Diferència entre les revisions de "Rosa dels vents"
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
* Ponent, -ts (Del llatí ponĕnte, sōle, que es pon). Punt cardinal de l'horisó per a on es pon el Sol en els equinocis. // Part del dit punt cardinal de l'horisó; regió, territori, etc., de l'oest. // Vent procedent de dit punt. | * Ponent, -ts (Del llatí ponĕnte, sōle, que es pon). Punt cardinal de l'horisó per a on es pon el Sol en els equinocis. // Part del dit punt cardinal de l'horisó; regió, territori, etc., de l'oest. // Vent procedent de dit punt. | ||
* Mestral (Del llatí magistrāle, magistral) s. m. Vent del noroest. observ. En algunes localitats valencianes es denomina vent d'Aragó. En la zona nort valenciana també es denomina cerç. Dialectalment es diu maestral. | * Mestral (Del llatí magistrāle, magistral) s. m. Vent del noroest. observ. En algunes localitats valencianes es denomina vent d'Aragó. En la zona nort valenciana també es denomina cerç. Dialectalment es diu maestral. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:41 14 dec 2024
La rosa dels vents o rosa nàutica és un círcul dividit en trentadós parts que marquen els quatre punts cardinals i vintihuit intermijos en que es dividix l’horisó. La seua invenció s'atribuïx al mallorquí Ramon Llull, encara que la descripció detallada que dona Plinio el vell en el llibre II podria haver segut la seua referència bàsica.
En les cartes de navegació es representa per 32 rombos (deformats) units per un extrem mentres l'atre senyala el rumbo sobre el círcul de l'horisó. Sobre el mateix se situa la flor de lis en la que es solen representar el Nort, que es documenta a partir del sigle XV.
En els antics portulans apareix la rosa dels vents. L'Atles atribuït al cartògraf i geògraf Cresques Abraham (un judeu mallorquí del sigle XIV) i datat l'any 1375 és la primera rosa dels vents documentada de l'història, que es conserva en la Biblioteca Nacional de París.
Els punts cardinals[editar | editar còdic]
Els quatre punts cardinals són:
- N - Nort
- S - Sur
- E - Est
- O - Oest
Per a identificar millor estos punts es pot usar el nostre cos com a referència. Orientant el nostre front cap al Nort, estaria cap a arrere el Sur, a la dreta estaria l'Est i a l'esquerra l'Oest.
Noms dels vents en el Mediterràneu[editar | editar còdic]
1. Tramontana - Direcció del vent N
2. Gregal - Direcció NE
3. Llevant - Direcció E
4. Xaloc - Direcció SE
5. Migjorn - Direcció S
6. Garbí o Llebeig - Direcció SO
7. Ponent - Direcció O
8. Mestral - Direcció NO
Els rumbos[editar | editar còdic]
La rosa dels vents és un símbol en forma de círcul que té marcats al seu entorn els rumbos en que es dividix la circumferència de l'horisó. Un rumbo queda determinat pels punts cardinals de la rosa dels vents, cada u dels quals té establit un valor numèric o àngul en funció dels següents criteris:
1. La direcció Nort és l'àngul 0º o 360º.
2. En sentit horari, es forma un àngul prenent de referència N i que varia des de 0º fins a 360º.
3. En sentit horari, es forma un àngul prenent de referència N i que aplega fins a S, varia des de 0º fins a 180º.
4. En sentit antihorari, es forma un àngul prenent de referència N i que aplega fins a S, varia des de 0º fins a 180º.
5. En sentit horari, es dividix la rosa dels vents en 6.400 parts, a este rumbo se li denomina indicació en mil angular o en milèsimes d'artilleria partint de la referencia N com 0º. La divisió de la circumferència en 6.400 milèsimes dona lloc a que tots els punts cardinals són un múltiple exacte d'esta unitat angular.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Tramontana, -nes (Del llatí transmōntāna, de l’atre costat de les montanyes). Vent procedent del nort i es caracterisa per ser molt fret.
- Gregal, -ls (Del llatí graegālis, de Grècia). Vent procedent del nordest.
- Llevant (Del llatí levante, que s'alça). Vent que bufa de l'est.
- Xaloc (De l'àrap šalōk, mat. sign.) Vent del surest.
- Migjorn, -ns (Del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, migdia). Vent del sur.
- Llebeig (Del mossàrap labáč, i este del baix grec libíči, provinent de Líbia). Vent que bufa del suroest.
- Ponent, -ts (Del llatí ponĕnte, sōle, que es pon). Punt cardinal de l'horisó per a on es pon el Sol en els equinocis. // Part del dit punt cardinal de l'horisó; regió, territori, etc., de l'oest. // Vent procedent de dit punt.
- Mestral (Del llatí magistrāle, magistral) s. m. Vent del noroest. observ. En algunes localitats valencianes es denomina vent d'Aragó. En la zona nort valenciana també es denomina cerç. Dialectalment es diu maestral.