Diferència entre les revisions de "Explotació agrària"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)|producció]] són els [[Sector agropecuari|productes agropecuaris]] ([[agricultura|agrícola]]s o [[Ganaderia|ganaders]]). | L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)|producció]] són els [[Sector agropecuari|productes agropecuaris]] ([[agricultura|agrícola]]s o [[Ganaderia|ganaders]]). | ||
==Atres empreses en el sector primari== | == Atres empreses en el sector primari == | ||
Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie|comercialisació]] o l'[[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se d'[[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]]. | Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie|comercialisació]] o l'[[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se d'[[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]]. | ||
==Conceptes en relación a lo explicat== | == Conceptes en relación a lo explicat == | ||
Com a concepte, el d'''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d''''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)|terra]]). | Com a concepte, el d'''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d''''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)|terra]]). | ||
El [[treball (economia)|treball]] en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball). | El [[treball (economia)|treball]] en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball). | ||
==Tamany: latifundi i minifundi== | == Tamany: latifundi i minifundi == | ||
Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]). | Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]). | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-). | Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-). | ||
==Explotacions agràries en el món== | == Explotacions agràries en el món == | ||
En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref> | En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref> | ||
==Referències== | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
Última revisió del 18:48 18 jun 2026
L'explotació de l'agricultura és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector primari, equivalent a l'empresa en uns atres sectors econòmics, i que la seua producció són els productes agropecuaris (agrícolas o ganaders).
Atres empreses en el sector primari
[editar | editar còdic]Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la comercialisació o l'agroindustria, a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins (cooperativas agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari (peixca i silvicultura), en les que deu parlar-se d'explotació peixquera i explotació forestal.
Conceptes en relación a lo explicat
[editar | editar còdic]Com a concepte, el d'explotació agrària es relaciona i opon al concepte de propietat agrària i al concepte de parcela: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d'explotació directa (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o explotació indirecta (arrendament o figures similars de cessió de l'us de la terra).
El treball en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats (jornalers) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família (explotació familiar); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a temps parcial (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la collita o una atra época de major intensitat de treball).
Tamany: latifundi i minifundi
[editar | editar còdic]Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser latifundis, si són massa grans (es consideren aixina en Espanya els que superen les 100 hectàreas) o minifundis, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un taronjal en la horta valenciana).
Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix gran propietat en latifundi, ni menuda propietat en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques (propietari absentista, caciquisme, retart rural, èxodo rural, conflictivitat agrària). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques (concentració parcelaria) i polítiques (la pròpiament denominada reforma agrària, que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a processos revolucionaris -per eixemple, la revolució mexicana-).
Explotacions agràries en el món
[editar | editar còdic]En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un autoabasteciment molt precari propi de la agricultura de subsistència, sent molt difícil la seua introducció en una agricultura de mercat o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la agricultura ecològica (agricultura sense labransa, agricultura extensiva, ampliació del guaret, associació de cultius), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'agricultura tradicional..[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Huggins y Reganold Agricultura sin labranza Investigación y Ciencia, septiembre de 2008, pgs. 67 a 73
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Explotación agraria de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.