Diferència entre les revisions de "Baltasar Bueno"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 12: Llínea 12:
 
'''Luis Baltasar Bueno Tárrega''', conegut per '''Baltasar Bueno''' ([[Foyos]], [[9 de febrer]] de [[1949]]) és un periodiste i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon responsable de comunicació de la [[Diputació Provincial de Valéncia]]. Columniste habitual del periòdic [[Las Provincias|''Las Provincias'']], despuix del [[Diario de Valencia|''Diario de Valencia'']] i director del diari, ya desaparegut, [[Valéncia Hui|''Valéncia Hui'']].
 
'''Luis Baltasar Bueno Tárrega''', conegut per '''Baltasar Bueno''' ([[Foyos]], [[9 de febrer]] de [[1949]]) és un periodiste i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon responsable de comunicació de la [[Diputació Provincial de Valéncia]]. Columniste habitual del periòdic [[Las Provincias|''Las Provincias'']], despuix del [[Diario de Valencia|''Diario de Valencia'']] i director del diari, ya desaparegut, [[Valéncia Hui|''Valéncia Hui'']].
  
==Biografia==
+
== Biografia ==
  
 
Naixqué en la població de Foyos ([[Valéncia]]) el 9 de febrer de l'any 1949. Baltasar Bueno és periodiste, Doctor en Sagrada Teologia, Llicenciat en Teologia Bíblica i Diplomat Universitari en Relacions Laborals ([[1988]]). En l'actualitat és juge de Pau i encarregat del Registre Civil d'[[Almàssera]].
 
Naixqué en la població de Foyos ([[Valéncia]]) el 9 de febrer de l'any 1949. Baltasar Bueno és periodiste, Doctor en Sagrada Teologia, Llicenciat en Teologia Bíblica i Diplomat Universitari en Relacions Laborals ([[1988]]). En l'actualitat és juge de Pau i encarregat del Registre Civil d'[[Almàssera]].
  
==Trayectòria professional==   
+
== Trayectòria professional ==   
  
 
Fon Colaborador de [[Cadena COPE|Radio Popular]] de Valéncia ([[1973]]). Colaborador del diari ''Pueblo''. Redactor de la delegació de Valéncia de l'agència de notícies [[Agència EFE|EFE]] i del diari ''[[Las Provincias]]'', on arribà a ser redactor en cap. Arribà a ser Subdirector del ''Diario de Valéncia'' i director del [[Canal 13 Radiotelevisión de Valéncia]] (posteriorment conegut com [[Televisió Municipal de Valéncia]]). Fon cap de Prensa de la [[Diputació de Valéncia]] durant [[2003]] i Director del diari, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] des de [[2006]]. També ha colaborat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]''.
 
Fon Colaborador de [[Cadena COPE|Radio Popular]] de Valéncia ([[1973]]). Colaborador del diari ''Pueblo''. Redactor de la delegació de Valéncia de l'agència de notícies [[Agència EFE|EFE]] i del diari ''[[Las Provincias]]'', on arribà a ser redactor en cap. Arribà a ser Subdirector del ''Diario de Valéncia'' i director del [[Canal 13 Radiotelevisión de Valéncia]] (posteriorment conegut com [[Televisió Municipal de Valéncia]]). Fon cap de Prensa de la [[Diputació de Valéncia]] durant [[2003]] i Director del diari, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] des de [[2006]]. També ha colaborat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]''.
 
==Premis i guardons==
 
 
En l'any [[1982]] va rebre el Premi Rei Don Jaume per la Defensa del Patrimoni Històric Artístic Valencià ademés dels que ya havia rebut, la Flor Natural de Poesia dels [[Jocs Florals]] de [[Xàtiva]], la Torre d'Or de Poesia dels Jocs Florals de [[Paterna]] i el premi periodístic ''Día de las Fuerzas Armadas''.
 
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
Llínea 43: Llínea 39:
 
* ''Almàssera y su fiesta del Corpus'', coautor, junt a Pedro Molero.
 
* ''Almàssera y su fiesta del Corpus'', coautor, junt a Pedro Molero.
 
* ''Breve Historia de la Mare de Deu del Patrocini de Foyos''
 
* ''Breve Historia de la Mare de Deu del Patrocini de Foyos''
 +
 +
== Premis i guardons ==
 +
 +
En l'any [[1982]] va rebre el Premi Rei Don Jaume per la Defensa del Patrimoni Històric Artístic Valencià ademés dels que ya havia rebut, la Flor Natural de Poesia dels [[Jocs Florals]] de [[Xàtiva]], la Torre d'Or de Poesia dels Jocs Florals de [[Paterna]] i el premi periodístic ''Día de las Fuerzas Armadas''.
 +
 +
== Reconeiximents ==
 +
 +
El 20 d'octubre de l'any 2024, Baltasar Bueno fon nomenat Fill Adoptiu d'[[Almàssera]].
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==

Última revisió del 18:12 21 oct 2024

Luis Baltasar Bueno Tárrega
Bbueno.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i escritor
Naiximent: 9 de febrer de 1949
Lloc de naiximent: Foyos, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Luis Baltasar Bueno Tárrega, conegut per Baltasar Bueno (Foyos, 9 de febrer de 1949) és un periodiste i escritor valencià. Fon responsable de comunicació de la Diputació Provincial de Valéncia. Columniste habitual del periòdic Las Provincias, despuix del Diario de Valencia i director del diari, ya desaparegut, Valéncia Hui.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixqué en la població de Foyos (Valéncia) el 9 de febrer de l'any 1949. Baltasar Bueno és periodiste, Doctor en Sagrada Teologia, Llicenciat en Teologia Bíblica i Diplomat Universitari en Relacions Laborals (1988). En l'actualitat és juge de Pau i encarregat del Registre Civil d'Almàssera.

Trayectòria professional[editar | editar còdic]

Fon Colaborador de Radio Popular de Valéncia (1973). Colaborador del diari Pueblo. Redactor de la delegació de Valéncia de l'agència de notícies EFE i del diari Las Provincias, on arribà a ser redactor en cap. Arribà a ser Subdirector del Diario de Valéncia i director del Canal 13 Radiotelevisión de Valéncia (posteriorment conegut com Televisió Municipal de Valéncia). Fon cap de Prensa de la Diputació de Valéncia durant 2003 i Director del diari, ya desaparegut, Valéncia Hui des de 2006. També ha colaborat en el periòdic Levante-EMV.

Obra[editar | editar còdic]

  • La procesión de Corpus Christi de Valencia. Bien de interés cultural inmaterial (Valencia, 2015) ISBN: 978-84-608-5066-3.
  • La Roca de la Mare de Deu dels Desamparats
  • El Pare sant Vicente Ferrer
  • Historia de la Virgen de los Desamparados de Valencia
  • Breve Historia de la Mare de Deu dels Desamparats
  • 75 aniversari de la coronació de la Mare de Deu dels Desamparats
  • Breve historia de la lengua valenciana
  • La Mare de Deu dels Desamparats
  • Luis embajador en el cielo
  • La festa del Corpus
  • San Vicente Mártir y la Roqueta, pasión, devoción y olvido
  • Sacro Convento e Iglesia de la Orden Militar de Nuestra Señora de Montesa
  • Restauración de las fachadas del sacro convento e iglesia de la Orden Militar de Nuestra Señora de Montesa
  • Virgen de los Desamparados de Valencia
  • Paralizan una performance en la puerta del Arzobispado durante la procesión de San Vicente
  • Almàssera y su fiesta del Corpus, coautor, junt a Pedro Molero.
  • Breve Historia de la Mare de Deu del Patrocini de Foyos

Premis i guardons[editar | editar còdic]

En l'any 1982 va rebre el Premi Rei Don Jaume per la Defensa del Patrimoni Històric Artístic Valencià ademés dels que ya havia rebut, la Flor Natural de Poesia dels Jocs Florals de Xàtiva, la Torre d'Or de Poesia dels Jocs Florals de Paterna i el premi periodístic Día de las Fuerzas Armadas.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

El 20 d'octubre de l'any 2024, Baltasar Bueno fon nomenat Fill Adoptiu d'Almàssera.

Cites[editar | editar còdic]

La impresión que da el arabista Mikel Epalza es que le acaba de gustar esa posible teoría, en la que yo creo que por intuirla antes de conocerla, pendiente de investigación. No parece alegrarle. Confirma esta sensación que al referirse a la Conquista de Valencia por Jaime I hable de 'los conquistadores catalano-aragoneses', nueva moda que están forzando en calzador en determinados círculos de moda. Y la ciencia, y la verdad, no pueden ser moda, sino necesidad siempre.
Al menos, a lo largo de los muchos siglos post-conquista, en esta tierra, aún autóctona y autònoma, singular y propia legalmente hasta la fecha, siempre se ha hablado de Corona de Aragón, no de Corona Catalano-Aragonesa, ni de conquista Catalano-Aragonesa, ni de Reyes Catalanes, como ahora predican los de la moda.
La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios.
Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido' (Las Provincias, 6.12.1988)
Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'. Firmado por el conseller Escarré y el rector Lapiedra. Escarré Esteve y el rector de la Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Civera, mediante el cual y sólo para 1990, la Conselleria de Cultura aporta 2.500.000 pesetas. Por contra, en el texto del convenio, hecho a imprenta y que ocupa tres folios, en absoluto aparece la expresión toponomástica catalana, que, sin embargo, se repite y reitera en el anexo mecanografiado, la letra pequeña. Cuando se cita a la lengua vernácula, se hace con la terminología 'nostra llengua', sin hacer expresa mención de valenciana o catalana, a manera de burlar la denominación natural y legal de la lengua valenciana. Tal es así que, en el texto del convenio, ambas autoridades "exposen que la recuperació del nostre patrimoni toponimic es una tasca de realització prioritària en aquests moments a causa de la situació de postergació que la nostra llengua ha patit durant molts anys". Fotos del conveni firmat: Conveni entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i l'Universitat de Valéncia per a realitzar el curs de postgrau Master en Toponimia. Bloc III. Toponimia temàtica: "Es tracta de donar a conéixer de manera sistemàtica els inventaris i reculls de diversa procedència i metodologia, especialment per a valorar l'abast i la intensitat de la tasca de recol.lecció als diversos indrets dels Països Catalans". Annex A: '... en l'afany de regularitzar o 'normalitzar' la toponimia, sobretot la del sector catalanòfon del País Valencià, ....
Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià per Baltasar Bueno (Las Provincias, 24.6.1990). Citat en el llibre Judes Valentins
En un artículo publicado por Pompeu Fabra en la revista 'Oc' (1936), reproducido por la revista 'El Eco de Sitges' (noviembre 1968), el ingeniero Pompeu Fabra decía: 'Yo tengo la esperanza de que podréis conseguir eso si establecéis, si conseguís una ortografía adecuada, si hacéis una buena selección de formas y construcciones, y si los diferentes dialectos, sabiamente depurados, se hacen préstamos recíprocos... Y habréis conseguido mucho más aún: El catalán se convertirá, ahora, en una variante más de la gran lengua occitana reencontrada.
'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes i Bisbal (Las Provincias, 14.9.1992), per Baltasar Bueno
  • La AVL, Historia de una traición. Prólogo. Incontrovertible y clamorosamente valenciana, per Baltasar Bueno (Valéncia Hui, Maig 2007, Suplement).
L'única unitat de la llengua que ha hagut ha segut el llatí, la llengua llatina, la llengua mare.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]