Diferència entre les revisions de "Tomás Trénor i Palavicino"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Biografia| |
| − | + | | nom = Tomás Trénor i Palavicino | |
| − | '''Tomás Trénor i Palavicino''' ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]) fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | + | | image = [[File:Tomás Trénor y Palavicino.jpg|250px|Tomás Trénor i Palavicino, primer [[Marqués del Túria]]]] |
| + | | peu = I Marqués del Túria | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Aristòcrata, militar i empresari. | ||
| + | | data_naix = [[1864]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1913]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Tomás Trénor i Palavicino''', primer [[Marqués del Túria]] ([[Valéncia]], [[1864]] - † [[Madrit]], [[1913]]), fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici. | Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici. | ||
| − | La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el | + | La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el soport i la presència dels reis [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i [[Victòria Eugenia de Battenberg|Victoria Eugenia]] i del president del Govern, [[Antonio Maura]], i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de [[marquesat del Túria|Marqués del Túria]]. |
Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum. | Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum. | ||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Trénor]] | ||
| + | * [[Exposició Regional Valenciana]] de 1909 | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | *Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642 | + | * López Porcal, Francisco (2022). La ciudad de las vanidades. Valéncia. Editorial Sargantana |
| − | *Muñoz-Peirats, María José (2006). | + | * Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642 |
| − | + | * Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Deport (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4 | |
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Tomás Trénor y Palavicino}} | |
| − | |||
| − | + | * [http://www.uv.es/cultura/c/docs/exptrenor09cast.htm Universitat de Valéncia: Trénor. L'Exposició d'una família burguesa] | |
| − | + | * [http://www.abcgenealogia.com/Trenor00.html#Banca ABC Genealogia: Trénor] | |
| − | [[Categoria:Valencians]] | + | [[Categoria: Biografies]] |
| − | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | + | [[Categoria: Valencians]] |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria: Polítics]] |
| + | [[Categoria: Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Militars]] | ||
| + | [[Categoria:Militars valencians]] | ||
Última revisió del 19:40 8 nov 2024
| Tomás Trénor i Palavicino | |||
|---|---|---|---|
| |||
| I Marqués del Túria | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Aristòcrata, militar i empresari. | ||
| Naiximent: | 1864 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1913 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Tomás Trénor i Palavicino, primer Marqués del Túria (Valéncia, 1864 - † Madrit, 1913), fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els (Trénor). Era fill de Tomás Trénor Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia en 1881, ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la Gran Creu de l'Orde de Carles III i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica en 1898. Fon diputat en les Corts Espanyoles en 1903 i 1907 pel partit conservador. En 1906 fon nomenat Gentilhome de Cenra del rei, en eixercici.
La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'Ateneu Mercantil de Valéncia, des de la qual va promoure l'Exposició Regional Valenciana de 1909. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al Maestro Serrano, que en 1925 es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual Himne de la Comunitat Valenciana. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el soport i la presència dels reis Alfons XIII i Victoria Eugenia i del president del Govern, Antonio Maura, i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de Marqués del Túria.
Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític Marcelo Azcárraga Palmero. La ciutat de Valéncia li va concedir la Medalla d'Or a títul pòstum.
Vore també[editar | editar còdic]
- Trénor
- Exposició Regional Valenciana de 1909
Bibliografia[editar | editar còdic]
- López Porcal, Francisco (2022). La ciudad de las vanidades. Valéncia. Editorial Sargantana
- Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642
- Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Deport (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomás Trénor i Palavicino.