Diferència entre les revisions de "Ignaci Pinazo i Camarlench"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Ignacio Pinazo Camarlench (Valencia, 11 de Giner de 1849— Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser pintor espanyol. Es u dels mes destacats artistes valencians de ...».)
 
 
(No es mostren 46 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
Ignacio Pinazo Camarlench (Valencia, 11 de Giner de 1849— Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser pintor espanyol. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de sigle, d'estil impresionista.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Ignaci Pinazo Camarlench
 +
| image = [[File:Ignacio Pinazo.png|250px|Ignacio Pinazo]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Pintor.
 +
| data_naix = [[11 de giner]] de [[1849]]
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[18 d'octubre]] de [[1916]]
 +
| lloc_mort = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]] - † [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. És u dels més destacats artistes valencians de fi del [[sigle XIX]], d'estil [[impressionisme|impressioniste]]. El seu fill [[Ignacio Pinazo Martínez]] també fon un afamat escultor.  
  
−
Naixcut en una familia humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la familia. Asoles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en 1864 en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valencia). Durant esta epoca es guanyaba la vida com "sombrerero". Començà la seua formacio artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en Barcelona. En 1871, per primera vegada, presentà obras en la Exposicio Nacional de Belles Arts.
+
== Biografia ==
  
−
Va estar dos vegades en Roma, la primera gracies a la venda d'un quadro (1873), la segona becat (de 1876 a 1881). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, allunyades dels conveccionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academicista.
+
Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de [[colera]]. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despuix de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en l'any [[1864]] en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta época es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer èxit tres anys més tart, en [[Barcelona]]. En l'any [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.
  
−
A partir de 1874 començà una linea pictorica mes intima i impresionista. Quant regresà a la suea ciutat natal, abandonà els temes historics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuet, i escenes de la vida cotidiana. Se le considerà precusor, en temes i estils, de Joaquín Sorolla i Bastida i de Francisco Domingo tant en el tema com en l'estil.
+
Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de l'any [[1876]] a l'any [[1881]]). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.
  
−
Degut a una epidemia de colera en Valencia, Pinazo anà en 1884 temporalment a Betera, aon es detingue en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de 1884 fins 1886 ensenyà en l'Escola de Valencia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigue la Marquesa de Benicarló.
+
A partir de l'any [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.
  
−
En les exposicions anuals d'art Pinazo va aconseguir, en 1881 i 1885, una medalla de plata i en 1897 i 1899, medalla d'or. En 1896 ingresà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carlos (Valencia). EN 1990 intervingue en la decoracio de l'escalinata del palau de Don José Ayora, en companyia de Antonio Fillol, Peris Brell, Ricardo Verde i Lluis Beüt. En 1903 es nombrat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en 1912, la ciutat de Valencia le dedicà un carrer.
+
Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en l'any [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any [[1884]] fins a l'any [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.
  
−
Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingue dos fills, Ignacio i José, mes tart pintors.
+
En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla d'[[argent]] i en els anys [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En l'any [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En l'any [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.
  
 +
Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.
  
−
Obra:
+
== Obra ==
 +
[[File:Ignaci Pinazo03. Desembarcament de Francesc I al port de València (1876).jpg|thumb|Ignaci Pinazo. Desembarcament de Francesc I en el port de Valéncia ([[1876]])]]
  
−
Ignacio Pinazo treballà en colors oscurs, com el negre, el marro, i els colors terros, asi com la brillant paleta tipica de l'impresionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.
+
Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el [[negre]], el [[marró]], i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.
  
−
    * Las hijas del Cid (1879)
+
Algunes de les seues obres més conegudes son:
−
    * El guardavías (1877)
 
−
    * Barca en la playa (1890).
 
  
−
Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza (Murcia) i en el Museu de Belles Arts de Valencia - San Pío V. La major coleccio d'obres d'este autor se trova en el Institut Valencià d'Art Modern, en mes de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provienen de la familia.
+
* Les filles del Sit ([[1879]]).
 +
* El guardavies ([[1877]]).
 +
* Barca en la plaja ([[1890]]).
 +
 
 +
Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza ([[Múrcia]]) i en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts de Valéncia - Sant Pius V]]. La major colecció d'obres d'est autor es troba en l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] (IVAM), en més de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la família Pinazo.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Ignacio Pinazo Martínez]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
 +
* Web oficial del Museo Nacional de El Prado, Madrid, España - Pinazo Camarlench, Ignacio
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Alcaide, J.L y Pérez Rojas, F.J., "Ignacio Pinazo paisaje marítimo", Valencia, 2006, ISBN 84-482-4366-8
 +
* Gracia Beneyto, C., L'image del pensament : el paisage en Ignacio Pinazo Valéncia 2001 ISBN 84-89413-94-0
 +
* Pérez Rojas, Javier; Alcaide Delgado, José Luis., Ignacio Pinazo en la colección del IVAM Valencia 2001 ISBN 84-8003-272-3
 +
* Pérez Rojas, F.J., Ignacio Pinazo : los inicios de la pintura moderna Madrid 2005 ISBN 84-89455-88-0
 +
* Pérez Rojas, F. J., Ignacio Pinazo Camarlench : historia, estudios e impresiones Valencia 2006 ISBN 84-7579-140-9
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ignacio Pinazo Camarlench}}
 +
 
 +
* [https://www.youtube.com/watch?v=TqAdOqLEBts Inaci Pinazo. Video editat pel [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]. [[Generalitat Valenciana]]]
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Pintors]]
 +
[[Categoria:Pintors valencians]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 19:05 20 set 2024

Ignaci Pinazo Camarlench
Ignacio Pinazo
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor.
Naiximent: 11 de giner de 1849
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 18 d'octubre de 1916
Lloc de defunció: Godella, Regne de Valéncia, Espanya

Ignaci Pinazo Camarlench (Valéncia, 11 de giner de 1849 - † Godella, 18 d'octubre de 1916) fon un pintor valencià. És u dels més destacats artistes valencians de fi del sigle XIX, d'estil impressioniste. El seu fill Ignacio Pinazo Martínez també fon un afamat escultor.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despuix de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en l'any 1864 en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta época es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer èxit tres anys més tart, en Barcelona. En l'any 1871, per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.

Estigué dos vegades en Roma, la primera gracies a la venda d'un quadro (1873), la segona becat (de l'any 1876 a l'any 1881). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.

A partir de l'any 1874 començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de Joaquim Sorolla i Bastida i de Francisco Domingo tant en el tema com en l'estil.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en l'any 1884 temporalment a Betera, a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any 1884 fins a l'any 1886 ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en 1881 i 1885, una medalla d'argent i en els anys 1897 i 1899, medalla d'or. En 1896 ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En l'any 1890 intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de Antonio Fillol,Peris Brell, Ricardo Verde i Lluis Beüt. En l'any 1903 és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en 1912, la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.

Obra[editar | editar còdic]

Ignaci Pinazo. Desembarcament de Francesc I en el port de Valéncia (1876)

Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marró, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

Algunes de les seues obres més conegudes son:

  • Les filles del Sit (1879).
  • El guardavies (1877).
  • Barca en la plaja (1890).

Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza (Múrcia) i en el Museu de Belles Arts de Valéncia - Sant Pius V. La major colecció d'obres d'est autor es troba en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), en més de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la família Pinazo.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
  • Web oficial del Museo Nacional de El Prado, Madrid, España - Pinazo Camarlench, Ignacio

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alcaide, J.L y Pérez Rojas, F.J., "Ignacio Pinazo paisaje marítimo", Valencia, 2006, ISBN 84-482-4366-8
  • Gracia Beneyto, C., L'image del pensament : el paisage en Ignacio Pinazo Valéncia 2001 ISBN 84-89413-94-0
  • Pérez Rojas, Javier; Alcaide Delgado, José Luis., Ignacio Pinazo en la colección del IVAM Valencia 2001 ISBN 84-8003-272-3
  • Pérez Rojas, F.J., Ignacio Pinazo : los inicios de la pintura moderna Madrid 2005 ISBN 84-89455-88-0
  • Pérez Rojas, F. J., Ignacio Pinazo Camarlench : historia, estudios e impresiones Valencia 2006 ISBN 84-7579-140-9

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ignaci_Pinazo_i_Camarlench&oldid=352648»