Diferència entre les revisions de "Sellent"
(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Riu Sellent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Riu Sellent]] | [[Archiu:Riu Sellent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Riu Sellent]] | ||
'''Sellent''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. | '''Sellent''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. | ||
+ | |||
+ | == Geografia == | ||
+ | === Situació === | ||
+ | Està situat a uns 55 quilómetros de [[Valéncia]], a l'extrem Sur de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre montanyes, llevat en la seua part Noroest per a on s'eixampla la vall del [[riu Sellent]] que ha donat nom al poble, i que ha format en els seus arrastres una conca sedimentaria relativament plana. | ||
+ | |||
+ | El barranc de l'Horteta dividix el caixco antic del nou. El primer ocupa un montícul o tossal a uns 80 metros sobre el nivell de la mar | ||
+ | |||
+ | Des de Valéncia s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i despuix en la CV-555. El clima és típicament mediterràneu. | ||
+ | |||
+ | === Localitats limítrofes === | ||
+ | El terme municipal de Sellent llimita en les següents localitats: [[Càrcer]] i [[Cotes]] al [[nort]]; [[Llanera de Ranes]] i [[Roglà i Corbera]] al [[sur]]; [[Xàtiva]] i [[Llosa de Ranes]] a l'[[est]]; [[Anna]], [[Chella]] i [[Estubeny]] a l'[[oest]]; totes elles de la província de Valéncia. | ||
+ | |||
+ | === Terme Municipal === | ||
+ | L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...). | ||
+ | |||
+ | Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, els Horts, i la Foia. Igualment dispon d'una extensa ret de camins rurals. | ||
+ | |||
+ | === Hidrografia === | ||
+ | El riu Sellent, afluent del [[Riu Xúquer|Xúquer]] per la seua marge dreta, té un recorregut de 14 quilómetros. Naix en la part Sur de la comarca de la [[Canal de Navarrés]]. | ||
+ | |||
+ | A lo llarc de la seua conca de 274 km², li afluyen una série de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, aixina com també la rambla d'Enguera, entre atres aportacions. | ||
+ | |||
+ | Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el Xúquer, en el terme de Cotes, en un parage denominat la goleta. | ||
+ | |||
+ | Té fortes riuades en [[autumne]] com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riada, i això en una gran rapidea, en lo que este riu, per sí mateixa, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera. | ||
+ | |||
+ | == Administració == | ||
+ | {{Alcaldes Espanya | ||
+ | | Alcalde_1 = Joaquín Llácer Llácer | ||
+ | | Partit_1 = AIS, Agrupación Independiente Sellent | ||
+ | | Alcalde_2 = Joaquín Llácer Llácer | ||
+ | | Partit_2 = AIS, Agrupación Independiente Sellent | ||
+ | | Alcalde_3 = Joaquín Llácer Llácer | ||
+ | | Partit_3 = AIS, Agrupación Independiente Sellent | ||
+ | | Alcalde_4 = Joaquín Llácer Llácer | ||
+ | | Partit_4 = AIS, Agrupación Independiente Sellent | ||
+ | | Alcalde_5 = Jorge Penalba Sancho | ||
+ | | Partit_5 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_6 = Jorge Penalba Sancho | ||
+ | | Partit_6 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_7 = Jorge Penalba Sancho | ||
+ | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_8 = Jorge Penalba Sancho | ||
+ | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Vicente Monar | ||
+ | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Vicente Monar | ||
+ | | Partit_10 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_11 = Raquel Sancho Reig | ||
+ | | Partit_11 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_12 = Jordi San Martín Bono | ||
+ | | Partit_12 = [[PSPV]] | ||
+ | |||
+ | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[ | + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 381 habitants. |
<center> | <center> | ||
Llínea 9: | Llínea 63: | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |- | ||
− | ![[1950]] !! [[1960]] !! [[1900]] !! [[1994]] !! [[196]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2019]] !! [[2021]] !! [[ | + | ![[1950]] !! [[1960]] !! [[1900]] !! [[1994]] !! [[196]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2019]] !! [[2021]] !! [[2023]] |
|- | |- | ||
− | | align=center| 583 || align=center| 603 || align=center| 510 || align=center| 483 || align=center| 496 || align=center| 479 || align=center| 471 || align=center| 455 || align=center| 468 || align=center| 442 || align=center| 437 || align=center| 425 || align=center| 389 || align=center| 377 || align=center| | + | | align=center| 583 || align=center| 603 || align=center| 510 || align=center| 483 || align=center| 496 || align=center| 479 || align=center| 471 || align=center| 455 || align=center| 468 || align=center| 442 || align=center| 437 || align=center| 425 || align=center| 389 || align=center| 377 || align=center| 381 |
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
+ | |||
+ | == Economia == | ||
+ | La seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el [[taronger]] el cultiu primordial. La producció i exportació de la [[taronja]] és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local. En el cultiu de secà tenim l'[[olivera]] i la [[garrofera]]. | ||
+ | |||
+ | La ganaderia ya no conta en caps de [[Ovella|lanar]], [[Cabra|cabrío]] i [[Vaca|vacú]] que posseïa en temps passats. Carix d'indústria. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
− | ==Referències== | + | == Referències == |
{{referències}} | {{referències}} | ||
Última revisió del 15:14 19 ago 2024
Sellent és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Situació[editar | editar còdic]
Està situat a uns 55 quilómetros de Valéncia, a l'extrem Sur de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre montanyes, llevat en la seua part Noroest per a on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format en els seus arrastres una conca sedimentaria relativament plana.
El barranc de l'Horteta dividix el caixco antic del nou. El primer ocupa un montícul o tossal a uns 80 metros sobre el nivell de la mar
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i despuix en la CV-555. El clima és típicament mediterràneu.
Localitats limítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Sellent llimita en les següents localitats: Càrcer i Cotes al nort; Llanera de Ranes i Roglà i Corbera al sur; Xàtiva i Llosa de Ranes a l'est; Anna, Chella i Estubeny a l'oest; totes elles de la província de Valéncia.
Terme Municipal[editar | editar còdic]
L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).
Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, els Horts, i la Foia. Igualment dispon d'una extensa ret de camins rurals.
Hidrografia[editar | editar còdic]
El riu Sellent, afluent del Xúquer per la seua marge dreta, té un recorregut de 14 quilómetros. Naix en la part Sur de la comarca de la Canal de Navarrés.
A lo llarc de la seua conca de 274 km², li afluyen una série de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, aixina com també la rambla d'Enguera, entre atres aportacions.
Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el Xúquer, en el terme de Cotes, en un parage denominat la goleta.
Té fortes riuades en autumne com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riada, i això en una gran rapidea, en lo que este riu, per sí mateixa, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
1983 - 1987 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
1987 - 1991 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
1991 - 1995 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
1995 - 1999 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
1999 - 2003 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
2003 - 2007 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
2007 - 2011 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
2011 - 2015 | Vicente Monar | PPCV |
2015 - 2019 | Vicente Monar | PPCV |
2019 - 2023 | Raquel Sancho Reig | PPCV |
2023 | Jordi San Martín Bono | PSPV |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 381 habitants.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1950 | 1960 | 1900 | 1994 | 196 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2019 | 2021 | 2023 | |||||
583 | 603 | 510 | 483 | 496 | 479 | 471 | 455 | 468 | 442 | 437 | 425 | 389 | 377 | 381 |
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producció i exportació de la taronja és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local. En el cultiu de secà tenim l'olivera i la garrofera.
La ganaderia ya no conta en caps de lanar, cabrío i vacú que posseïa en temps passats. Carix d'indústria.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Sellent
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Sellent
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sellent.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |