Diferència entre les revisions de "Teatre del Liceu"
(No se mostren 16 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | [[File:Théâtre Liceu Barcelone 3.jpg|thumb|300px|Teatre del Liceu]] | |
− | Fon fundat en l'any [[1837 | + | El '''Gran Teatre del Liceu''' de [[Barcelona]], conegut com '''Teatre del Liceu''' o simplemente '''El Liceu''', és un teatre situat en la població catalana de Barcelona. És el teatre d'òpera en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, situat en La Rambla. |
+ | |||
+ | Fon fundat en l'any [[1837]] en una atra ubicació, El Liceu obrí les seues portes en la seua ubicació actual el [[4 d'abril]] de [[1847]]. El teatre fon reconstruït despuix de dos incendis en els anys [[1861]] i [[1994]] i va reobrir les seues portes el [[20 d'abril]] de [[1862]] i el [[7 d'octubre]] de [[1999]], respectivament. El [[7 de novembre]] de [[1893]], en la nit d'inauguració de la temporada, un [[Anarquisme|anarquiste]] tirà dos bombes al pati de butaques i unes vint persones varen morir i moltes més varen resultar ferides. | ||
Entre els anys [[1847]] i [[1989]], el Liceu fon el teatre d'òpera més gran d'[[Europa]] per capacitat, en les seues 2.338 localitats de llavors. | Entre els anys [[1847]] i [[1989]], el Liceu fon el teatre d'òpera més gran d'[[Europa]] per capacitat, en les seues 2.338 localitats de llavors. | ||
− | Des de [[1994]], el Liceu és propietat i està gestionat per una fundació pública, el Patronat de la qual està format per membres representants del Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. El teatre conta en el seu propi cor, el Cor del Gran Teatre del Liceu; orquesta simfònica, l'Orquesta Simfònica del Gran Teatre del Liceu; i un centre d'educació superior de música, el Conservatori Superior de Música del Liceu. | + | Des de l'any [[1994]], el Liceu és propietat i està gestionat per una fundació pública, el Patronat de la qual està format per membres representants del Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya, la [[Generalitat de Catalunya]], la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. El teatre conta en el seu propi cor, el Cor del Gran Teatre del Liceu; orquesta simfònica, l'Orquesta Simfònica del Gran Teatre del Liceu; i un centre d'educació superior de música, el Conservatori Superior de Música del Liceu. |
== Història == | == Història == | ||
+ | [[File:Incendi-del-liceu-1861.jpg|thumb|300px|Gravat de l'incendi de l'any 1861]] | ||
El primer teatre, s'alçà en l'any [[1837]] en un atre emplaçament, l'actual de les Rambles, obra de l'arquitecte [[Miguel Garriga]], fon inaugurat en [[1847]], la seua capacitat en eixos moments era de 3.500 persones assentades i 1.000 de a peu. | El primer teatre, s'alçà en l'any [[1837]] en un atre emplaçament, l'actual de les Rambles, obra de l'arquitecte [[Miguel Garriga]], fon inaugurat en [[1847]], la seua capacitat en eixos moments era de 3.500 persones assentades i 1.000 de a peu. | ||
− | Reconstruït despuix de dos incendis, el primer en 1861, a càrrec de l'arquitecte [[José Oriol]], quedà en un aforament per a 3.000 espectadors, tots assentats, i el de [[1994]] que les obres varen ser a càrrec de l'arquitecte [[Ignacio de Sola]], finalisant la reconstrucció, i sent inaugurat en [[1999]]. | + | Reconstruït despuix de dos incendis, el primer en 1861, a càrrec de l'arquitecte [[José Oriol]], quedà en un aforament per a 3.000 espectadors, tots assentats, i el de [[1994]] que les obres varen ser a càrrec de l'arquitecte [[Ignacio de Sola]], finalisant la reconstrucció, i sent inaugurat en l'any [[1999]]. |
En [[1893]] en el transcurs d'una representació de l'òpera de Rossini "Guillermo Tell", un anarquiste llançà dos bombes a la platea causant una vintena de morts, i prou ferits. | En [[1893]] en el transcurs d'una representació de l'òpera de Rossini "Guillermo Tell", un anarquiste llançà dos bombes a la platea causant una vintena de morts, i prou ferits. | ||
Llínea 17: | Llínea 20: | ||
En una época, fon el teatre més gran d'Europa en quan a la seua capacitat, en 2.338 places. | En una época, fon el teatre més gran d'Europa en quan a la seua capacitat, en 2.338 places. | ||
− | En [[1936]] fon expropiat, i convertit en "Teatre del poble català", en l'any [[1939]], una volta acabada la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va tornar als seus orígens. | + | En l'any [[1936]] fon expropiat, i convertit en "Teatre del poble català", en l'any [[1939]], una volta acabada la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va tornar als seus orígens. |
Des de l'any [[1994]] és gestionat per una fundació pública formada per membres de diferents institucions. La fundació té el seu propi cor, orquesta simfònica, i ballet i un centre conservatori superior de música. | Des de l'any [[1994]] és gestionat per una fundació pública formada per membres de diferents institucions. La fundació té el seu propi cor, orquesta simfònica, i ballet i un centre conservatori superior de música. | ||
Llínea 25: | Llínea 28: | ||
El seu club recreatiu, conta en varis salons per a diverses activitats, biblioteca, i restaurant. | El seu club recreatiu, conta en varis salons per a diverses activitats, biblioteca, i restaurant. | ||
− | Despuix de l'incendi ocorregut en l'any [[1994]], un grup de dònes, varen solicitar ser sòcies del Liceu -solament era per a hòmens-, entre elles es trobava la famosa soprano [[Montserrat Caballé]], està petició fon denegada, fins que en [[2001]] foren modificats els estatuts. | + | Despuix de l'incendi ocorregut en l'any [[1994]], un grup de dònes, varen solicitar ser sòcies del Liceu -solament era per a hòmens-, entre elles es trobava la famosa soprano [[Montserrat Caballé]], està petició fon denegada, fins que en l'any [[2001]] foren modificats els estatuts. |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * [https://www.revistas.unam.mx/index.php/bitacora/article/view/25173/23667 Loya Piñera, Vanessa (2010). «Reconstrucción de la memoria: el Gran Teatro del Liceo». Bitácora Arquitectura] | ||
+ | * [https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1971/11/10/LVG19711110-049.pdf Montsalvatge, Xavier (10 de noviembre de 1971). «El Gran Teatro del Liceo: 125 años de historia». La Vanguardia] | ||
+ | * [https://www.liceubarcelona.cat/es/noticias/el-liceu-inaugura-la-obra-constelaciones-de-plensa Panizo, Sergi. «El Liceu inaugura la obra 'Constelaciones' de Plensa»] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Anuari 1947-1997 del Gran Teatre del Liceu. Recerca i recopilació: Pau Nadal. Barcelona: Amics del Liceu: Àmbit, DL 1997 | ||
+ | * Artís, Josep . Primer Centenario de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo (1847-1947). Barcelona: SGTL, 1950 | ||
+ | * Artís, Josep . El Gran Teatro del Liceo. Colección Barcelona histórica y monumental. Barcelona: Aymá, 1946 | ||
+ | * Roger Alier. El gran llibre del Liceu. Barcelona: Carroggio, DL 1999 | ||
+ | * Roger Alier. El Gran Teatro del Liceo: historia artística. Barcelona: Francesc X. Mata, 1991 | ||
+ | * Tribó, Jaume . Annals 1847-1897 del Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Amics del Liceu: Gran Teatre del Liceu, 2004 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
+ | {{Commonscat|Gran Teatre del Liceu}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Teatro_del_Liceo Teatre del Liceu en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Teatro_del_Liceo Teatre del Liceu en Wikipedia] |
Última revisió del 13:22 6 gin 2025
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, conegut com Teatre del Liceu o simplemente El Liceu, és un teatre situat en la població catalana de Barcelona. És el teatre d'òpera en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, situat en La Rambla.
Fon fundat en l'any 1837 en una atra ubicació, El Liceu obrí les seues portes en la seua ubicació actual el 4 d'abril de 1847. El teatre fon reconstruït despuix de dos incendis en els anys 1861 i 1994 i va reobrir les seues portes el 20 d'abril de 1862 i el 7 d'octubre de 1999, respectivament. El 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguració de la temporada, un anarquiste tirà dos bombes al pati de butaques i unes vint persones varen morir i moltes més varen resultar ferides.
Entre els anys 1847 i 1989, el Liceu fon el teatre d'òpera més gran d'Europa per capacitat, en les seues 2.338 localitats de llavors.
Des de l'any 1994, el Liceu és propietat i està gestionat per una fundació pública, el Patronat de la qual està format per membres representants del Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. El teatre conta en el seu propi cor, el Cor del Gran Teatre del Liceu; orquesta simfònica, l'Orquesta Simfònica del Gran Teatre del Liceu; i un centre d'educació superior de música, el Conservatori Superior de Música del Liceu.
Història[editar | editar còdic]
El primer teatre, s'alçà en l'any 1837 en un atre emplaçament, l'actual de les Rambles, obra de l'arquitecte Miguel Garriga, fon inaugurat en 1847, la seua capacitat en eixos moments era de 3.500 persones assentades i 1.000 de a peu.
Reconstruït despuix de dos incendis, el primer en 1861, a càrrec de l'arquitecte José Oriol, quedà en un aforament per a 3.000 espectadors, tots assentats, i el de 1994 que les obres varen ser a càrrec de l'arquitecte Ignacio de Sola, finalisant la reconstrucció, i sent inaugurat en l'any 1999.
En 1893 en el transcurs d'una representació de l'òpera de Rossini "Guillermo Tell", un anarquiste llançà dos bombes a la platea causant una vintena de morts, i prou ferits.
En una época, fon el teatre més gran d'Europa en quan a la seua capacitat, en 2.338 places.
En l'any 1936 fon expropiat, i convertit en "Teatre del poble català", en l'any 1939, una volta acabada la Guerra Civil va tornar als seus orígens.
Des de l'any 1994 és gestionat per una fundació pública formada per membres de diferents institucions. La fundació té el seu propi cor, orquesta simfònica, i ballet i un centre conservatori superior de música.
Despuix de l'ultima restauració, s'amplià l'escenari, per a poder oferir els més moderns espectàculs i montages, i el seu aforament actual és de 2.292 persones, entre platea, i cinc plantes, de nayes, galeries, inclós el paraís.
El seu club recreatiu, conta en varis salons per a diverses activitats, biblioteca, i restaurant.
Despuix de l'incendi ocorregut en l'any 1994, un grup de dònes, varen solicitar ser sòcies del Liceu -solament era per a hòmens-, entre elles es trobava la famosa soprano Montserrat Caballé, està petició fon denegada, fins que en l'any 2001 foren modificats els estatuts.
Referències[editar | editar còdic]
- Loya Piñera, Vanessa (2010). «Reconstrucción de la memoria: el Gran Teatro del Liceo». Bitácora Arquitectura
- Montsalvatge, Xavier (10 de noviembre de 1971). «El Gran Teatro del Liceo: 125 años de historia». La Vanguardia
- Panizo, Sergi. «El Liceu inaugura la obra 'Constelaciones' de Plensa»
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Anuari 1947-1997 del Gran Teatre del Liceu. Recerca i recopilació: Pau Nadal. Barcelona: Amics del Liceu: Àmbit, DL 1997
- Artís, Josep . Primer Centenario de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo (1847-1947). Barcelona: SGTL, 1950
- Artís, Josep . El Gran Teatro del Liceo. Colección Barcelona histórica y monumental. Barcelona: Aymá, 1946
- Roger Alier. El gran llibre del Liceu. Barcelona: Carroggio, DL 1999
- Roger Alier. El Gran Teatro del Liceo: historia artística. Barcelona: Francesc X. Mata, 1991
- Tribó, Jaume . Annals 1847-1897 del Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Amics del Liceu: Gran Teatre del Liceu, 2004
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teatre del Liceu.