Diferència entre les revisions de "José Capuz Mamano"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
José Capuz Mamano. , (Valencia, 29 d'agost de 1884 - Madrit, 9 de març de 1964. Va ser un escultor espanyol.
+
[[Archiu:Josecapuz.jpg|250px|rigth|thumb|<center>Retrato de José Capuz</center>]]
  
==Biografia==
+
'''José Capuz Mamano''' ([[Valéncia]], [[29 d'agost]] de [[1884]] - † [[Madrit]], [[9 de març]] de [[1964]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
Va naiexer en un entorn eminenment artistic, la seua formacio es va iniciar gracies a son pare i son tio en la Real Academia de Belles Arts de San Carlos, en Valencia, passant en 1904 a la Real Academia de Belles Arts de San Fernando, en Madrit i al taller del Pare Félix Granda, u dels mes destacats de la seua epoca en imaginería religiosa. Despres d'una beca que li posibilità un primer viage a Roma que aprofità per a anar a Florencia, Nápoles o París, retornà a Espanya.
+
== Biografia ==
  
Durant la seua estancia en Roma va coneixer a atre becat, el despres gran pintor José Nogué Massó, qui retratà a Capuz en 1910. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de Jaén i es propiedat de la Junta d'Andalucía.
+
Naixqué en un entorn eminentment artístic, la seua formació s'inicià gràcies a son pare i son tio en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], en Valéncia, passant en [[1904]] a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], en [[Madrit]] i al taller del Pare [[Félix Granda]], ú dels més destacats de la seua época en imagineria religiosa. Despuix d'una beca que li possibilità un primer viage a [[Roma]] que aprofità per a anar a [[Florència]], [[Nàpols]] o [[París]], retornà a [[Espanya]].
  
A partir dels anys vint del passat sigle,va obtindre gran exit entre els ambients artistics espanyols, compaginant la seua labor artistica en l'ensenyansa en l'Escola d'Arts i Oficis de la capital d'Espanya com catedratic de Modelat i buidat. En 1927 va ser anomenat Academic de Belles Arts de San Fernando.
+
Durant la seua estància en Roma conegué a atre becat, el despuix gran pintor [[José Nogué Massó]], qui retratà a Capuz en [[1910]]. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de [[Jaén]] i es propietat de la [[Junta d'Andalucia]].
  
Co-fundador el 11 de febrer de 1933 de l'Associacio d'Amics de l'Unio Sovietica, creada en uns temps en que la dreta sostenia un to condenatori en relacio als relats sobre las conquistes i els problemes del socialisme en la URSS.
+
A partir dels anys vint del passat sigle, va obtindre gran èxit entre els ambients artístics espanyols, compaginant la seua llabor artística en l'ensenyança en l'Escola d'Arts i Oficis de la capital d'Espanya com catedràtic de Modelat i buidat. En [[1927]] fon nomenat Acadèmic de Belles Arts de San Fernando.
  
==Obra==
+
Ademés, fon co-fundador el [[11 de febrer]] de [[1933]] de l'Associacio d'Amics de l'Unió Sovietica, creada en uns temps en que la dreta sostenia un to condenatori en relació als relats sobre les conquistes i els problemes del socialisme en la [[URSS]].
  
José Capuz va saver compaginar la visio clasica de l'escultura en les corrients modernes que  s'extendien en aquells anys. Traballà en maestria en molt diversos materials, tant bronze com pedra o fusta.
+
== Estil ==
 
==Monuments==
 
  
L'Idol, de José Capuz. (Valencia).
+
José Capuz va saber compaginar la visió clàssica de l'escultura en les corrents modernes que s'estenien en aquells anys. Treballà en maestria en molt diversos materials, tant el [[bronze]] com la [[pedra]] o la [[fusta]].
* Justino Flórez, Jaén 1930.
 
* Doctor Francisco Moliner, Valencia 1919.
 
* Comandant Villamartín, Cartagena, 1926.
 
* Francisco Franco, Madrid 1964. Estatua ecuestre que se situó durante años frente a los Nous Ministeris en Madrit, en copies en Valencia, Ferrol i Santander.
 
  
==Atres obres==
+
== Monuments ==
* El Idol.
+
 
 +
* L'Idol, de José Capuz. (Valéncia).
 +
* Justino Flórez, Jaén [[1930]].
 +
* Doctor Francisco Moliner, Valéncia [[1919]].
 +
* Comandant Villamartín, [[Cartagena]], [[1926]].
 +
* Francisco Franco, [[Madrit]] [[1964]]. Estatua eqüestre que se situà durant anys front als Nous Ministeris en Madrit, en copies en Valéncia, [[Ferrol]] i [[Santander]].
 +
 
 +
== Atres obres ==
 +
 
 +
* L'Idol.
 
* Nuet Assentat.
 
* Nuet Assentat.
 
* Dona en un arbre.
 
* Dona en un arbre.
* Dona pentinandose.
+
* Dona pentinant-se.
  
==Obra religiosa==
+
== Obra religiosa ==
  
La major part de la seua produccio en ad esta materia tindrà com desti la Semana Santa de Cartagena. Per a la Cofradia de Nuestro Padre Jesús Nazareno (Marrajos):
+
La major part de la seua producció en esta materia tindrà com destí la Semana Santa de Cartagena. Per a la Cofradia de Nuestro Padre Jesús Nazareno (Marrajos):
  
* Santísima Virgen de la Piedad, 1925
+
* Santísima Virgen de la Piedad, [[1925]]
* Cristo Yacente, 1926
+
* Cristo Yacente, [[1926]]
* Descendimiento de Cristo, 1930
+
* Descendimiento de Cristo, [[1930]]
* Santísima Virgen de la Soledad, 1930. Desaparecida en 1936
+
* Santísima Virgen de la Soledad, 1930. Desaparecida en [[1936]]
* Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1931. Desaparecido en 1936
+
* Nuestro Padre Jesús Nazareno, [[1931]]. Desaparecido en 1936
 
* Santísima Virgen Dolorosa, 1931. Desaparecida en 1936
 
* Santísima Virgen Dolorosa, 1931. Desaparecida en 1936
* Santísima Virgen de la Soledad, 1943
+
* Santísima Virgen de la Soledad, [[1943]]
 
* San Juan Evangelista, 1943
 
* San Juan Evangelista, 1943
* Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1945
+
* Nuestro Padre Jesús Nazareno, [[1945]]
* Santo Amor de San Juan en la Soledad de la Virgen, 1953
+
* Santo Amor de San Juan en la Soledad de la Virgen, [[1953]]
  
Tambe realisà obres religioses per a atres localitats. Es el cas de:
+
També realisà obres religioses per a atres localitats. Es el cas de:
  
* Asuncio de la Verge. Elig, 1940
+
* Assunció de la Verge. [[Elig]], [[1940]]
* Verge dels Dolors. Lorca, 1941
+
* Verge dels Dolors. Lorca, [[1941]]
 
* Jesús Nazareno del Pont. Cuenca, 1941
 
* Jesús Nazareno del Pont. Cuenca, 1941
* Santisima Verge de la Piedat. Cieza, 1943
+
* Santíssima Verge de la Piedat. Cieza, 1943
* Negacio de Sant Pere. Elig, 1945
+
* Negació de Sant Pere. Elig, [[1945]]
* Grup del Resucitat. Málaga, 1946
+
* Grup del Resucitat. [[Màlaga]], [[1946]]
* Santisima Verge del Rosari. Alhama de Murcia
+
* Santíssima Verge del Rosari. Alhama de Múrcia
* Crucificat per a els jesuites de Madrit, etc.
+
* Crucificat per als jesuïtes de Madrit, etc.
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* Coppel Aréizaga, Rosario. «Capuz Mamano, José». Museo del Prado
 +
* López, Antonio «José Capuz, imaginero y mucho más». La Verdad, 15-09-2013
  
[[Categoria:Arquitectura]]
+
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escultors]]
 +
[[Categoria:Escultors valencians]]

Última revisió del 11:34 21 set 2024

Retrato de José Capuz

José Capuz Mamano (Valéncia, 29 d'agost de 1884 - † Madrit, 9 de març de 1964), fon un escultor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixqué en un entorn eminentment artístic, la seua formació s'inicià gràcies a son pare i son tio en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en Valéncia, passant en 1904 a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, en Madrit i al taller del Pare Félix Granda, ú dels més destacats de la seua época en imagineria religiosa. Despuix d'una beca que li possibilità un primer viage a Roma que aprofità per a anar a Florència, Nàpols o París, retornà a Espanya.

Durant la seua estància en Roma conegué a atre becat, el despuix gran pintor José Nogué Massó, qui retratà a Capuz en 1910. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de Jaén i es propietat de la Junta d'Andalucia.

A partir dels anys vint del passat sigle, va obtindre gran èxit entre els ambients artístics espanyols, compaginant la seua llabor artística en l'ensenyança en l'Escola d'Arts i Oficis de la capital d'Espanya com catedràtic de Modelat i buidat. En 1927 fon nomenat Acadèmic de Belles Arts de San Fernando.

Ademés, fon co-fundador el 11 de febrer de 1933 de l'Associacio d'Amics de l'Unió Sovietica, creada en uns temps en que la dreta sostenia un to condenatori en relació als relats sobre les conquistes i els problemes del socialisme en la URSS.

Estil[editar | editar còdic]

José Capuz va saber compaginar la visió clàssica de l'escultura en les corrents modernes que s'estenien en aquells anys. Treballà en maestria en molt diversos materials, tant el bronze com la pedra o la fusta.

Monuments[editar | editar còdic]

  • L'Idol, de José Capuz. (Valéncia).
  • Justino Flórez, Jaén 1930.
  • Doctor Francisco Moliner, Valéncia 1919.
  • Comandant Villamartín, Cartagena, 1926.
  • Francisco Franco, Madrit 1964. Estatua eqüestre que se situà durant anys front als Nous Ministeris en Madrit, en copies en Valéncia, Ferrol i Santander.

Atres obres[editar | editar còdic]

  • L'Idol.
  • Nuet Assentat.
  • Dona en un arbre.
  • Dona pentinant-se.

Obra religiosa[editar | editar còdic]

La major part de la seua producció en esta materia tindrà com destí la Semana Santa de Cartagena. Per a la Cofradia de Nuestro Padre Jesús Nazareno (Marrajos):

  • Santísima Virgen de la Piedad, 1925
  • Cristo Yacente, 1926
  • Descendimiento de Cristo, 1930
  • Santísima Virgen de la Soledad, 1930. Desaparecida en 1936
  • Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1931. Desaparecido en 1936
  • Santísima Virgen Dolorosa, 1931. Desaparecida en 1936
  • Santísima Virgen de la Soledad, 1943
  • San Juan Evangelista, 1943
  • Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1945
  • Santo Amor de San Juan en la Soledad de la Virgen, 1953

També realisà obres religioses per a atres localitats. Es el cas de:

  • Assunció de la Verge. Elig, 1940
  • Verge dels Dolors. Lorca, 1941
  • Jesús Nazareno del Pont. Cuenca, 1941
  • Santíssima Verge de la Piedat. Cieza, 1943
  • Negació de Sant Pere. Elig, 1945
  • Grup del Resucitat. Màlaga, 1946
  • Santíssima Verge del Rosari. Alhama de Múrcia
  • Crucificat per als jesuïtes de Madrit, etc.

Referències[editar | editar còdic]

  • Coppel Aréizaga, Rosario. «Capuz Mamano, José». Museo del Prado
  • López, Antonio «José Capuz, imaginero y mucho más». La Verdad, 15-09-2013