Diferència entre les revisions de "Antonio de Bofarull i Brocà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Antoni de Bofarull y Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]].  
+
{{Biografia|
 +
| nom = Antoni de Bofarull i Brocà
 +
| image = [[File:Antoni de Bofarull i de Brocà.jpg|250px|Antonio de Bofarull i Brocà]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Historiador, arqueòlec, filòlec i escritor.
 +
| data_naix = [[3 de novembre]] de [[1821]] 
 +
| lloc_naix = [[Reus]], [[Tarragona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[12 de febrer]] de [[1892]]
 +
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Antoni de Bofarull i Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], escritor, [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]].  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 5: Llínea 16:
 
Nebot de [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]].
 
Nebot de [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]].
  
Era conegut entre els intelectuals de sa época pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]".  
+
Era conegut entre els intelectuals de sa época pel [[chovinisme]] i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, [[1846]]), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, [[1876]]-[[1878]]), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' ([[1868]]) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]".  
  
El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''.
+
El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos'' [archius] ''Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''.
  
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per [[Ricart Garcia Moya]] (2013)}}
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
*Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
+
* Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
*Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.
+
* Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Antoni de Bofarull i de Brocà}}
  
  
[[Categoria:Catalanisme]]
+
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Escritors catalans]]
 
[[Categoria:Escritors catalans]]
 
[[Categoria:Archivers catalans]]
 
[[Categoria:Archivers catalans]]
 +
[[Categoria:Nacionalisme català]]
 +
[[Categoria:Catalanisme]]

Última revisió del 17:15 18 nov 2024

Antoni de Bofarull i Brocà
Antonio de Bofarull i Brocà
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, arqueòlec, filòlec i escritor.
Naiximent: 3 de novembre de 1821
Lloc de naiximent: Reus, Tarragona, Catalunya, Espanya
Defunció: 12 de febrer de 1892
Lloc de defunció: Barcelona, Catalunya, Espanya

Antoni de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - † Barcelona, 12 de febrer de 1892) fon un historiador, arqueòlec, filòlec, escritor, noveliste, poeta i dramaturc català, autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del nacionalisme català.

Biografia[editar | editar còdic]

Nebot de Próspero de Bofarull, estudià lleis en Barcelona. Fon archiver i director de l' Archiu de la Corona d'Aragó de 1852 a 1868.

Era conegut entre els intelectuals de sa época pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre Catalunya. En este sentit, destaquen "Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas" (Barcelona, 1846), i sa "Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña" (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la "Historia de Cataluña" (1868) de Víctor Balaguer. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "Corona d'Aragó".

El seu catalanisme exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) "sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos [archius] Generales e Históricos de Barcelona y Valencia".

Cites[editar | editar còdic]

Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.
'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bofarull, Antonio / Velasco, M. "Cuestión de archivos", Ed. La Opinión, Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
  • Bofarull, Antonio, "La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV", Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons