Diferència entre les revisions de "Gat"
| (No se mostren 12 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Collage of Six Cats-02.jpg|thumb|right| | + | [[Image:Collage of Six Cats-02.jpg|thumb|right|320pp|<center>Gats de diferents races</center>]] |
El '''gat''' o '''gat domèstic''' (del [[llatí]] cattus)<ref>{{DGLV|Gat}} "Gat"]</ref> ('''''Felis catus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Carnívora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[fèlits]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000031 ''Felis catus''] Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> | El '''gat''' o '''gat domèstic''' (del [[llatí]] cattus)<ref>{{DGLV|Gat}} "Gat"]</ref> ('''''Felis catus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Carnívora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[fèlits]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000031 ''Felis catus''] Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| + | |||
Té [[ungla|ungles]] retràctils, el [[cap]] redó, [[llengua]] aspra i pèl espés i suau. | Té [[ungla|ungles]] retràctils, el [[cap]] redó, [[llengua]] aspra i pèl espés i suau. | ||
| Llínea 20: | Llínea 21: | ||
=== Pelage === | === Pelage === | ||
| + | [[File:Cat November 2010-1a.jpg|thumb|250px|Gat en pelage atigrat]] | ||
La seua capa és molt variada: poden ser d'un sol color, de dos colors, com a [[blanc]] i [[negre]], blanc i [[Taronja (color)|taronja]], pardo i blanc o [[gris]] i blanc. Poden tindre un patró de colors atigrat (gats romans). També poden tindre un patró de color siamés en colors més obscurs en la cara, coa, pates i orelles. Poden tindre un mant, sent de color negre casi tot el cos en motetes chicotetes o en algunes taques més grans en algunes zones de color taronja o mel. O be poden tindre tres colors combinats, com, per eixemple, blanc, negre i taronja. | La seua capa és molt variada: poden ser d'un sol color, de dos colors, com a [[blanc]] i [[negre]], blanc i [[Taronja (color)|taronja]], pardo i blanc o [[gris]] i blanc. Poden tindre un patró de colors atigrat (gats romans). També poden tindre un patró de color siamés en colors més obscurs en la cara, coa, pates i orelles. Poden tindre un mant, sent de color negre casi tot el cos en motetes chicotetes o en algunes taques més grans en algunes zones de color taronja o mel. O be poden tindre tres colors combinats, com, per eixemple, blanc, negre i taronja. | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
Tenen garres retràctils. Les garres estan cobertes per la pell que rodeja les almohadilleas dels dits. | Tenen garres retràctils. Les garres estan cobertes per la pell que rodeja les almohadilleas dels dits. | ||
| − | == Orelles == | + | === Orelles === |
Pot moure cada orella independentment de l'atra. Gràcies a esta capacitat, pot moure el seu cos en una direcció i apuntar les seues orelles en una atra. La majoria posseïx orelles rectes i empinades: a diferència dels gossos, les races en orelles caigudes són extremadament rares (la raça Scottish Folds és una de les excepcions per mutació genètica). Quan està enfadat o atemorisat, instintivament reclinarà les seues orelles cap a arrere, cobrint els canals auditius. | Pot moure cada orella independentment de l'atra. Gràcies a esta capacitat, pot moure el seu cos en una direcció i apuntar les seues orelles en una atra. La majoria posseïx orelles rectes i empinades: a diferència dels gossos, les races en orelles caigudes són extremadament rares (la raça Scottish Folds és una de les excepcions per mutació genètica). Quan està enfadat o atemorisat, instintivament reclinarà les seues orelles cap a arrere, cobrint els canals auditius. | ||
| + | |||
| + | == Sentits == | ||
| + | Els seus sentits de l'olfat i oït són superiors en molts aspectes als del ser humà. Estos, junt en alvançats receptors de la visió, gust i tacte, ho fan un dels mamífers en un sistema sensorial més sofisticat. | ||
| + | |||
| + | === Visió === | ||
| + | |||
| + | Diferents anàlisis indiquen que la seua visió és superior durant la nit a la dels humans, i inferior a la d'estos durant el dia. El gat té la capacitat d'utilisar al màxim la tènue llum visible i ademés existix la certea de que poden vore en l'infrarroig propenc. | ||
| + | |||
| + | Posseïxen una tercera parpalla, la membrana nictitant: una prima làmina opaca que actua com a protecció adicional. Esta membrana es tanca parcialment si està malalt; no obstant, quan està somnolient també pot ser visible. Si l'animal crónicament mostra la seua tercera parpalla, deuria ser dut a un veterinari per a la seua revisió. La seua posició és oblicua i part des del llagrimal, pero sense aplegar a tancar el globo ocular per complet. | ||
| + | |||
| + | === Oïment === | ||
| + | Els gats poden percebre sons de tonalitat superior en dos octaves als que pot percebre el ser humà, i una octava i mija més elevada que els que senten els gossos. Poden rotar les orelles de forma independent per a precisar l'orige del sò. | ||
| + | |||
| + | === Olfat === | ||
| + | El sentit de l'olfat en el gat domèstic està ben desenrollat. Posseïxen un orgue de Jacobson o orgue vomeronasal, situat sobre el paladar, que els servix per a detectar feromones. Utilisa un moviment facial característic cridat reflex de Flehmen per a enviar composts químics a este orgue. | ||
| + | |||
| + | En analisar el genoma dels gats en comparació als gossos s'ha observat que els gats es comuniquen quimiosensorialment per mig de feromones avalat per un aument del repertori de gens de la família V1r (receptors vomeronasales). Pel contrari, en analisar el repertori de gens complets de la família Or (receptors olfatoris) ilustra repertoris funcionals més chicotets en gats que en gossos, explicant en gran partix el menor us dels gats de l'olfat per a caçar i localisar als seus assuts que els gossos. | ||
| + | |||
| + | == Sociabilitat, comportament i costums == | ||
| + | |||
| + | Al contrari de lo que se sol supondre, en estat salvage el gat és un animal molt social, que aplega a establir colónies més o menys jerarquizades. És un animal caçador i els mascles marquen el territori orinant. | ||
| + | |||
| + | Poden sofrir malalties sicològiques tals com l'estrés. De la mateixa manera que un humà estressat, tendirà a desenrollar un comportament neuròtic. | ||
| + | |||
| + | La seua vellea no és gradual, com la humana, sino abrupta. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un eixemplar vell desenrolla catarates i es torna més llent. També pert l'olfat. Generalment dorm tot el dia, sense desenrollar cap atra activitat, mostra del seu extrem cansanci. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 38: | Llínea 65: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
| + | |||
| + | * Kitchener, A.C., Breitenmoser-Würsten, Ch., Eizirik, E., Gentry, A., Werdelin, L., Wilting, A., Yamaguchi, N., Abramov, A.V., Christiansen, P., Driscoll, C., Duckworth, J.W., Johnson, W., Luo, S.-J., Meijaard, E., O’Donoghue, P., Sanderson, J., Seymour, K., Bruford, M., Groves, C., Hoffmann, M., Nowell, K., Timmons, Z. & Tobe, S. 2017. A revised taxonomy of the Felidae. The final report of the Cat Classification Task Force of the IUCN/ SSC Cat Specialist Group. Cat News Special Issue 11: 80 pp | ||
| + | * [https://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000031 «Felis catus Linnaeus, 1758». www.gbif.org (en [[anglés]])] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Enciclopedia del gato. Aniwa Publishing. París, 2002 | ||
| + | * Frédéric Vitoux, de la Academia Francesa - Dictionnaire amoureux des Chats (diccionario enamorado de los gatos). Plon/Fayard. París, 2008. ISBN 978-2-259-20686-0 | ||
| + | * Ollivier, F. J.; Samuelson, D. A.; Brooks, D. E.; Lewis, P. A.; Kallberg, M. E.; Komaromy, A. M. (2004). «Comparative Morphology of the Tapetum Lucidum (among Selected Species)». Veterinary Ophthalmology 7 (1): 11-22. PMID 14738502. doi:10.1111/j.1463-5224.2004.00318.x | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:22 16 gin 2026
El gat o gat domèstic (del llatí cattus)[1] (Felis catus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlits.[2]
Junt en el gos, és l'animal domèstic més popular com a mascota, com a ajuda en la lluita contra rosegadors o abdós coses. En l'any 2017, la població mundial estimada de gats estava en siscents millons de felins. En esta sifra es varen incloure gats que són mascota, gats galliponters (sense llar) i gats salvages; sumant solament els gats selvats al voltant de 100 millons. El país considerat fins a eixa data que més felins té com a mascota és Estats Units. Rússia contava en aproximadament 23 millons de gats domèstics en l'any 2021 convertint-se en el país europeu en major població d'este tipo de felins.
Característiques[editar | editar còdic]
Té ungles retràctils, el cap redó, llengua aspra i pèl espés i suau.
Hi ha una gran varietat de color i pelage segons les races i és un animal depredador que posseïx una agilitat molt gran i està considerat com animal domèstic des de fa més 9.500 anys.
Longevitat[editar | editar còdic]
Els gats domèstics tenen una esperança de vida d'entre dotze i catorze anys. L'eixemple més longeu del que es té registre va viure trentahuit anys i tres dies. Les femelles esterilisades en anterioritat a la seua primera celosia tenen menys possibilitats de sofrir càncer de mama.
Tamany[editar | editar còdic]
Medixen al voltant de 46 cm de llongitut del cap al cos i entre 23-25 cm d'altura; generalment posseïxen una coa d'uns 30 cm de llarc (llevat mutacions/malformacions o races com el Bobtail o el anx). Els machos són més grans que les femelles.
Pes[editar | editar còdic]
Generalment pesen entre 2,5 i 7 kg; no obstant, algunes races com el Ragdoll i el Maine Coon poden excedir els 11,3 quilograms. Han existit casos que varen superar els 23 kg de pes per la sobrealimentació.
Pelage[editar | editar còdic]
La seua capa és molt variada: poden ser d'un sol color, de dos colors, com a blanc i negre, blanc i taronja, pardo i blanc o gris i blanc. Poden tindre un patró de colors atigrat (gats romans). També poden tindre un patró de color siamés en colors més obscurs en la cara, coa, pates i orelles. Poden tindre un mant, sent de color negre casi tot el cos en motetes chicotetes o en algunes taques més grans en algunes zones de color taronja o mel. O be poden tindre tres colors combinats, com, per eixemple, blanc, negre i taronja.
Els gats tricolors o de fins a quatre colors són femelles. Els gats romans taronges solen ser mascles. Quanta més proporció de blanc es trobe en el pelage d'una gata tricolor, més diferenciades es troben les taques d'atres colors en el pelage. El tipo de pèl va des del molt curt (com el Sphynx el pèl del qual és casi invisible), al rullat (en el cas del Rex Devon), al pèl curt normal en un sol color o en les puntes d'un atre color, al pèl semillarc, fins al pèl més llarc procedent de creus en persa o qualsevol atra raça de pèl llarc. El procés de domesticació ha supost pressions selectives sobre el color del pèl i la textura. Encara que la majoria de les races s'han desenrollat recentment, a raïl de les diferents estratègies de reproducció i les pressions de selecció, gran part de la variació de color en els gats es varen desenrollar durant la domesticació abans del desenroll de les diferents races.
Pates[editar | editar còdic]
Els gats són digitígrats: caminen sobre els seus dits. Les pates davanteres tenen cinc dits, un dels quals no recolza sobre el sol, i les atrasseres tenen quatre dits.
Tenen garres retràctils. Les garres estan cobertes per la pell que rodeja les almohadilleas dels dits.
Orelles[editar | editar còdic]
Pot moure cada orella independentment de l'atra. Gràcies a esta capacitat, pot moure el seu cos en una direcció i apuntar les seues orelles en una atra. La majoria posseïx orelles rectes i empinades: a diferència dels gossos, les races en orelles caigudes són extremadament rares (la raça Scottish Folds és una de les excepcions per mutació genètica). Quan està enfadat o atemorisat, instintivament reclinarà les seues orelles cap a arrere, cobrint els canals auditius.
Sentits[editar | editar còdic]
Els seus sentits de l'olfat i oït són superiors en molts aspectes als del ser humà. Estos, junt en alvançats receptors de la visió, gust i tacte, ho fan un dels mamífers en un sistema sensorial més sofisticat.
Visió[editar | editar còdic]
Diferents anàlisis indiquen que la seua visió és superior durant la nit a la dels humans, i inferior a la d'estos durant el dia. El gat té la capacitat d'utilisar al màxim la tènue llum visible i ademés existix la certea de que poden vore en l'infrarroig propenc.
Posseïxen una tercera parpalla, la membrana nictitant: una prima làmina opaca que actua com a protecció adicional. Esta membrana es tanca parcialment si està malalt; no obstant, quan està somnolient també pot ser visible. Si l'animal crónicament mostra la seua tercera parpalla, deuria ser dut a un veterinari per a la seua revisió. La seua posició és oblicua i part des del llagrimal, pero sense aplegar a tancar el globo ocular per complet.
Oïment[editar | editar còdic]
Els gats poden percebre sons de tonalitat superior en dos octaves als que pot percebre el ser humà, i una octava i mija més elevada que els que senten els gossos. Poden rotar les orelles de forma independent per a precisar l'orige del sò.
Olfat[editar | editar còdic]
El sentit de l'olfat en el gat domèstic està ben desenrollat. Posseïxen un orgue de Jacobson o orgue vomeronasal, situat sobre el paladar, que els servix per a detectar feromones. Utilisa un moviment facial característic cridat reflex de Flehmen per a enviar composts químics a este orgue.
En analisar el genoma dels gats en comparació als gossos s'ha observat que els gats es comuniquen quimiosensorialment per mig de feromones avalat per un aument del repertori de gens de la família V1r (receptors vomeronasales). Pel contrari, en analisar el repertori de gens complets de la família Or (receptors olfatoris) ilustra repertoris funcionals més chicotets en gats que en gossos, explicant en gran partix el menor us dels gats de l'olfat per a caçar i localisar als seus assuts que els gossos.
Sociabilitat, comportament i costums[editar | editar còdic]
Al contrari de lo que se sol supondre, en estat salvage el gat és un animal molt social, que aplega a establir colónies més o menys jerarquizades. És un animal caçador i els mascles marquen el territori orinant.
Poden sofrir malalties sicològiques tals com l'estrés. De la mateixa manera que un humà estressat, tendirà a desenrollar un comportament neuròtic.
La seua vellea no és gradual, com la humana, sino abrupta. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un eixemplar vell desenrolla catarates i es torna més llent. També pert l'olfat. Generalment dorm tot el dia, sense desenrollar cap atra activitat, mostra del seu extrem cansanci.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑
«Gat». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). "Gat"]
- ↑ Felis catus Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- Kitchener, A.C., Breitenmoser-Würsten, Ch., Eizirik, E., Gentry, A., Werdelin, L., Wilting, A., Yamaguchi, N., Abramov, A.V., Christiansen, P., Driscoll, C., Duckworth, J.W., Johnson, W., Luo, S.-J., Meijaard, E., O’Donoghue, P., Sanderson, J., Seymour, K., Bruford, M., Groves, C., Hoffmann, M., Nowell, K., Timmons, Z. & Tobe, S. 2017. A revised taxonomy of the Felidae. The final report of the Cat Classification Task Force of the IUCN/ SSC Cat Specialist Group. Cat News Special Issue 11: 80 pp
- «Felis catus Linnaeus, 1758». www.gbif.org (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Enciclopedia del gato. Aniwa Publishing. París, 2002
- Frédéric Vitoux, de la Academia Francesa - Dictionnaire amoureux des Chats (diccionario enamorado de los gatos). Plon/Fayard. París, 2008. ISBN 978-2-259-20686-0
- Ollivier, F. J.; Samuelson, D. A.; Brooks, D. E.; Lewis, P. A.; Kallberg, M. E.; Komaromy, A. M. (2004). «Comparative Morphology of the Tapetum Lucidum (among Selected Species)». Veterinary Ophthalmology 7 (1): 11-22. PMID 14738502. doi:10.1111/j.1463-5224.2004.00318.x
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gat.
Wikispecies té un artícul sobre Gat.- «Gat». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).