Joan Reglà

Joan Reglà i Campistol
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Historiador.
Naiximent:	1917
Lloc de naiximent:	Bàscara, Girona, Espanya
Defunció:	1973
Lloc de defunció:	Sant Cugat del Vallés, Barcelona, Espanya

Joan Reglà i Campistol (Bàscara, Girona, 1917 - † Sant Cugat del Vallés, Barcelona, 1973) fon un historiador i professor universitari d'ideologia catalanista.

Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret. Estudià l'historia de la Corona d'Aragó. Fon discipul de Jaume Vicens Vives. En 1959 accedí a la Càtedra d'Història Moderna d'Espanya en l'Universitat de Valéncia.

Biografia

Joan Reglà fon doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret.

El seu principal camp d'estudi fon l'història de la Corona d'Aragó, en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels moriscs en el Regne de Valéncia i atres llocs d'Espanya. Fon discípul de Jaume Vicens Vives.

En l'any 1959 accedí a la càtedra d'Història Moderna d'Espanya de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia.

Des de l'any 2002, la Biblioteca d'Humanitats de l'Universitat de Valéncia porta el seu nom.​ Eixe mateix any, l'Institut d'Estudis Catalans va establir el Premi Joan Reglà per a premiar els treballs d'història dels sigles XV i XVI dels territoris, segons eixa institució, de parla catalana.

Obra

• El bandolerisme català del Barroc, 1966.
• Estudios sobre los moriscos, 1974.
• Aproximació a la història del País Valencià (sic), 1978.
• Els virreis de Catalunya, 1980.
• Historia de Cataluña, 1973.

Cites

• L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà:

... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà en òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;

Que en valencià podem traduir com a:

... guanyà la mateixa càtedra en l'Universitat de Valéncia, a on ensenyà en òptima efectivitat docent fins a l'any 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i atres feu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;

• Sobre la repoblació del Regne de Valéncia durant la Reconquista:

Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Peñarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcetera.

Ampar Cabanes

• El gran poeta valencià, Anfós Ramon, diu lo següent en un artícul seu publicat en el periòdic Las Provincias:

El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d'Espanya.

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d'Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l'han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l'Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport o l'Institució Alfons el Magnànim...

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l'Opus del Govern, d'incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.

'Yo acuse' (Las Provincias, 12.9.2008) per Anfós Ramon

• Revista Serra d'Or:

1961. La revista 'Serra d'Or' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, Lengua Valenciana, una lengua suplantada. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).

Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...

La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:

'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005)

Referències

• Joan Reglà en l'enciclopèdia catalana (en català)

Vore també

• Antonio Ubieto Arteta

Enllaços externs

• Joan Reglà en Wikipedia