Diferència entre les revisions de "Província de Jaén"
(No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | La '''província de Jaén''' és una província d'[[Andalusia]], [[Espanya]]. | + | [[Image:Localización de la provincia de Jaén.svg|thumb|Situació de la província de Jaén en [[Espanya]]]] |
+ | La '''província de Jaén''' és una província de la comunitat autònoma d'[[Andalusia]], [[Espanya]]. La seua superfície és de 14.496 km², ocupant el 2,67 % del territori nacional. Té una població de 627 190 habitants a [[1 de giner]] de [[2021]], dels quals aproximadament una tercera part viuen en la capital i la seua àrea metropolitana. | ||
+ | |||
+ | Es tracta d'una província molt relacionada en la [[mitologia íbera]] i llocs ancestrals. Jaén és una província que té un altíssim potencial des del punt de vista del seu numerós, ric i variat patrimoni. Riquea monumental, calitat de vida ambiental, el bosc d'[[Olivera|oliveres]] mediterràneu, terra de grans bellees interiors, poden ser alguns de les traces més definitories. | ||
+ | |||
+ | La província de Jaén està formada per 97 [[Municipi|municipis]] en les seues [[Pedania|pedanies]], agrupats administrativamente en dèu comarques. | ||
+ | |||
+ | == Geografia == | ||
+ | La província de Jaén es localisa en el norest d'Andalusia (Espanya). Cap al [[nort]] llimita en les províncies de [[Província de Ciutat Real|Ciutat Real]] i d'[[Província d'Albacete|Albacete]], de la comunitat autònoma de [[Castella-la Mancha]], a on Serra Morena fa el paper de frontera natural entre el Replanell i la Depressió Bètica, ademés de, pas natural entre abdós, gràcies al desfiladero excavat pel riu Despenyaperros. En la direcció [[oest]], fa frontera en les comarques cordoveses de l'[[Comarca de l'Alt Guadalquivir|Alt Guadalquivir]] i la [[Comarca de campinya de Baena|campinya de Baena]], que són la continuació de la [[campinya de Jaén]]; i la Subbètica, que és la continuació de la Serra Sur de Jaén, dividides pel riu Guadajoz. Estes últimes, tenen la seua continuació en Els Monts granadins que marquen la frontera sur de la província. Per la seua banda, el llímit [[est]] provincial ho marquen les serres de Cazorla, que té la seua extensió en la granadina [[comarca de Huéscar]], i de Segura, que continua en l'homònima regió albacetenya. | ||
+ | |||
+ | === Orografia === | ||
+ | L'orografia de la província esta marcada per Serra Morena, la depressió del Guadalquivir i les serres de les cordilleres subbètica i prebètica. | ||
+ | |||
+ | === Geologia === | ||
+ | |||
+ | La província de Jaén es troba dividida en tres unitats geològiques. Al nort de la província afloren roques que formen el relleu de Serra Morena, compost principalment per quarsita, pissarra i granit. Per la seua banda, al sur de la província es troba la segona unitat, corresponent a les zones externes de la cordillera Bètica, que es compon de roques principalment calcàrees, dolomías, calcàrees margosas i margas. | ||
+ | |||
+ | Entre abdós unitats geològiques es troba la depressió del Guadalquivir, formada per roques sedimentaries més modernes, provinents de l'estret marí que conectava, l'antiga mar Mediterrànea en l'oceà Atlàntic en el lloc que actualment ocupa la conca del Guadalquivir. Forma un relleu deprimit, en el que s'assenten grans extensions de cultiu d'olivar. Estes roques arenisques i de conglomerats no presenten deformacions, són blanes i poc resistents a l'erosió. | ||
+ | |||
+ | === Hidrografia === | ||
+ | L'hidrografia de la província està marcada per les conques alta i mija del riu Guadalquivir, que ocupen la major part de la província. Ademés, en la província, naix el riu Segura, sent Jaén l'inici de la seua conca hidrogràfica. | ||
+ | |||
+ | == Divissió comarcal == | ||
+ | |||
+ | <center> | ||
+ | {| class="wikitable" align="center" | ||
+ | |+ '''Comarques de la província de Jaén''' | ||
+ | |- style="background:#efefef;" | ||
+ | !Comarca!!Capital !!Extensión!!Habitantes!!Densidad | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Comarca Metropolitana de Jaén|Metropolitana]]'''||[[Jaén]]||1755,56 km²||216 191||123,15 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Sierra Morena (Jaén)|Serra Morena]]'''||[[Linares (Jaén)|Linares]]||1396,7 km²||97 315||69,67 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[La Loma (Jaén)|La Lloma]]'''||[[Úbeda]]|| 1437,4 km²||75 180||72,47 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Campiña de Jaén|La Campinya]]'''||[[Andújar]]||1741,7 km²||62 172||35,69 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Comarca de Sierra Mágina|Serra Màgina]]'''||[[Jódar]]||1389,4 km²||42 601||30,66 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Sierra Sur (Jaén)|Serra Sur]]'''||[[Alcalá la Real]]||784,27 km²||41 025||52,31 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Comarca de Sierra de Cazorla|Serra de Cazorla]]'''||[[Cazorla]]||1330,72 km²||30 459||22,89 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Comarca de Sierra de Segura (Jaén)|Serra de Segura]]'''||[[Beas de Segura]]||1931 km²||22 928||11,87 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[El Condado (Jaén)|El Condado]]'''||[[Santisteban del Puerto]]||1488,11 km²||20 631||13,86 hab/km² | ||
+ | |- | ||
+ | |'''[[Las Villas (Jaén)|Las Villas]]'''||[[Villacarrillo]]||556,38 km²||20 410||36,68 hab/km² | ||
+ | |}</center> | ||
+ | |||
+ | == Economia == | ||
+ | L'estructura productiva provincial presenta algunes característiques específiques: | ||
+ | |||
+ | * Un sector agrari dependent del monocultiu de l'olivar, en insuficient generació de valor afegit, principalment per la fase de comercialisació. El seu caràcter cíclic afecta al desenroll dels demés sectors, sobretot en les zones rurals. | ||
+ | * Un sector de la construcció molt lligat als cicles agrícoles. | ||
+ | * Un sector industrial en el que predomina l'empresa de reduïda dimensió i poc tecnificada. | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Jaén]] | ||
+ | * [[Andalusia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya] | ||
+ | * [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/13390 Municipis de la província de Jaén] | ||
+ | * Cano García, Gabriel. Geografía de Andalucía. Tomo VII. Divisiones territoriales y comarcalizaciones en Andalucía. Pasado y presente. Tartessos. Barcelona. 1990. p. 32. ISBN 8476630123. OCLC 627189965 | ||
+ | * Ministerio de Agricultura y Medio Rural y Marino (ed.). «Estadísticas IGPs 2012-2013» | ||
+ | * Nieto Soria, José Manuel; Sanz Sancho, Iluminado (2001). Istmo, ed. La época medieval: iglesia y cultura (1.ª edición). Madrid. p. 155 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [http://www.dipujaen.es/ Diputación Provincial de Jaén] | ||
+ | * [https://www.jaenparaisointerior.es/ Portal de turismo de Jaén] | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{commonscat|Province of Jaén}} | ||
+ | |||
+ | {{Províncies d'Espanya}} | ||
[[Categoria:Andalusia]] | [[Categoria:Andalusia]] | ||
[[Categoria:Províncies d'Espanya]] | [[Categoria:Províncies d'Espanya]] | ||
+ | [[Categoria:Província de Jaén]] |
Última revisió del 13:59 13 ago 2024
La província de Jaén és una província de la comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya. La seua superfície és de 14.496 km², ocupant el 2,67 % del territori nacional. Té una població de 627 190 habitants a 1 de giner de 2021, dels quals aproximadament una tercera part viuen en la capital i la seua àrea metropolitana.
Es tracta d'una província molt relacionada en la mitologia íbera i llocs ancestrals. Jaén és una província que té un altíssim potencial des del punt de vista del seu numerós, ric i variat patrimoni. Riquea monumental, calitat de vida ambiental, el bosc d'oliveres mediterràneu, terra de grans bellees interiors, poden ser alguns de les traces més definitories.
La província de Jaén està formada per 97 municipis en les seues pedanies, agrupats administrativamente en dèu comarques.
Geografia[editar | editar còdic]
La província de Jaén es localisa en el norest d'Andalusia (Espanya). Cap al nort llimita en les províncies de Ciutat Real i d'Albacete, de la comunitat autònoma de Castella-la Mancha, a on Serra Morena fa el paper de frontera natural entre el Replanell i la Depressió Bètica, ademés de, pas natural entre abdós, gràcies al desfiladero excavat pel riu Despenyaperros. En la direcció oest, fa frontera en les comarques cordoveses de l'Alt Guadalquivir i la campinya de Baena, que són la continuació de la campinya de Jaén; i la Subbètica, que és la continuació de la Serra Sur de Jaén, dividides pel riu Guadajoz. Estes últimes, tenen la seua continuació en Els Monts granadins que marquen la frontera sur de la província. Per la seua banda, el llímit est provincial ho marquen les serres de Cazorla, que té la seua extensió en la granadina comarca de Huéscar, i de Segura, que continua en l'homònima regió albacetenya.
Orografia[editar | editar còdic]
L'orografia de la província esta marcada per Serra Morena, la depressió del Guadalquivir i les serres de les cordilleres subbètica i prebètica.
Geologia[editar | editar còdic]
La província de Jaén es troba dividida en tres unitats geològiques. Al nort de la província afloren roques que formen el relleu de Serra Morena, compost principalment per quarsita, pissarra i granit. Per la seua banda, al sur de la província es troba la segona unitat, corresponent a les zones externes de la cordillera Bètica, que es compon de roques principalment calcàrees, dolomías, calcàrees margosas i margas.
Entre abdós unitats geològiques es troba la depressió del Guadalquivir, formada per roques sedimentaries més modernes, provinents de l'estret marí que conectava, l'antiga mar Mediterrànea en l'oceà Atlàntic en el lloc que actualment ocupa la conca del Guadalquivir. Forma un relleu deprimit, en el que s'assenten grans extensions de cultiu d'olivar. Estes roques arenisques i de conglomerats no presenten deformacions, són blanes i poc resistents a l'erosió.
Hidrografia[editar | editar còdic]
L'hidrografia de la província està marcada per les conques alta i mija del riu Guadalquivir, que ocupen la major part de la província. Ademés, en la província, naix el riu Segura, sent Jaén l'inici de la seua conca hidrogràfica.
Divissió comarcal[editar | editar còdic]
Comarca | Capital | Extensión | Habitantes | Densidad |
---|---|---|---|---|
Metropolitana | Jaén | 1755,56 km² | 216 191 | 123,15 hab/km² |
Serra Morena | Linares | 1396,7 km² | 97 315 | 69,67 hab/km² |
La Lloma | Úbeda | 1437,4 km² | 75 180 | 72,47 hab/km² |
La Campinya | Andújar | 1741,7 km² | 62 172 | 35,69 hab/km² |
Serra Màgina | Jódar | 1389,4 km² | 42 601 | 30,66 hab/km² |
Serra Sur | Alcalá la Real | 784,27 km² | 41 025 | 52,31 hab/km² |
Serra de Cazorla | Cazorla | 1330,72 km² | 30 459 | 22,89 hab/km² |
Serra de Segura | Beas de Segura | 1931 km² | 22 928 | 11,87 hab/km² |
El Condado | Santisteban del Puerto | 1488,11 km² | 20 631 | 13,86 hab/km² |
Las Villas | Villacarrillo | 556,38 km² | 20 410 | 36,68 hab/km² |
Economia[editar | editar còdic]
L'estructura productiva provincial presenta algunes característiques específiques:
- Un sector agrari dependent del monocultiu de l'olivar, en insuficient generació de valor afegit, principalment per la fase de comercialisació. El seu caràcter cíclic afecta al desenroll dels demés sectors, sobretot en les zones rurals.
- Un sector de la construcció molt lligat als cicles agrícoles.
- Un sector industrial en el que predomina l'empresa de reduïda dimensió i poc tecnificada.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Entidades locales. Gobierno de Espanya
- Municipis de la província de Jaén
- Cano García, Gabriel. Geografía de Andalucía. Tomo VII. Divisiones territoriales y comarcalizaciones en Andalucía. Pasado y presente. Tartessos. Barcelona. 1990. p. 32. ISBN 8476630123. OCLC 627189965
- Ministerio de Agricultura y Medio Rural y Marino (ed.). «Estadísticas IGPs 2012-2013»
- Nieto Soria, José Manuel; Sanz Sancho, Iluminado (2001). Istmo, ed. La época medieval: iglesia y cultura (1.ª edición). Madrid. p. 155
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Jaén.
Alacant · Àlava · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Balears · Barcelona · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Guipúscoa · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Viscaya · Zamora · Ceuta · Melilla |