center>]] |
| − | La '''Lluna''' és l'únic [[satèlit natural]] de la [[Terra]]. És el cos més pròxim i el millor conegut. La distància | + | La '''Lluna''' és l'únic [[satèlit natural]] de la [[Terra]]. És el cos més pròxim i el millor conegut. La distància mija entre el centre de la [[Terra]] i la Lluna és de 384.400 km. |
El seu [[diàmetro]] (3.476 km) és de menys d'un terç del terrestre, la seua superfície és una catorzena part (37.700.000 km<sup>2</sup>), i el seu volum al voltant d'una cinquantena part (21.860.000.000 [[quilómetro cúbic|km<sup>3</sup>]]). | El seu [[diàmetro]] (3.476 km) és de menys d'un terç del terrestre, la seua superfície és una catorzena part (37.700.000 km<sup>2</sup>), i el seu volum al voltant d'una cinquantena part (21.860.000.000 [[quilómetro cúbic|km<sup>3</sup>]]). | ||
| − | La cara de la | + | La cara de la Lluna d'esquenes a la Terra també es coneix com el costat opost. A vegades es nomena el costat obscur, que significat s'ente ací com un desconegut i amagat, també es referix a les comunicacions per [[radio]] de negre, que ocorre quando una [[nau espacial]] es troba darrere de l'atre costat. |
| − | Este trencament de les comunicacions es causada per la massa de la Lluna que bloqueja les senyales de radio. El | + | Este trencament de les comunicacions es causada per la massa de la Lluna que bloqueja les senyales de radio. El terme "costat obscur" a vegades es mal interpretat com una falta de llum solar, pero el [[sol]] allumena l'atre costat al igual que el un es tornà cap a mosatres. |
| + | La major part de la cara amagada no pot ser vista des de la [[Terra]], perqué la revolució de la Lluna al voltant de la [[Terra]] i la rotació al voltant del seu eix en el mateix períot. Una chicoteta part es pot vore degut a la llibració, ho que fa que la rotació irregular de la Lluna. En general, des de la terra es visible prop del 59% de la superfície llunar. | ||
| + | |||
| + | == Òrbita == | ||
| + | |||
| + | En la representació més simple, podem dir que la Lluna té una òrbita elíptica al voltant del centre de la [[Terra]] (d'acort en les lleis de [[Johannes Kepler|Kepler]]), que a la seua vegada gira al voltant del [[Sol]]. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Lluna}} | ||
[[Categoria:Satèlits]] | [[Categoria:Satèlits]] | ||
[[Categoria:Sistema Solar]] | [[Categoria:Sistema Solar]] | ||
Última revisió del 17:54 23 set 2024
La Lluna és l'únic satèlit natural de la Terra. És el cos més pròxim i el millor conegut. La distància mija entre el centre de la Terra i la Lluna és de 384.400 km.
El seu diàmetro (3.476 km) és de menys d'un terç del terrestre, la seua superfície és una catorzena part (37.700.000 km2), i el seu volum al voltant d'una cinquantena part (21.860.000.000 km3).
La cara de la Lluna d'esquenes a la Terra també es coneix com el costat opost. A vegades es nomena el costat obscur, que significat s'ente ací com un desconegut i amagat, també es referix a les comunicacions per radio de negre, que ocorre quando una nau espacial es troba darrere de l'atre costat.
Este trencament de les comunicacions es causada per la massa de la Lluna que bloqueja les senyales de radio. El terme "costat obscur" a vegades es mal interpretat com una falta de llum solar, pero el sol allumena l'atre costat al igual que el un es tornà cap a mosatres.
La major part de la cara amagada no pot ser vista des de la Terra, perqué la revolució de la Lluna al voltant de la Terra i la rotació al voltant del seu eix en el mateix períot. Una chicoteta part es pot vore degut a la llibració, ho que fa que la rotació irregular de la Lluna. En general, des de la terra es visible prop del 59% de la superfície llunar.
Òrbita[editar | editar còdic]
En la representació més simple, podem dir que la Lluna té una òrbita elíptica al voltant del centre de la Terra (d'acort en les lleis de Kepler), que a la seua vegada gira al voltant del Sol.
