Diferència entre les revisions de "Juan Dorda i Morera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Juan Dorda i Morera | image = | peu = | nacionalitat = Espanyola | ocupació = advocat, polític i crític d'art valencià |…»)
 
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Juan Dorda i Morera
 
| nom = Juan Dorda i Morera
| image =  
+
| image = [[File:Joan Dorda i Morera.jpg|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 11: Llínea 11:
 
}}
 
}}
  
'''Juan Dorda i Morera''' ([[Valéncia]], [[1855]] [[1928]]) fon un advocat, polític i crític d'art valencià.
+
'''Juan Dorda i Morera''' ([[Valéncia]], [[1855]] - † [[1928]]) fon un advocat, polític i crític d'art valencià.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Era fill de Joan Dorda Villarroya, un dels dirigents del Partit Moderat en Valéncia, en el que fon tinent d'alcalde i diputat provincial. Va fer el bachillerat en l'Institut d'Ensenyament Secundari de Valéncia i en l'any [[1878]] es llicencià en dret en l'Universitat de Valéncia.
+
Era fill de Joan Dorda Villarroya, un dels dirigents del Partit Moderat en Valéncia, en el que fon tinent d'alcalde i diputat provincial. Va fer el bachillerat en l'Institut d'Ensenyament Secundari de Valéncia i en l'any [[1878]] es llicencià en dret en l'[[Universitat de Valéncia]].
  
Juntament wn el seu pare va participar en la conspiració de [[1874]] que va portar a la restauració borbònica i es va fer membre del Partit Conservador. Aixina fon nomenat cònsol dels [[Països Baixos]] en Valéncia i diputat de la [[Diputació de Valéncia]] en [[1882]] i [[1884]] pel districte de Serrans. Fon [[alcalde de Valéncia]] dos voltes (de [[març]] a [[juliol]] de [[1891]] i de [[juliol]] de [[1899]] a [[juny]] de [[1900]]). [[Cánovas del Castillo]] el nomenà posteriorment governador civil de [[Badajoz]], [[Múrcia]], [[Castelló de la Plana]] i [[Barcelona]].
+
Juntament en el seu pare va participar en la conspiració de [[1874]] que va portar a la restauració borbònica i es va fer membre del Partit Conservador. Aixina fon nomenat cònsol dels [[Països Baixos]] en Valéncia i diputat de la [[Diputació de Valéncia]] en [[1882]] i [[1884]] pel districte de Serrans. Fon [[alcalde de Valéncia]] dos voltes (de [[març]] a [[juliol]] de [[1891]] i de [[juliol]] de [[1899]] a [[juny]] de [[1900]]). [[Cánovas del Castillo]] el nomenà posteriorment governador civil de [[Badajoz]], [[Múrcia]], [[Castelló de la Plana]] i [[Barcelona]].
  
Afectat per una [[malaltia]], deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], en la que va ingressar en l'any [[1896]] i de la que fon president de [[1911]] a [[1928]]. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del boletí Archivo de Arte Valenciano ([[1915]]), a on publicà alguns articuls
+
Afectat per una [[malaltia]], deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], en la que va ingressar en l'any [[1896]] i de la que fon president de [[1911]] a [[1928]]. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del bolletí ''Archivo de Arte Valenciano'' ([[1915]]), a on publicà alguns artículs
  
També fon president de la Societat Filharmònica de Valéncia, de la Societat d'Assegurances contra Incendis, conseller fundador de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valéncia i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, i de l'Accademia di San Luca, de Roma.
+
També fon president de la Societat Filarmònica de Valéncia, de la Societat d'Assegurances contra Incendis, conseller fundador de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valéncia i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, i de l'Accademia di San Luca, de Roma.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 32: Llínea 32:
 
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
 
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
 
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]
 
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Mayors of Valencia}}
  
 
{{Successió
 
{{Successió
| predecessor = [[Ramón Mata Crespo]]
+
| predecessor = [[José Sanchis Pertegás]]
 
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
 
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
| periodo = [[21 de juliol]] de [[1890]] – [[25 de març]] de [[1891]]
+
| periodo = [[25 de març]] de [[1891]] – [[1 de juliol]] de [[1891]]
| successor = [[Juan Dorda i Morera]]
+
| successor = [[Elías Martínez Gil]]
 +
| predecessor2 = [[Pascual Guzmán Pajarón]]
 +
| títul2 = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
 +
| periodo2 = [[1 de juliol]] de [[1899]] – [[27 de juny]] de [[1900]]
 +
| successor2 = [[José Montesinos Checa]]
 
}}
 
}}
 +
 
   
 
   
 
 

Última revisió del 18:04 6 oct 2025

Juan Dorda i Morera
Joan Dorda i Morera.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: advocat, polític i crític d'art valencià
Naiximent: 1855
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1928
Lloc de defunció:


Juan Dorda i Morera (Valéncia, 1855 - † 1928) fon un advocat, polític i crític d'art valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Era fill de Joan Dorda Villarroya, un dels dirigents del Partit Moderat en Valéncia, en el que fon tinent d'alcalde i diputat provincial. Va fer el bachillerat en l'Institut d'Ensenyament Secundari de Valéncia i en l'any 1878 es llicencià en dret en l'Universitat de Valéncia.

Juntament en el seu pare va participar en la conspiració de 1874 que va portar a la restauració borbònica i es va fer membre del Partit Conservador. Aixina fon nomenat cònsol dels Països Baixos en Valéncia i diputat de la Diputació de Valéncia en 1882 i 1884 pel districte de Serrans. Fon alcalde de Valéncia dos voltes (de març a juliol de 1891 i de juliol de 1899 a juny de 1900). Cánovas del Castillo el nomenà posteriorment governador civil de Badajoz, Múrcia, Castelló de la Plana i Barcelona.

Afectat per una malaltia, deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, en la que va ingressar en l'any 1896 i de la que fon president de 1911 a 1928. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del bolletí Archivo de Arte Valenciano (1915), a on publicà alguns artículs

També fon president de la Societat Filarmònica de Valéncia, de la Societat d'Assegurances contra Incendis, conseller fundador de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valéncia i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, i de l'Accademia di San Luca, de Roma.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
José Sanchis Pertegás
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

25 de març de 18911 de juliol de 1891
Successor:
Elías Martínez Gil
Predecessor:
Pascual Guzmán Pajarón
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

1 de juliol de 189927 de juny de 1900
Successor:
José Montesinos Checa