Diferència entre les revisions de "Educació en la Comunitat Valenciana"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Els estudis universitaris prenen com a mida de la càrrega lectiva el crèdit, segons lo establit en la Declaració de Bolonya, a la que s'estan adaptant les universitats valencianes junt a les atres universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior. | Els estudis universitaris prenen com a mida de la càrrega lectiva el crèdit, segons lo establit en la Declaració de Bolonya, a la que s'estan adaptant les universitats valencianes junt a les atres universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior. | ||
| − | Durant l'[[Edat Moderna]] es va crear la primera universitat en el llavors [[Regne de Valéncia]], l'[[Universitat de Valéncia]] (fundada en l'any [[1499]]). | + | Durant l'[[Edat Moderna]] es va crear la primera universitat en el llavors [[Regne de Valéncia]], l'[[Universitat de Valéncia]] (fundada en l'any [[1499]]). |
| − | + | == Classificació == | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
L'educació en la comunitart Valenciana es clasifica en: | L'educació en la comunitart Valenciana es clasifica en: | ||
| Llínea 24: | Llínea 20: | ||
* Ensenyaments de règim especial | * Ensenyaments de règim especial | ||
* Educació universitària | * Educació universitària | ||
| + | |||
| + | En l'actualitat la Comunitat Valenciana conta en cinc universitats públiques: l'[[Universitat d'Alacant]]; l'[[Universitat Miguel Hernández]] d'[[Elig]]; l'[[Universitat Jaume I]] de [[Castelló]]; l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]; i l'Universitat de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | En la comunitat també hi ha cinc universitats privades: l'[[Universitat CEU Cardenal Herrera|Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia]]; l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir; l'[[Universitat Internacional de Valéncia]] i l'Universitat Europea de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | També hi ha varis centres privats adscrits a atres universitats, com l'Escola Superior de Gestió Comercial i Màrqueting (ESIC) de Valéncia; o el Centre de Formació Florida de [[Catarroja]]. Per a finalisar, en la Comunitat Valenciana també hi ha varis centres associats a l'Universitat Nacional d'Educació a Distància, els quals s'ubiquen en [[Alzira]], [[Xàtiva]], [[Ontinyent]], Valéncia, [[Vila-real]], [[Benicarló]], [[Segorbe]], [[Denia]], [[Benidorm]], [[Xàbia]], Elig i [[Elda]], aixina com una sèu de l'[[Universitat Internacional Menendez Pelayo]], la qual s'ubica en la ciutat de Valéncia. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Universitat de Valéncia]] | * [[Universitat de Valéncia]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1387 Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana] | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1387 Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana] | ||
Última revisió del 06:59 20 set 2024
Com en el restant de l'Estat, l'ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta per a totes les persones. L'ensenyança obligatòria comprén dèu anys d'escolaritat i es desenrolla entre els sis i els setze anys d'edat, periodo despuix del qual l'alumne pot accedir al bachillerat, a la formació professional de grau mig, als cicles de grau mig d'arts plàstiques i disseny, a les ensenyances deportives de grau mig o al món laboral.
Els estudis universitaris prenen com a mida de la càrrega lectiva el crèdit, segons lo establit en la Declaració de Bolonya, a la que s'estan adaptant les universitats valencianes junt a les atres universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
Durant l'Edat Moderna es va crear la primera universitat en el llavors Regne de Valéncia, l'Universitat de Valéncia (fundada en l'any 1499).
Classificació[editar | editar còdic]
L'educació en la comunitart Valenciana es clasifica en:
- Educació Infantil
- Educació primària
- Educació secundària
- Bachillerat
- Formació professional específica de grau mijà
- Formació professional específica de grau superior
- Ensenyaments per adults
- Ensenyaments de règim especial
- Educació universitària
En l'actualitat la Comunitat Valenciana conta en cinc universitats públiques: l'Universitat d'Alacant; l'Universitat Miguel Hernández d'Elig; l'Universitat Jaume I de Castelló; l'Universitat Politècnica de Valéncia; i l'Universitat de Valéncia.
En la comunitat també hi ha cinc universitats privades: l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia; l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir; l'Universitat Internacional de Valéncia i l'Universitat Europea de Valéncia.
També hi ha varis centres privats adscrits a atres universitats, com l'Escola Superior de Gestió Comercial i Màrqueting (ESIC) de Valéncia; o el Centre de Formació Florida de Catarroja. Per a finalisar, en la Comunitat Valenciana també hi ha varis centres associats a l'Universitat Nacional d'Educació a Distància, els quals s'ubiquen en Alzira, Xàtiva, Ontinyent, Valéncia, Vila-real, Benicarló, Segorbe, Denia, Benidorm, Xàbia, Elig i Elda, aixina com una sèu de l'Universitat Internacional Menendez Pelayo, la qual s'ubica en la ciutat de Valéncia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana
- La Nau. Universitat de Valéncia
- «L'Universitat de Valéncia, entre las ocho primeras universidades españolas en el Ranking de Shanghái». Las Provincias. 16 de agosto de 2021
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Orti y Figuerola, Francisco (1730). Memorias históricas de la fundación y progresos de la Universidad de Valencia. Madrid
- Palanca, Abelardo (1968). «La Universidad de Valencia en el primer decenio del siglo XVI». Saitabi (18): 85-106. ISSN 0210-9980
- Roddis, Miles. Valencia de cerca. 1ª. (en castella). Barcelona: GeoPlaneta, 2010, p. 71
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Educació en la Comunitat Valenciana.