Diferència entre les revisions de "Guixa"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * [https://www.historiacocina.com/es/historia-de-la-almorta Azcoytia, Carlos . ''«Historia de la almorta, o el veneno que llegó con el hambre tras la guerra civil española.»''. Historiadores de la cocina. Organización no gubernamental "Grupo Gastronautas"] | ||
* [https://www.fao.org/plant-production-products/news-and-events/news/detail/en/c/1202697/ FAO – Lathyrus sativus] | * [https://www.fao.org/plant-production-products/news-and-events/news/detail/en/c/1202697/ FAO – Lathyrus sativus] | ||
* Fasanella i Seligrat, Assumpta «Latirisme de Postguerra 1941-1943». Gimbernat, 56, 2011, pàg. 123-136 | * Fasanella i Seligrat, Assumpta «Latirisme de Postguerra 1941-1943». Gimbernat, 56, 2011, pàg. 123-136 | ||
| Llínea 65: | Llínea 66: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Flora ibérica – Vol. VII: ''Fabaceae'' | * Flora ibérica – Vol. VII: ''Fabaceae'' | ||
| + | * Gleason, H. A. 1968. ''The Choripetalous Dicotyledoneae''. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York | ||
* Pardo de Santayana, M. et al. (2005). ''Etnobotánica en Castilla-La Mancha'' | * Pardo de Santayana, M. et al. (2005). ''Etnobotánica en Castilla-La Mancha'' | ||
| Llínea 79: | Llínea 81: | ||
[[Categoria:Plantes anuals]] | [[Categoria:Plantes anuals]] | ||
[[Categoria:Plantes alimentàries]] | [[Categoria:Plantes alimentàries]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||
[[Categoria:Flora de Valéncia]] | [[Categoria:Flora de Valéncia]] | ||
Última revisió del 15:07 8 ago 2025
| Guixa | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Lathyrus | ||
| Espècie | Lathyrus sativus | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La guixa (Lathyrus sativus) és una planta herbàcea anual de la família de les Fabaceae, conreada històricament per a l'alimentació humana i animal, especialment en zones de secà i terres pobres.
Descripció[editar | editar còdic]
Espècie anual de tiges anguloses, de port postrat o ascendent, que pot arribar al metro de llarc.
- Fulla: pinnada, formada per dos folíols llanceolats i un circell ramificat terminal. Estípules grans i sagitades.
- Flor: blava, a voltes violàcea o blanquinosa; de 1 a 3 flors en cada pedúncul; corola papilionàcea de forma típica.
- Fruit: llegum comprimit, d’uns 2–3 cm, en 3–5 llavors angulars i dures.
- Llavors: usades com a aliment i ferraja, pero poden tindre efectes tòxics si se'n consumixen en grans quantitats durant molt de temps.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Originària de la regió mediterrànea i Àsia sur-occidental. Es cultiva en zones temperades, especialment en terres marginals, secans, i ambients semiàrits. Preferix sòls ben drenats i exposicions assolejades.
Taxonomia[editar | editar còdic]
El nom científic Lathyrus sativus va ser descrit per Carles Linneo.
Forma part del gènero Lathyrus, que inclou moltes espècies de lleguminoses silvestres i cultivades, com la pesolera (Lathyrus odoratus).
Etimologia[editar | editar còdic]
- Lathyrus: del grec lathyros, usat antigament per a algunes lleguminoses.
- sativus: que significa ‘conreat’ o ‘de cultiu’, indicant que es tracta d'una planta domèstica.
Usos[editar | editar còdic]
S'ha utilisat com a aliment de subsistència en époques de carestia i també per a alimentació animal. Les llavors contenen una neurotoxina (ODAP) que pot provocar una malaltia nomenada latirisme si es consumixen en excés. Un plat típic del Maestrat són els guissasos, a base de guixa i cigrons.
En agricultura, es valora per la seua resistència a la sequera, rusticitat i capacitat de millorar la fertilitat del sol.
Conservació[editar | editar còdic]
Encara es cultiva en certes regions d'Àfrica, Àsia i el Mediterràneu. L'us ha disminuït pel risc del latirisme, pero continua sent una opció viable en condicions extremes.
Referències[editar | editar còdic]
- Azcoytia, Carlos . «Historia de la almorta, o el veneno que llegó con el hambre tras la guerra civil española.». Historiadores de la cocina. Organización no gubernamental "Grupo Gastronautas"
- FAO – Lathyrus sativus
- Fasanella i Seligrat, Assumpta «Latirisme de Postguerra 1941-1943». Gimbernat, 56, 2011, pàg. 123-136
- Tropicos.org – Lathyrus sativus
- The Plant List – Lathyrus sativus
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Flora ibérica – Vol. VII: Fabaceae
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York
- Pardo de Santayana, M. et al. (2005). Etnobotánica en Castilla-La Mancha
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guixa.